Caiguda lliure

FC Vilafranca 0 - UD Marianao Poblet 1
Així com passen les jornades, el Vilafranca va caient llocs a la classificació, i si bé la distància amb els que baixen de categoria no s'escurça, o molt poc, la sensació que dóna és que tothom està esperant que acabi aquesta temporada d'una "punyetera" vegada. Amb això no vull dir que els jugadors surtin al camp a passejar, ni molt menys. I prova evident és la segona part que han fet on s'han buidat per a mirar d'empatar el partit.

Ara bé, és dur dir-ho, però si us soc sincer, veient l'equip i el calendari que ens espera, dubto que d'aquí a final de temporada tornem a guanyar algun partit de Lliga. Potser a camp del Guíxols, pel fet que ells tampoc s'hi jugaran res... però els altres, difícilment.
De fet, podríem pensar que és normal aquesta relaxació (per dir-ho d'alguna manera) o manca d'un objectiu concret pel qual lluitar, però de cara al club és molt diferent acabar el campionat a mitja taula que a tocar dels llocs de descens. Perquè? Doncs bàsicament perquè de cara a la temporada vinent si has de remodelar part de la plantilla has de "vendre" un producte competitiu i no pas perdedor. No pots deixar caure que tornarà a ser un any dur i que passarem penúries sinò fer veure que hi ha un projecte (basat en la gent de casa) però que amb alguns retocs de fora pot arribar a ser engrescador i motivant de cara a fer-lo servir com a reclam per a aquells jugadors que vulguis fitxar.
Avui no voldria acabar però sense esmentar l'enèsim esperpent arbitral i que fins a dia d'avui no havia vist mai en un terreny de joc (que ja és dir). Ensenyar una targeta groga a un jugador (Moral) per retardar un servei de banda, al minut 11 de joc i més quan vas perdent a casa (0-1) és un símptoma més que evident que els àrbitres estan fets d'una altra pasta. De "pasta de moniato"!!!

Gran Reserva: Veure com el club ha decidit "eliminar" al guàrdia de seguretat de la porta del Camp per tal d'estalviar-se uns calerons en temps de crisi. Sempre he pensat que, per la poca gent que venia, era una despesa del tot innecessària.

Vi picat: Que avui no hagi sonat l'himne del Vilafranca en sortir els jugadors al camp. D'acord que el responsable habitual de la megafonia no era present avui al Municipal però això no és excusa... S'ha de mirar que no passin més fets com aquest. Precisament ara que un dels seus artífexs i vilafranquí de pro, l'Armand Beneyto, és famós arreu gràcies al programa de TV3 "Casal Rock".

El futbol és així: "Juega como si nunca pudieses cometer un error, pero no te sorprendas si lo cometes" (Bill Shankly, 1913-1981, ex-entrenador del Liverpool).
De fet, no ens sorprenem sinó que l'afeccionat vilafranquí ja s'ha acostumat a les badades de Ródenas a la porteria.

No juguem amb foc...

CD Morell 3 - FC Vilafranca 2
... Que encara ens cremarem! D'acord que són 9 punts els que ens separen de la zona de descens, però la mala dinàmica que porta l'equip (amb una única victòria en els darrers 11 partits i va ser al camp del cuer) i el complicat calendari en el que resta de campionat podrien fer que el que semblava un final de Lliga plàcid es convertís en un "ai, ai, ai, que patirem...".

I no vull cridar al mal temps, però si repassem els partits que ens queden, veiem que a casa ens visitaran tres equips que s'estan jugant l'ascens (Marianao Poblet, Llagostera i Benavent) mentre que a fora, els desplaçaments són a tres camps complicats com Montcada, Guíxols i Montañesa (si bé aquests equips segurament no es juguin res ja).
Per tant, és qüestió d'assegurar quan abans millor aquest parell o tres de puntets que falten i solucionar el tema. Per a això hi ha dues vies: la primera, guanyar d'una vegada un partit i tema finiquitat o sumar a base d'empats, amb el qual el neguit de veure perillar la categoria s'allargaria fins al tram final de temporada. I encara sort que enguany només baixaran els tres darrers classificats...!!!
En fi, que si pensàvem que no tindríem més alicients que el fet de donar pas als joves de la pedrera anàvem equivocats. Encara queda camí per fer. Curt, però en queda.

Gran Reserva: Menció especial per a l'únic blogger que ha opinat aquesta setmana al blog (a banda dels meus comentaris, és clar). Sort de tu satèlit, que sinò...

Vi picat: Si el Vilafranca té una "bèstia negra" (futbolísticament parlant) no és altra que el davanter Iván Rosado. Amb els dos golets d'avui ja ens ha marcat 10 en 8 partits. Retira't d'una vegada, noi! Que ja deus tenir una edat!

El futbol és així: "El gol es una explosión de alegría, un desafío de nuestra alma, el resultado final de un arduo trabajo de aplicación" (Arthur Antunes Coimbra "Zico", 1953, ex-jugador de la selecció brasilera).
Amb tantes "explosions" (cinc gols en poc més de 20 minuts) no m'estranya que les xemeneies hagin començat a emetre un dens fum negre que ha enboirat el cel d'El Morell i les idees vilafranquines.

Temporada d'abstinència

Setmana sense activitat futbolística a 1a Catalana i amb poques notícies relacionades amb el degà penedesenc. A més, a diferència de les darreres temporades, on s'arribava a l'aturada de Setmana Santa amb clares opcions d'assolir l'ascens a Tercera, enguany les aspiracions són unes altres i l'emoció i l'interés serà poc (o nul) fins a final de campionat.

Per una vegada no obstant, l'objectiu marcat a principi de temporada es farà realitat ja que la permanència sembla un fet (llevat d'hecatombe). Ja sé que mantindre la categoria és el mínim al que ha d'aspirar un equip quan comença una competició (no jugaràs pas per baixar!) però donat el mal inici de Lliga i les condicions adverses que es van haver d'anar superant, podrem arribar a considerar-lo, no un gran èxit, però sí una bona fita dins d'aquesta idea de fer un equip amb gent de casa de cara a un futur proper.
Qui no ha descansat aquests dies ha estat la 3a Divisió amb una jornada que ens ha deixat ja el primer equip que jugarà la temporada vinent amb nosaltres. Aquest no és altre que el CD Banyoles (foto), cuer destacat de la categoria i que a 16 punts de la salvació (amb només 15 en joc) dijous va consumar matemàticament al camp del Blanes (5-2) el seu descens a 1a Catalana. Ull, perquè ara mateix els altres dos conjunts que l'acompanyarien serien Vilajuïga i Palamós. Per tant, sumats a Guíxols, Peralada i potser Llagostera, les "excursions" a terres gironines podrien esdevenir bastant habituals la Temporada 2009/10.

Gran Reserva: Dues bones notícies relacionades amb el futbol penedesenc. Una, l'èxit i el gran nivell un any més (amb equips com Barça, Espanyol, València, Vila-Real, Nàstic,...) del Torneig Pilota d'Or organitzat pel CF H. Stoitchkov. I l'altra, l'obertura d'horitzons de la Copa Ràdio Vilafranca que enguany disputaran també equips del Baix Penedès junt amb els del Garraf i l'Alt Penedès.

Vi picat: En època de "Via Crucis" res més indicat que posar en aquesta secció el rosari de males actuacions arbitrals que hem sofert i patit la parròquia vilafranquina en el que portem de temporada.

El futbol és així: "Todo lo que tiene que hacer un entrenador es tener contentos a once jugadores: los suplentes. Los once titulares ya son felices porque son titulares" (Rodney Marsh, 1944, ex-futbolista anglès del Fulham, Manchester City i Queens Park Rangers entre d'altres).
Com ha comentat molta gent, i amb la salvació quasi a la butxaca, pot ser l'hora de donar oportunitats a aquells jugadors que han gaudit de menys minuts.

No marquem ni a l'Arc de Sant Martí

FC Vilafranca 0 - CD Tortosa 1
Però per marcar s'ha de xutar, i per xutar s'ha de arribar a l'àrea, i per arribar a l'àrea s'ha d'intentar jugar la pilota, i per jugar la pilota... se n'ha de saber! I no en sabem. O potser és que no tenim els homes adequats?

Jo he vist jugar a tots els equips de la categoria i puc afirmar que, almenys, intenten fer més futbol que nosaltres. Amb això no dic que siguin millors, perquè equip que corri, pressioni i sigui difícil de batre com el Vilafranca n'hi ha pocs. Ara bé, no es juga a res. Puntada cap amunt i a còrrer! I fa temps que passa, eh. No és cosa d'aquesta temporada només.
És evident que la idea de gent de casa (aprofitant aquesta fornada de juvenils) serà de nou el leitmotiv (motiu conductor) per a la temporada vinent. Perque l'economia dels clubs està com està, perquè veritablement es creu en aquesta filosofia... o pel que sigui, però així serà. Tot i això, seria recomanable plantejar-se buscar una columna vertebral de garanties que, condimentada amb els Fran, Raventós, Àlvar, Roca, Condis i companyia més els que pugin, sigui l'eix bàsic i els homes claus en l'esquema de l'equip. I si cal gastar-se els "quartos" en aquests jugadors gastem-nos-los.
I per acabar, si us plau, si volem que vingui gent al camp no més partits com el d'avui. Perquè qualsevol dia no vindrà ni l'àrbitre a xiular-nos!!! (Que per cert, ha estat molt bé. I això sempre és notícia). Bones vacances a tots!

Gran Reserva: El porter Ródenas tot i que he estat a punt de no posar-lo, perquè en el gol ha badat clamorosament. Però si avui no arriba a ser per les seves quatre o cinc intervencions de gran mèrit, sortim del Municipal golejats àmpliament pel Tortosa.

Vi picat: Ja sé que la temporada es fa llarga i, sense opcions a res, més encara. I mig entenc també que el web del club aprofiti la crònica del Vilafranca-Poble Sec per al San Cristóbal-Vilafranca... Ara bé, el resultat del titular s'ha de canviar! Va ser 0-0 i no 1-1!!!

El futbol és així: "Antes jugábamos como un parabrisas, de lado a lado del campo sin apenas avanzar" (Marcelinho Carioca, 1971, futbolista brasiler que arribà al València de la mà de Jorge Valdano l'any 1997).
D'esquerra a dreta, de dreta a esquerra i després de marejar la perdiu, quan ja no sabem que fer,... pilotada endavant!