Els trenca rècords

FC Vilafranca 2 - CD Banyoles 0
De moment aquest equip ja ha fet història. Amb el triomf d'avui, són ja 11 victòries consecutives al Municipal en el que és el millor inici de Campionat com a local de sempre (superant el registre de la Temp. 73/74). Tot i això, la millor ratxa en una mateixa temporada data de la Temp. 76/77 amb 13 triomfs al vell camp de la Creu de St. Salvador. Per tant, un nou alicient per a aquest equip amb fam de glòria.
Qui també ha establert un rècord ha estat Saperas (avui no ha marcat...) que ja porta 6 partits a casa sense encaixar gol. D'una volada ha superat a Cano (94/95 i 00/01), Moya (78/79), Rovira (76/77) i Sánchez (65/66) que n'havien sumat 5.

Un altre que podria entrar al Llibre Guinness és en Rubén. En aquest cas, seria en l'apartat de "primera pilota que toca, gol". Ja ho va fer el dia del Mataró i avui ha repetit situació i execució. D'això se'n diu saber aprofitar els minuts i definir a la perfecció.
No m'agradaria acabar, sense destacar un detall que m'ha semblat important i que demostra, una vegada més, que el que fa gran aquest equip és el que la mateixa paraula indica. A manca d'un parell de minuts, Eitán s'ha incorporat a l'atac per a rematar una centrada de Rubén. David Pérez, després de fer quilòmetres i quilòmetres tot el partit, no ha dubtat en fer un últim esforç per a fer-li la cobertura i omplir el buit deixat a la zona ampla. El més fàcil hagués estat pensar: anem 2-0, jo soc el davanter centre, vinc de 3a Divisió i que corrin els altres. Doncs no!
Signaria tornar de La Satàlia amb quelcom positiu, però sé que els nois de Puchi voldran guanyar (ja toca a fora...) a un Poble Sec que estarà hipermotivat per a derrotar al líder.

Gran Reserva: Francesc Fos ha arribat als 250 partits de Lliga amb la samarreta del FC Vilafranca. Queden lluny encara els 397 del Rafa Moral, però si s'ho proposa...

Vi picat: 120 € de taquilla, 70 € de sorteig i l'arbitratge costa 460 €. Així no es pot anar enlloc. La resposta de l'afeccionat vilafranquí, davant la crida per part del club a que baixi al Municipal, és indigna de tot un líder de 1a Catalana!

Saperas, una Coca-Cola?

Santfeliuenc FC 2 - FC Vilafranca 2
Un creu que, amb els anys que porta veient futbol i seguint al Vilafranca arreu de les contrades catalanes, ja ho ha vist tot. Doncs no. El que hem pogut presenciar aquest matí al Parc de Les Grases és d'aquelles coses que un sempre recordarà amb el pas del temps i podrà explicar a futures generacions.
Que un porter marqui un gol es dóna poques vegades però que el faci en temps de d'afegit i, a més, suposi (com en el cas d'avui Saperas) empatar un partit que semblava perdut és digne d'anunci.

Tirant d'hemeroteca, per tal de trobar un cas similar, he donat únicament amb un gol que li va fer Sadurní al Palafrugell la Temp. 91/92. En aquella ocasió però, ni va tenir transcendència (es va perdre 1-2) ni gaire mèrit, ja que va voler xutar ell un penal (en una més de les seves excentricitats).
Ja més recent i com a jugades clau d'un porter en l'esdevenir d'una temporada, ens queda aquell gol de Palop (al camp del Shakhtar Donetsk) que suposà també el 2-2 en el descompte i que, a final de temporada, fou clau per a que el Sevilla guanyés la UEFA o l'aturada de Pinto al camp del Mallorca en l'anomenat "Pinto de inflexión" en l'inici del camí cap a la consecució de "Les 6 Copes" del Barça de Guardiola.
Malgrat tota l'eufòria i alegria del moment, no hem d'oblidar la dolenta primera part que ha propiciat anar al descans perdent 2-0. Perque avui "Saperagut" la Verge, pero no s'apareixerà sempre, eh...
Us deixo amb la narració. Disfruteu!

2-2, Gol de Saperas (min. 98)
Locució: Joan Sória (Ràdio Vilafranca)

Gran Reserva: És just i em ve de gust (avui que Saperas ha esdevingut l'heroi del vilafranquisme) reconèixer també el bon treball del porter suplent Gerard. No és fàcil assumir aquest rol i saber que el teu paper és limita a esperar una possible lesió del porter titular i jugar només els amistosos (o la "Copa" com li diuen al vestidor de bon rotllo).

Vi picat: Per si no hi ha prou lesionats... la duresa amb la que es van emprar alguns jugadors del Sitges en l'amistós del passat dijous. El resultat? Medina amb un ull de vellut i, el pitjor, Pere Roca amb una possible greu afectació al menisc tot a l'espera de les proves mèdiques de demà.

La importància de ser campió d'hivern

FC Vilafranca 1 - CD Tortosa 0
Atenció a la dada que és esfereïdora. En els 18 anys d'existència de la 1a Divisió Catalana, l'equip que s'ha proclamat Campió d'hivern sempre ha acabat ascendint a 3a Divisió... excepte una vegada! I sí, amics bloggers, aquest "deshonor" el té, ni més ni menys, el FC Vilafranca.
Va ser la Temporada 2000/01, quan els homes de Manel Rodríguez van arribar a la Jornada 19 encapçalant la classificació amb 34 punts. El seguien, Manresa (32) i Ripollet (30). Al final de Lliga, el Manresa es proclamà campió i ascendí a Tercera junt amb la Gramenet B i l'Andorra. Mentres, el degà penedesenc es va haver de conformar amb la 4a plaça després que només pugués empatar (2-2) al camp del Vic en la darrera jornada (on havia de guanyar) tot esperant l'ensopegada de l'Andorra al camp de la Pobla Mafumet (que tampoc es produí, 2-3). Per més mala sort encara, aquell any no hi va haver cap ascens compensat.

Pel que fa al partit d'avui, una vegada més, s'ha hagut de tirar d'èpica per a derrotar un lluitador Tortosa ja que fins a cinc baixes d'habituals titulars (Aleix, Tito Caballero, David, Medina i Valerio) han condicionat molt l'onze inicial de Puchi. Com que no hi mal que per bé no vingui, això ha propiciat els debuts dels darrers fitxatges: Palet (titular i gol) i David Pérez (el darrer quart d'hora). Per sort, el penal fallat per Puchi, només començar la segona part, ha quedat en anècdota.
Al final, el Vilafranca ha acabat sumant la 10a victòria consecutiva a casa (igualant l'anterior rècord), s'ha alçat amb el títol honorífic de Campió d'hivern i diumenge vinent tractarà de confirmar aquesta bona ratxa al camp de l'equip revelació de la Lliga: el Santfeliuenc.

Gran Reserva: La manera de finalitzar els partits dels jugadors del Vilafranca. Físicament estan com uns "toros" i acaben guanyant als rivals per pur esgotament.

Vi picat: Que no passi com al Campionat argentí on hi ha el Torneig Apertura (foto) i el Clausura. Ara, almenys, tindríem un títol a les vitrines del club...

PD: Trobareu un anàlisi acurat i extensiu d'aquestes i més dades dins dels comentaris del blog.

A ritme de mitjana anglesa

UE Rubí 0 - FC Vilafranca 0
O almenys això és al que ens té acostumats el Vilafranca, ja que els darrers sis partits del degà penedesenc s'han saldat amb victòria a casa i empat lluny del Municipal.
Antigament, quan les victòries només valien 2 punts, seguir aquest ritme de puntuació equivalia amb quasi total seguretat a endur-se el campionat. Ara, amb la Lliga de 3 punts, no te l'assegura però, tractant-se de 1a Catalana on pugen els tres primers, és sinònim d'ascens. El que no sabré mai (i ja ho hem discutit alguna vegada) és si el punt assolit el fa bo l'haver guanyat diumenge passat (al Mataró) o el fet de guanyar diumenge vinent (al Tortosa).

A banda d'aquest matís, cal considerar l'empat un bon resultat per diverses qüestions. Primer, perquè Can Rosés sempre és un camp complicat i allà havien perdut Igualada, Gramenet B o Peralada. Segon, per les baixes amb les que afrontava el partit el degà penedesenc (Roca i Aleix lesionats, Elvis arrossegant un procés gripal i, per postres, Tito Caballero que s'ha fet mal en ple escalfament). I tercer, perquè el Vilafranca ha hagut de jugar els darrers 20 minuts de partit amb un home menys per expulsió (absurda, tot sigui dit) de Raúl Medina.
Tot i això, em dóna la sensació que el míster (exigent com el que més) no ha acabat del tot content avui i treballarà de valent durant la setmana per a corregir errors i mirar de seguir amb la ratxa de victòries a casa en el que serà el darrer partit de la primera volta (amb el títol honorífic de Campió d'hivern en joc).

Gran Reserva: El bon nivell defensiu de l'equip (el menys golejat de la categoria amb 12 gols en 18 partits) que ja acumula quatre jornades consecutives sense encaixar cap gol.

Vi picat: La ingènua targeta vermella que ha vist Medina per caure en la provocació d'un rival i agredir-lo sense justificació. Un cop acabat el partit, el bo d'en Raúl estava penedit i era conscient que, a banda d'haver perjudicat l'equip avui, estarà una o dues setmanes sense poder ajudar-lo...

A un pas de fer història

FC Vilafranca 2 - CE Mataró 0
Després de la victòria d'avui (la novena consecutiva a casa), ja només en queda una per a igualar la millor marca de la història del club pel que fa a triomfs consecutius a casa en un inici de Lliga (10). El que ens semblava una utopia i un registre inabastable, amb el pas de les jornades, s'ha anat veient més a prop i està a punt de ser fet miques si dintre de quinze dies, coincidint amb el final de la 1a volta, es guanya al Tortosa al Municipal.

El partit era d'aquells anomenats "trampa". I tots sabíem perquè. El Vilafranca líder, els del Maresme a la cua de la classificació, tornada de l'aturada nadalenca,... Tots els condicionants eren favorables al degà penedesenc, però la realitat ha estat una altra. Els homes de Puchi s'han trobat amb un rival ordenat, ben posat damunt del camp, que volia jugar a futbol i amb dos jugadors com són Landi i Marcial que atresoren una qualitat futbolística per damunt de lo habitual a la categoria. A tot això, cal afegir el plus de motivació d'enfrontar-se al primer classificat i voler guanyar-lo, evidentment.
Una primera part amb poques ocasions ha deixat pas a un segon temps vibrant, on les il·lusions mataronines de puntuar han mort (RiP) en dos minuts amb les dianes de Rubén i Puchi. Entre mig dels dos gols, una clara ocasió visitant, en la sortida d'un còrner, que ha salvat sota pals Pere Costa i que, sens dubte, podria haver canviat el tarannà de l'encontre i el seu resultat final.

Gran Reserva: Dia d'estrenes. Any nou, samarreta nova (i m'agrada força). No és la clàssica amb les quatre barres però s'hi apropa més que l'anterior. I damunt del camp, dos debuts: Rubén (lesionat des de l'estiu), que s'ha estrenat amb un golet i Fos, que ha iniciat la seva tercera etapa amb el Vilafranca.

Vi picat: No hi ha excuses. Ni feia molt fred, ni hi havia futbol a la comarca,... Res! Qui no ha baixat al Municipal avui és perquè no ha volgut. I això que es va primer... No cal capficar-s'hi més, es jugui matí o tarda l'afeccionat vilafranquí no respón.