Àngels, sants i dimonis

UE Sants 3 - FC Vilafranca 2
Molt emprenyat estava en Puchi en acabar el partit i no precisament amb els seus homes (o potser també,... no ho sé). Al míster, i amb raó, li molestava el fet que el col·legiat hagués permés als locals fer servir les males arts de la provocació, l'insult, el joc dur i la protesta contínua sense que això s'hagi vist reflectit en el caseller de les targetes. I és que el Sants, un equip que sortia a targeta vermella per encontre, només ha vist una groga més que el degà penedesenc (l'equip que en veu menys de la categoria i l'únic sense haver rebut encara cap expulsió).

El Vilafranca potser ha pecat a la primera part de ser massar contemplatiu i després de no saber llegir bé el partit (sobretot, després de capgirar el 1-0 advers) ja que, en comptes del que en l'argot futbolístic se'n diu adormir-lo, ha entrat en una dinàmica d'anades i vingudes a les àrees que només ha afavorit als locals. Tot això, amanit amb un recital de marrulleries capitanejades per Vergés i Rangel (quin parell d'angelets...), davant la ingenua innocència vilafranquina, que ha acabat per desquiciar els nostres jugadors.
Com a colofó, el que comentava abans; una tripleta arbitral d'allò més dolenta i pintoresca. Els àrbitres assistents no n'encertaven una ni de casualitat i quan ho feien, el Sr. Congost Larrosa els desautoritzava xiulant el contrari. El penal que ha suposat el 3-2 favorable al Sants és més que rigurós, però com que n'havia xiulat un abans a l'altra àrea... doncs mira, farem contenta la cridanera parròquia local no fos cas que m'estovessin. En definitiva, un autèntic desastre!

Gran Reserva: Puchi (fill) ha tornat a marcar per tercera setmana consecutiva i ja suma 7 gols en el que portem de temporada. A més, en el primer dels seus dos gols ha tingut un detall maco que és d'agraïr. Moltes gràcies.

Vi picat: La mala educació local també ha estat present a les graderies amb uns quants brètols que han increpat a afeccionats vilafranquins pel sols fet de celebrar els nostres gols. De club senyor li queda l'escut, la història i poca cosa més.

La vida pot ser meravellosa...

FC Vilafranca 2 - UE Vilassar Mar 0
Permeteu-me que el post d'aquesta setmana sigui un petit homenatge a Andres Montes, un dels millors comunicadors esportius d'aquest país i un mestre del showtime periodístic, qui moria de manera sobtada aquest passat divendres. Les seves particulars reflexions i sobrenoms, amb un estil propi, quedaran per sempre en la nostra memòria.

El partit ens deixa detalls a comentar: la irrupció definitiva al primer equip del jove Via (del club de "Al Salir de Clase"), la bona parella ("Hoy te quiero más que ayer pero menos que mañana") que pot arribar a formar amb el "jugón" d'en Puchi, l'embolica que fa fort en els metres finals de Valerio ("¿Dónde están las llaves, matarile rile rile?"), la gran feina de la intendència al mig del camp (amb Eitán & Associats), el bon aprofitament dels minuts de "Multiusos" Bacaicoa o haver deixat a zero de nou la porteria de Saperas ("Chaqueta Metálica") ben ajudat per la defensa comandada per Tito Caballero (del club de "Melrose Place").
De moment, transcorregues 7 jornades, l'"amarrategui blues" que ens havien venut dels equips de Puchi no es tal ja que, a falta de bon futbol, almenys la diversió està assegurada i els partits són més distrets que en temporades anteriors.
Queda molta lliga, l'ascens ni és l'objectiu ni seria convenient potser (veure l'Olesa per exemple) però estar aquí dalt de tot (amb permís de la Gramenet B que sembla jugar una altra lliga) és meravellós...

Gran Reserva: 4 partits al Municipal, 4 victòries. La clau de l'èxit per fer una bona temporada. De fet, una dada interessant és que els 5 primers classificats no han cedit cap punt a casa encara. Quelcom voldrà dir no?

Vi picat: Per queixar-nos d'alguna cosa, les petites lesions que fan que sempre acabem els partits amb molts jugadors "tocats" (sobretot a la davantera). La "palma" se l'endú l'extrem Rubén que, lesionat a la pre-temporada, encara no ha pogut debutar a la Lliga i de qui ens n'han parlat molt bé.

Ha fallat la punteria

UE Tàrrega 2 - FC Vilafranca 2
Només la manca d'encert ha privat al degà penedesenc de tornar de la capital de l'Urgell amb els tres punts al sarró. Per joc i oportunitats, el Vilafranca mereixia guanyar de llarg però, com tothom sap, el futbol es regeix per marcar més gols que el contrari.
Tampoc podem dir que la sort ens ha donat l'esquena, perquè en els dos gols el porter local ha contribuït i de quina manera. En realitat, el que ha passat damunt del Municipal de La Plana es pot resumir amb aquell tòpic de "qui perdona, ho acaba pagant".

Ens hem passat la setmana debatent si Via tenia lloc al primer equip, o devia continuar al juvenil, o donar el salt a un Divisió d'Honor l'any que ve,... Ell mateix (i el "míster" en utilitzar-lo com a primer canvi, per la lesió de Valerio al quart d'hora) ens ha tret de dubtes amb un partit notable (només li ha faltat el gol) demostrant que no només pot jugar a 1a Catalana sinó ser un davanter que aporti a l'equip allò que Puchi vol: lluita, classe i ofici.
Abans de començar, pensàvem que sumar un puntet no estava malament; amb l'1-0 signàvem l'empat amb els ulls tancats; però després de capgirar el marcador i encaixar un gol a dos minuts pel final, et sap a poc. Almenys a mi.
Objectiu? Fer-lo bo amb una victòria a casa (on encara estem imbatuts) diumenge vinent amb el Vilassar de Mar.

Gran Reserva: Haver complert més de la meitat dels desplaçaments "llargs" que tenim aquesta temporada. Ja només queden Tortosa i Guíxols (tots dos a la 2a volta). Ara toca "ruta" per l'àrea metropolitana de Barcelona.

Vi picat: Se suposa que en els camps de futbol no esta permés vendre begudes alcohòliques, oi? Doncs, m'ha sobtat veure a la tribuna del Municipal targarí una afeccionada bebent tranquil·lament una cervesa i, per a més inri, directament des de l'envàs de vidre! (I no l'ha dut de casa, que estàvem davant quan li han venut al bar del camp).

Buffffff!!!

FC Vilafranca 1 - CP San Cristóbal 0
És el que probablement haurem dit tots quan l'àrbitre ha xiulat el final de l'encontre. Quin fart de patir, tu! Però ja se sap, això és la 1a Catalana. I si vols guanyar un partit, el mínim que has de fer és el que va prometre el "míster" a principis de temporada: "que cap equip correria i lluitaria més que el nostre. Igual? Potser... Però més, no."

Avui, a més, la deessa fortuna s'ha aliat amb el degà penedesenc perquè el San Cristóbal crec que ha fet mèrits suficients per a empatar (si més no, a la segona part). I per a acabar-ho de arrodonir, el gol en un moment clau (descompte del primer temps) i amb la sort que després que el xut de Ismael toquès el pal, anés a rebotar al cap del porter introduïnt-se dins la porteria visitant.
El partit ens ha deixat també un fet que tanca el debat de la setmana al blog sobre els dubtes a la porteria. Saperas ha tornat a l'onze titular en el lloc de Nando (que arrossegava petites molèsties a l'esquena segons es comentava). Sigui com sigui, jugui qui jugui i per les raons que tothom vulgui argumentar, segueixo pensant que tenim la porteria més que ben coberta. A partir d'aquí, que triï el "míster" el que més li agradi o convingui a l'equip.
Per acabar, una reflexió. Pel cap de setmana que ve està anunciada una vaga de col·legiats que posa en perill la disputa de molts partits de la nostra territorial. El més bo és que els motius no són més que guerres internes i interessos particulars que res tenen a veure amb el futbol en sí. En comptes de preocupar-se per a millorar la qualitat dels arbitratges... Ah! I digueu-nos-ho amb temps eh, no fos cas que fèssim el viatge a Tàrrega en va.

Gran Reserva: Que al "míster" li agradi Via, que al President el tingui "enamorat", que a l'afeccionat li caigui la baba només amb la idea de veure'l jugar amb el primer equip, que a la premsa ens il·lusioni aquest fet,... Llavors, si tots pensem el mateix, on està el problema? (Ja tenim un altre debat)

Vi picat: No és un fet nou. Els dorsals dels rivals del Vilafranca no són els més idònis per a poder fer la retransmissió per televisió. Avui, el color negre dels números sobre el ratllat blanc-i-blau de la samarreta del San Cristóbal feia impossible distingir-los. Que costaria que fossin vermells, per exemple?