El nostre patró

Acabada la pre-temporada, i després dels partits d'aquest cap de setmana (derrota 3-2 a Horta i victòria 3-0 amb el Valls per Festa Major) és hora d'analitzar el que serà el model (o patró) futbolístic d'aquest nou Vilafranca de Puchi.

A la porteria, Saperas i Nando s'han repartit minuts. És la sobrietat versus l'espectacularitat. Ara mateix, saber quin d'ells defensarà la porteria vilafranquina diumenge vinent és complicat. Amb l'enquesta d'aquesta setmana podeu "ajudar" si voleu al míster a decidir-se en cas que encara dubti.
Més o menys passa el mateix a la defensa. Exceptuant a David (home clau en l'engranatge defensiu i del mig del camp), la versatilitat i polivalència dels jugadors fa que sigui difícil escollir quins 5 homes seran els encarregats de possar el pany i forrellat per a mantenir la porta a zero. El que està clar però, és que el míster prefereix "Ricardos" a "Beckenbauers" (i crec que així m'enteneu tots).
A la zona ampla, els dos migcampistes es faran un fart de mirar enlaire, d'un costat a l'altre, veient passar pilotes, per tant, el que se'ls demanarà bàsicament és que facin de "Gattusos" evitant el joc de construcció del rival.
I davant, tres homes. Un, més de referència, i els altres dos amb més mobilitat i caient a les bandes.
Volia aventurar-me a fer el possible onze que comenci la Lliga, però potser ja seria donar massa pistes al Santfelieunc, oi? Per cert, en sabem res de com juguen ells? Jo diria... que Puchi no és d'aquells que espia els rivals... Bé, veurem com ens va i, sobretot, si podem trencar la ratxa de 9 anys sense conèixer la victòria en l'inici del campionat.

Gran Reserva: Després de l'acord al que s'ha arribat aquesta setmana, per tecer any consecutiu es retransmetran els partits del degà penedesenc per Vilafranca TV. Una bona notícia per a tots aquells que per qualsevol impediment no poden assistir al Municipal vilafranquí.

Vi picat: Sylla va demanar començar la pre-temporada el dia 24 per motius personals, i fins a dia d'ahir no va donar senyals de vida. Va ser a través d'un SMS al president on li deia, entre d'altres coses, que es quedava a viure a França i ja li havíem vist prou el pél. De desagraïts n'està el món ple...

No cal tornar-se boig

El Vilafranca va tornar de Sant Boi havent encaixat una àmplia golejada en forma de marcador tennístic, però si la setmana passada deia (després del 1-6 a Cubelles) que el resultat no amagava certs defectes típics de pre-temporada, ara es pot dir també (després del 6-1 sofert) que se'n poden extreure alguns detalls positius de cara al futur. A més, constatar que la diferència entre categories està per alguna cosa i es va notar molt (més encara quan el Santboià sembla dissenyat per a jugar el play-off i el Vilafranca per a mantenir la categoria sense passar angúnies).

Tot i això, a la primera part (amb el presumible equip titular) el joc ofert va ser prou bo i només la manca d'encert en la passada final va evitar que el degà penedesenc marxés als vestuaris amb més premi que l'empat (1-1) que reflexava el marcador del remodelat i coquetó Joan Baptista Milà.
A la represa, dos gols encaixats quasi un rere l'altre i la profunditat de la banqueta local, davant un Vilafranca fos físicament per la "pallissa" dels entrenaments intersetmanals, propicià que es passés de les bones sensacions a un cert desencís per la fragilitat defensiva mostrada.
Al meu entendre, un parell més d'elements a sumar en aquesta plantilla no aniria malament... però el míster va deixar ben clar, davant dels que èrem allà, que està satisfet amb el que té i no li demanarà cap "Chigrinsky" al President (el qual respirà tranquil en escoltar-ho). Confiem doncs en la seva entesa opinió...

Gran Reserva: Retrobar-nos, en l'amistós d'ahir, amb un dels grans porters que han passat per Vilafranca com és Molina (qui jugà quatre temporades amb el degà penedesenc a mitjans de la dècada dels 80). El motiu: el seu fill, Omar, juga de lateral dret amb el Santboià.

Vi picat: El ramadà, que va donar inici ahir dissabte. No hi tinc res en contra (sinò que respecto qualsevol cultura o tradició) però el marroquí Hamza ho va passar malament per aguantar els minuts que va jugar a la segona part. No es podria mirar algun sistema com es feia antigament amb la "bula pasqual" per a evitar-li aquest mal tràngol al xicot durant el proper mes?

Puchi ja mana

Primers dos tests de pre-temporada i ja podem extreure alguna conclusió. La primera, i més clara, que aquí el protagonista és el míster (per si algú tenia algun dubte encara). Ahir, en l'amistós de Cubelles, tot i la poca o nul·la importància del matx, vam poder veure una mica al Puchi en estat pur que recordàvem de confrontacions amb el Poble Sec: temperamental, exigent, apassionat, inflexible,... i, també, amb aquell toc d'humor característic per treure una mica de ferro a l'assumpte.

Puchi ho té clar: té unes idees i morirà amb elles. A més, a diferència d'altres tècnics, no fuig de la pressió assumint que ha confeccionat aquesta plantilla i que si no van bé les coses tota responsabilitat ha de caure sobre ell (com declarava aquesta setmana a Vilafranca TV).
Pel que fa a l'equip, basat en el seu 5-2-3 clàssic, ha combinat moments de bon joc amb alguna llacuna típica degut a la lògica falta d'acoblament de portar només una setmana de feina. Tot i això, si per alguna cosa es caracteritzarà aquest Vilafranca enguany serà per que donarà molta "guerra"...
Jo, que he pogut veure els dos partits, de moment em quedo amb la sobrietat de Saperas a la porteria, el lideratge de Tito Caballero, un baluart defensiu no exempt de classe com és David, el guant esquerre del marroquí Hamza i l'olfacte golejador de Puchi.

Gran Reserva: Que els jugadors tinguin assignat un mateix dorsal per a tota la temporada. Amb tantes cares noves, aquest fet, ja li anirà bé a l'afeccionat vilafranquí per a aprendre's els noms de memòria.

Vi picat: Tres detalls de l'amistós a Cubelles: els 5 € que feien pagar com a entrada en forma de tires, la poca aigua que van proporcionar (més donada la forta calor regnant) i el "mal als ulls" que fa la gespa de color blau que envolta el renovat terreny de joc.

PM 8.0 / 8:00 PM

La vuitena temporada de Pere Montserrat al capdavant del club tindrà demà (20 h.) el seu tret de sortida i, amb ell, l'enèsim projecte (8.0) en la seva segona etapa com a president. En aquest període de temps, han desfilat per la banqueta del Municipal: Ramon López Adán, Parxi Atsarà, Josep Alonso, Manel Rodríguez, Jaume Sarasa, Albert Viñas i Isaac Fernández.
Després dels nombrosos naufragis, ara s'ha encomanat a Puchi (un veterà de guerra i coneixedor del futbol català com pocs) per a comandar la nau vilafranquina a bon port en temps de fortes onades en forma de crisi econòmica.

El tècnic barceloní ha configurat un planter a la seva mida, format bàsicament per homes de la seva confiança i que ja havia dirigit en altres equips anteriorment. Per contra, només quatre jugadors (Moral, Costa, Sylla i Roca) continuen a la disciplina vilafranquina respecte a la temporada passada.
Aquesta primera setmana de treball, servirà també per a veure les evolucions d'una bona colla de jugadors que estaran a prova i d'algun nano de la pedrera (o això espero) que aspiren a tenir una oportunitat en el Vilafranca "menys de casa" dels darrers anys.
Com sempre per aquestes dates, hi ha una paraula que estarà en boca de tots: il·lusió; una altra, en boca de l'entrenador: treball; i una altra, en boca del President: ascens. Si us plau, no l'anomeni aquest any...

Gran Reserva: Avui, 9 d'agost de 2009, el FC Vilafranca compleix 105 anys. En aquest més d'un segle de vida, el degà penedesenc ha viscut moments millors i pitjors però sempre ha tirat endavant gràcies a gent que ho ha donat tot per aquest club. Que la flama vilafranquina no s'apagui mai!

Vi picat: La tràgica mort de Dani Jarque (26 anys), jugador i capità del RCD Espanyol, a conseqüència d'una aturada cardíaca mentre estava a la concentració de l'equip blanc-i-blau a Florència. Una pèssima notícia per a la família "perica", pel futbol català i l'esport en general. (D.E.P.)

El darrer "gol"

Quan fa unes setmanes David Ávila es queixava del tracte rebut al blog i reclamava comprensió, tots ens vam apiadar d'ell confiant en les seves bones paraules i els seus arguments, basats en la renovada il·lusió que tenia per jugar de nou al futbol gràcies al Vilafranca. Doncs res més lluny de la realitat. A mitja setmana apareixia la notícia del seu fitxatge per un Granollers que està elaborant un equip a base de "noms" i "talonari", molt a l'estil del Vilafranca de fa un parell o tres de temporades.

El cas és que la notícia no sé si és bona o dolenta (tot i que jo tinc la meva opinió però no la donaré per a no ferir sensibilitats). Per una banda, ens quedem sense un dels teòrics puntes titulars de l'equip amb el que comporta ara la recerca d'un altre davanter (tot i que en Puchi sap moure's com peix a l'aigua en aquests tipus de situacions); i, per altra, s'obre la possibilitat que el juvenil Via pugui tenir més minuts dels que en un principi podia donar-li el nou míster.
Ben pensat, i després de tot, potser hauria merescut entrar (en comptes de Talla) en l'enquesta sobre els pitjors fitxatges de l'època Montserrat però jo també vaig apiadar-me. No patiu, en la pregunta d'aquesta setmana cadscú podrà dir la seva sobre els motius reals de la seva marxa del degà penedesenc. Potser és que creia que no disfrutaria prou amb el "jogo-bonito" de Puchi? Li han ofert un contracte més suculent que els 600 € que cobraria aquí? O és que no es veia capaç d'aguantar les possibles crítiques del blog? Opineu!

Gran Reserva: Que ja quedi només poc més d'una setmana per a veure les evolucions del nou Vilafranca de Puchi. Que voleu que us digui, a mi se'm fa llarg tant de temps sense futbol!

Vi picat: La renúncia definitiva del MiApuesta Vilajuïga a ocupar la plaça que li pertanyia a 1a Catalana i la modificació de calendaris pertinent que això comportarà. El lloc vacant l'ocuparà el Santfeliuenc, en el que serà el seu debut en aquesta categoria. Per fi s'ha acabat un dels culebrots de l'estiu.