Mal joc

CF Peralada 2 - FC Vilafranca 0
Havia de passar un dia o altre... La ratxa d'imbatibilitat s'ha trencat a l'històricament complicat camp del Peralada i ha estat d'una manera totalment justa, ja que el degà penedesenc s'ha vist sorprés per un equip que l'ha jugat amb les seves mateixes armes: el joc directe i l'entrega màxima damunt la gespa al llarg dels 90 minuts.

L'entrenador vilafranquí ha optat per donar la titularitat a Nando sota els pals de la porteria en detriment de l'habitual Saperas. Una aposta arriscada? No crec, ja que tampoc ha tingut gran culpa en els dos gols locals. A més, posats a jugar-nos-la, on millor que a prop del "Casino Castell" de la bònica vila empordanesa.
D'altra banda, cal dir que el Vilafranca afrontava el partit amb numeroses baixes en la part ofensiva que ha obligat a canviar a algun jugador de la seva ubicació natural, fet que ha propiciat que el seu rendiment no fos l'esperat. Sobretot, s'ha trobat a faltar el "7" aquell que tan bé combina amb els seus companys a l'atac vilafranquí per a buscar el premi del gol. Em refereixo a Puchi, qui ha sortit al descans però no se l'ha vist amb aquelles ganes i mobilitat d'altres vegades producte de les molèsties físiques que encara arrossega de la setmana passada.
Tot i la derrota, es pot mirar el cantó positiu: continuem segons a la taula només superats per una Gramenet B intractable. Ara bé, avui hem comprovat que ens van millor els equips que juguen a futbol que no pas els que no. I, per desgràcia, ens en trobarem molts com aquests últims...

Gran Reserva: El magnífic estat de la gespa natural del Municipal de Peralada, en comparació a altres temporades, que no pot esdevindre ni excusa per a la derrota.

Vi picat: Per contra, en unes instal·lacions modèl·liques com aquelles, sobta que el marcador encara sigui manual i no electrònic. El 2-0 ni l'han posat ja que com queia a l'altre banda de tribuna i una mica lluny...

Mediàtics

FC Vilafranca 3 - UE Poble Sec 0
Hem de remuntar-nos a la Temporada 87/88, amb Ángel Casado a la banqueta, per trobar el darrer inici de Lliga amb tres victòries en les tres primeres jornades. Era aquell equip dels Atsarà, Jordi, Juanito, Esteve, Gonzálvez i companyia que acabaria pujant a 3a Divisió en la recordada promoció amb el Calella. Amb això no vull dir que aquest any assolim l'ascens ni molt menys (o potser sí, qui sap...) però que la il·lusió, amb la bona trajectòria de l'equip de Puchi, ha tornat a la nostra vila és un fet més que evident.

Tanmateix, el ressò mediàtic d'abans amb el d'ara és incomparable (ni blogs, ni diaris digitals, ni partits en directe per internet,...). Per cert, a les ja habituals retransmissions per Vilafranca TV (ara Penedès TV) avui hem sabut la bona notícia que amb quasi total seguretat a partir de la setmana vinent, coincidint amb el partit a Peralada, tornaran les locucions per Ràdio Vilafranca dels partits que jugui el degà penedesenc a camp contrari.
Per si no n'hi havia prou, un equip de Televisió de Catalunya s'ha desplaçat al Municipal per a fer un seguiment exhaustiu de l'intensitat amb la que viu els partits en Puchi. El míster vilafranquí ha accedit a fer de "conillet d'índies" i l'experiment ha consistit en posar-li un micro de corbata mentre el càmera desplaçat per enregistrar les imatges no li treia l'ull de sobre. El resultat, demà, pel 33 a les 23:05 hores, dins del programa "FutbolCat" que dirigeix i presenta en Jordi Sunyer. Veurem que tal ha quedat, però coneixent-lo... no m'estranyaria gens que fos "carn" de l'"APM" o del "Zona zàping".

Gran Reserva: Que, a banda dels quatre o cinc homes que formen la columna vertebral de l'equip, el míster tingui un ampli ventall de jugadors i en faci ús d'ell segons cregui convenient de manera que tothom se senti important.

Vi picat: La victòria de la Gramenet B que ens ha privat del liderat provisional degut al millor "goal-average" (+9 per +7). És una ximpleria si voleu, però sempre fa patxoca veure't a dalt de tot la classificació. O no?

De postal

CD Banyoles 0 - FC Vilafranca 3
Gran imatge la que ha ofert el degà penedesenc en la seva visita a la capital del Pla de l'Estany sumant tres punts més que el col·loquen al capdavant de la taula empatat a punts amb Gramenet B, Guíxols i Peralada (tot i que a efectes de classificació, pel goal-average, ocupa el tercer lloc). No és que hagi estat allò que en diuen un "passeig"... però quasi, quasi.

El Vilafranca ha controlat en tot moment l'encontre i ha gaudit, com ja succeí la setmana passada, de nombroses ocasions davant la porteria rival. Medina, Tito Caballero i David (en una autèntica obra d'art sorgida de les botes de Puchi) han estat els autors dels gols. Per si no n'hi havia prou, Saperas ha estat inconmensurable sota els pals aturant les comptades arribades amb perill dels locals que, només per la insistència, potser haguessin merescut fer l'anomenat gol de l'honor.
Dues jornades i sis punts. Més no es pot demanar. Acostumats a les decepcions d'altres temporades, aquest inici de Lliga hauria d'engrescar a l'afeccionat vilafranquí, d'una vegada per totes, a acudir al Municipal a recolzar l'equip.
Per acabar, aquelles dades estadístiques que tant m'agraden i que ens ha deixat el partit: Pere Costa, amb el d'avui, ha arribat als 100 partits oficials de lliga amb la samarreta quatribarrada i el 0-1 de Medina ha suposat el número 600 del club a 1a Divisió Catalana.

Gran Reserva: El compromís de la plantilla és total, dins i fora del camp. En temps de crisi, si no es pot fer autocar... doncs s'agafen els cotxes particulars i cap a Banyoles! Cap problema! Això sí, de moment el típic entrepà una vegada ha acabat el partit se'ls segueix donant.

Vi picat: La FE At. Vilafranca ha començat el campionat a 2a Regional amb derrota (2-1) al camp del nou ascendit Sant Pau d'Ordal. Tant de bo sigui només una ensopegada i el renovat equip de Parxi Atsarà realitzi (ja toca) una temporada digna i d'acord amb el que hauria de ser el filial del FC Vilafranca.

"Patadón" o joc directe?

FC Vilafranca 2 - Santfeliuenc FC 1
La parròquia vilafranquina està contenta. Sí, tan sols és una victòria; però després de 8 temporades seguides sense conèixer el triomf en la jornada inaugural del campionat, fa certa il·lusió. Ara bé, per damunt de tots, una família ho estarà més que ningú: els Puchi. Avui, pare i fill han posat l'espectacle. El míster, amb el seu habitual show a la banda i el davanter, amb la seva destacada actuació al camp i els dos golets en la seva estrena oficial amb la samarreta quatribarrada (llàstima d'aquella última jugada que hagués suposat el hat-trick...).

A la mitja part, parlant amb un amic comú del míster i meu (molts ja sabreu a qui em refereixo) em feia la següent reflexió, després de sentir moltes veus discordants de la tribuna sobre l'estil de joc que emprava l'equip: "Si el Poble Sec o el Vilafranca juga així, li diuen patadón i si ho fa el Liverpool, llavors és joc directe (i ningú ho qüestiona ni s'exclama)".
En part té raó, perquè futbol el que se'n diu futbol qui en fa en aquestes categories? Ningú! El que es tracta, bàsicament, és de treure el màxim rendiment als jugadors que tens per tal de poder guanyar els partits. I deixem-nos d'orgues, que lo que realment vol l'afeccionat (o almenys jo) és guanyar. Per postres, ironíes de la vida..., una pilota que s'ha volgut treure jugant des del darrere ens ha costat el gol en contra. Amb el qual, Puchi tindrà un argument més a favor per a defensar el seu "modus vivendi".
El detall de l'onze inicial sense cap home de la casa no hauria de passar-nos per alt. Ara mateix, no recordo un cas similar proper en el temps però prometo investigar en el tema. Tan dolents són els jugadors de la nostra comarca? Jo crec que no...

Gran Reserva: La novedosa secció del setmanari El 3 de Vuit, dedicada al FC Vilafranca, que coordina el company Sauleda. Un tast de bona i acurada informació. I quant més se'n parli del degà penedesenc, millor!

Vi Picat: Mundo Deportivo per la pífia de dimarts passat quan, en el repàs als equips que composen la 1a Catalana en la secció FUTBOLCAT, van posar l'escut del Vilafranca de Bonany (Mallorca) en comptes del nostre. Això sí, el Sr. Ayala continua tenint línia directe amb Puchi o amb el nostre President per tal de ser els primers en anunciar els fitxatges al seu mitjà.