Les "campanades" del 2009

1. "A les fosques". El fort vent del darrer cap de setmana de gener va estar a punt de provocar la suspensió del partit Vilafranca-Manresa deixant al Municipal sense llum. Per una vegada a la vida, FECSA i l'Ajuntament de Vilafranca van estar a l'alçada.
2. "Maradona, Messi,... i Àlvar". El menut davanter vilafranquí va signar el millor gol de la temporada (i el millor en anys) en una jugada individual deixant enrere a mig equip del Vilassar. Llàstima que no va servir per a guanyar aquell partit.

3. "Amb el número 7, Sánchez". El web oficial del club va ser objecte d'un parany per a confirmar les sospites de plagi en les aliniacions publicades al blog de la prèvia. Sortosament, amb el nou web s'ha millorat en contingut i freqüència d'actualització.
4. "Negar l'evidència". L'arribada de Puchi era un secret a veus. Ho sabíem tots però el President s'entestava en negar-ho. Al final, els recels que provocava la seva contractació s'han tornat el·logis i lloances per la trajectòria de l'equip.
5. "A Vila, no". David Ávila (el darrer "mediàtic" abans dels "currantes") va estar jugant tot l'estiu en si es quedava o no depenent de l'estimació de l'afició segons paraules seves al blog. Actualment, juga a 2a Regional sense anar a entrenar i cobrant 100 € per partit jugat.
6. "Pocs però bons". Els socis de l'entitat que enguany van haver d'assumir la derrama per tal de pal·liar el dèficit de la temporada passada. El responsable de l'àrea econòmica va fer números i va veure que l'unic número que podia tocar era el "2".
7. "Adèu per SMS". Sylla va demanar incorporar-se més tard a la pre-temporada però finalment decidí no tornar al Penedès i quedar-se a França. Es va acomiadar enviant-li un SMS al President donant-li les gràcies per tot i prometent tornar-li uns quartos que li va prestar.
8. "Matins.SÍ / Matins.NO". Tot i les reticències d'alguns socis a trencar amb la tradició de jugar els partits a casa per la tarda, la Junta va optar per provar la fòrmula del diumenge al matí durant els mesos d'hivern. Resultat: més o menys, ve la mateixa gent.
9. "Líders". A la Jornada 11, després de guanyar a l'Iberiana a casa, el degà penedesenc s'alçava amb el primer lloc en solitari a la classificació. Des de llavors ja no l'ha deixat i es pot menjar els torrons amb la tranquil·litat de la feina ben feta.
10. "Eric Via". Un dels noms propis de l'any i que va fer que el blog treiés fum al llarg de la setmana. Després de gaudir de la confiança de Puchi i afiançar-se en el primer equip, una sobtada i ràpida oferta del Juvenil del Nàstic va precipitar la seva sortida.
11. "Una vida dedicada al club". Pepe Fos arribava als 800 partits oficials en Lliga com a Delegat del primer equip. Sens dubte, una de les persones més eficients i eficaces que han passat per l'entitat. I això que a finals de la temporada passada es va plantejar la seva retirada...
12. "L'enemic a casa". Per surrealista que sembli, amb l'equip líder i comptant els partits a casa per victòria, l'entrenador va ser increpat per un bon afeccionat vilafranquí. Per sort, tot va quedar en un malentés i van signar la pau en el partit següent.

Bon Any 2010 a tothom!!!

Calendari benèfic (Units per la causa)

En un gest més del compromís de l'actual plantilla amb el club, els homes de Puchi han decidit tirar endavant la proposta d'el·laborar un calendari, on sortiran els jugadors en roba interior, amb la finalitat d'engreixar les malmeses arques de l'entitat que no atravessen el seu millor moment. La idea, sorgida del Directiu Responsable de l'Àrea de Publicitat i Màrketing (en Vicenç Uberni), va ser acollida de bon grat per tots els components del primer equip.

Tot i que inicialment es va pensar en que els jugadors posessin per les càmeres tal com van venir al món, les reticències d'alguna parella van fer que finalment acordessin tapar les seves vergonyes i, a més, aquesta circumstància suposarà un ingrés addicional de 3.000 € que aportarà la coneguda marca Dolce & Gabbana (com ja va fer en el seu dia amb la Selecció Italiana de futbol Campiona del Món -foto-).
La implicació ha estat tal, que fins i tot el Cos Tècnic i el Delegat també s'han sumat a la causa. En Modesto, l'utiller, tot i voler formar part també del reportatge fotogràfic, va topar amb la prohibició de la seva dona (molt conservadora ella) que l'amenaçà amb demanar-li el divorci en cas que accedís a la innovadora proposta.
Els calendaris, que tindran una tirada de 1000 exemplars, es podran adquirir els dies de partit a les guixetes del Municipal pel mòdic preu de 5 €.
El company Sauleda, autor de les fotografies, ha desvelat que algun component del planter res té a envejar a Cristiano Ronaldo pel que fa als musculats abdominals. Noies del Penedès, esteu de sort!

Gran Reserva: Gràcies a aquesta iniciativa és més que probable que aquest estiu s'arribi a l'Assemblea de Socis amb dèficit zero i no s'hagi de recòrrer, de nou, a la pertinent derrama.

Vi picat: Com a contrapartida, des del vestidor han desafiat a la premsa que seguim l'equip a fer el mateix si finalment s'assoleix l'ascens a Tercera. Jo crec que ja estem bé a 1a Catalana...

Dolç Nadal

CD Montcada 0 - FC Vilafranca 0
Empat sota mínims en el darrer partit de l'any 2009 però que serveix per a reafirmar-se en el primer lloc de 1a Catalana abans de l'aturada nadalenca. En un partit marcat pel fort fred, ambdós conjunts han donat per bo el punt sumat ja que els locals tenien davant al líder i el degà penedesenc era sabedor de la dificultat del Montcada des de que se'n va fer càrrec en Jaume Creixell (qui, paral·lelament, ha mantingut un duel tàctic a les banquetes amb Puchi i verbalment una vegada acabat l'encontre en una demostració del fort caràcter de tots dos entrenadors).

Ara, una setmana de descans per al que fa als entrenaments, que es reprendran el dia 28 de cara a preparar el proper partit de Lliga davant un històric vingut a menys com és el Mataró (el qual avui s'ha pogut estrenar guanyant el seu primer partit del campionat i ha deixat la cua de la classificació).
Serà ja l'any vinent, concretament el dia 3 de gener, i amb una nova incorporació quasi segura (que no oficial encara) a la plantilla: en Francesc Fos. Fent un símil amb la fotografia del blog d'avui, podríem dir que "vuelve a casa por Navidad".
Bones Festes bloggers i salut per a tots!!!

Gran Reserva: El bon ambient regnant dins del vestidor (evidentment, que els bons resultats acompanyin també hi té a veure) que va quedar palés amb el sopar del passat divendres al que els mitjans de comunicació van ser convidats per part del planter i el cos tècnic. De nou, un gest més de l'implicació d'aquest grup humà amb el club i allò que l'envolta.

Vi picat: Els jugadors es queixen que quan arriba el cru hivern l'aigua de les dutxes no surt prou calenta i molts dies s'han de dutxar amb aigua freda ja que són els últims en entrenar al Municipal. Després de veure les modèliques instal·lacions de MiR tot ens sembla poca cosa, però un reacondicionament dels vestidors no aniria malament...

Fortí

FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
El degà penedesenc continua amb pas ferm a casa on compta els 8 partits disputats per victòries (només a 2 del rècord absolut del club que data de la Temporada 73/74 a 1a Regional). Val a dir però que, vist el que ha succeït damunt del terreny de joc del Municipal, el resultat més just potser hauria estat l'empat (i a zero). De totes maneres, aquesta petita dosi de "sort" cal buscar-la a base de lluita, esforç, sacrifici, entrega, coratge, valentia,... I de tot això, aquests "cabrons" en van sobrats.

El guió d'avui no ha estat gaire diferent al d'altres dies: partit travat, un rival que ha posat les coses molt complicades (no oblidem que era el segon classificat), joc poc vistós i, de nou, jugar el tram final de l'encontre amb un home menys (aquesta vegada per l'expulsió de David que ha vist dues grogues en un quart d'hora). I com sempre, l'equip s'ha crescut davant les adversitats. Amb el treballat gol de Medina, als 78 minuts, n'hi ha hagut prou per a sumar un nou triomf que consolida el Vilafranca al capdavant de la taula amb vistes a la darrera jornada abans de l'aturada nadalenca al camp del Montcada.
Serà un duel entre Creixell i Puchi o entre "I si no tinc raó, me la tallo i em faig monja" i "¡Palaaaau, cuando llegues se ha acabado el partido! ¡Venga, hombre!". És a dir, espectacle assegurat.

Gran Reserva: Que el "míster" i el soci que fa quinze dies el va increpar des de la tribuna hagin fet les paus abans del partit d'avui, reconeguent tots dos la seva equivocada conducta, amb un diàleg cordial i encaixada de mans inclosa. Rectificar és de savis!

Vi picat: El fet que en totes les instal·lacions esportives no hi hagi una llitera per el cas que es produeixi una lesió important tal com va ocòrrer ahir en el partit de juvenils de la Fundació. El noi del St. Joan Despí va haver d'esperar una eternitat a que arribés l'ambulància per a poder retirar-lo del terreny de joc.

Aleix salva els mobles

UD Marianao Poblet 1 - FC Vilafranca 1
Un golàs, ja en el temps d'afegit, del lateral dret vilafranquí al seu ex-equip va evitar la derrota del degà penedesenc davant un fluix però combatiu Marianao que va saber a la perfecció com contrarrestar als homes de Puchi que, en línies generals, no van realitzar un bon partit.

Ara bé, si per a alguna cosa serveixen partits com el d'ahir és per a aprendre dels errors comesos. A saber:
1) No es pot perdonar tant davant la porteria contrària. Si s'arriba a estar encertat en les clares ocasions que es van disposar abans d'encaixar el gol vora el descans, segurament estaríem parlant d'un desenllaç semblant al del partit a Banyoles per posar un cas.
2) L'evident constatació que aquesta plantilla és curta d'efectius. A vegades necessites que els canvis introduïts et facin variar la dinàmica d'un partit contrari als teus interessos. Ahir, això no va succeïr.
3) No hi ha rival petit. Amb això no vull dir que es sortís a jugar pensant que el partit estava guanyat, sinò que si a un rival com el Marianao (amb moltes limitacions, al meu entendre) li dones peu a que es creixi moralment doncs és capaç de posar-te la por al cos i, segons com, guanyar-te el partit i tot. Perquè això va ser el que ens va salvar ahir. Si davant hi ha algun equip de més entitat... derrota i cap a casa. Això i que a aquest Vilafranca no se'l pot donar mai per mort.
Malgrat tot, la jornada no ha estat del tot dolenta ja que els immediats perseguidors tampoc han saldat els seus partits amb victòria. Però ull! El segon classificat, la Montañesa, és el proper rival al Municipal diumenge vinent. El liderat està en joc!

Gran Reserva: Dos gestos del partit d'ahir: la no celebració d'Aleix després de marcar el gol (diuen que és de ben nascut ser agraït) i en Xus, el nostre fisio, que no dubta mai a l'hora d'anar a ajudar al de l'equip contrari si creu que ho necessita.

Vi picat: La badada de la tanca defensiva vilafranquina que, en obrir-se, va facilitar el gol del Marianao de llançament de falta directa. És una cosa de manual, però passa més vegades de les que un entrenador voldria (que són cap).