Van com una moto

FC Vilafranca 2 - UE Tàrrega 1
Totes les pors que teníem sobre si el fatídic 13 (o 12+1 com li agradava dir al mític i supersticiós Ángel Nieto) seria malastruc per als interessos vilafranquins han quedat en res. S'ha sumat la 13a victòria consecutiva a casa (amb el que s'iguala el rècord absolut en una mateixa temporada que datava de la Temporada 76/77); són 13 ja les jornades sense conèixer la derrota en Lliga (des de que es perdés a Igualada el 22 de novembre) i també 13 els gols que du marcats Puchi (després d'inaugurar avui el marcador com ja va fer en les dues darreres jornades).

I com una moto estava avui també el míster abans del partit. I és que és totalment incomprensible que l'equip representatiu de la vila i la comarca tingui amb prou feines un quart d'hora per a escalfar damunt del terreny de joc perquè el partit d'infantils de la Fundació, que es jugava tot just abans, anava amb retard. És de poc sentit comú que si és l'únic encontre que es juga abans del degà que no el posin més d'hora i així fora problemes. En fi, una mostra més que les relacions Vilafranca-Fundació no existeixen per enlloc. I no tota la culpa és d'ells, eh. Perquè el President, com a patró que és, podria mirar de solucionar-ho però, no sé per quin motiu, en comptes d'actuar decideix mirar cap a una altra banda.
L'equip ha superat els tres darrers "Grans Premis" pujant al calaix més alt del podi però queda molt Campionat per endavant i moltes corbes perilloses que traçar per arribar a la línia de meta entre els tres primers i veure l'anhelada bandera a quadres.

Gran Reserva: La victòria d'avui ha suposat la número 200 del club a 1a Catalana. Encapçala aquest rànquing la Gramenet B amb 227. Qui sap si l'any vinent tots dos conjunts segueixen sumant triomfs però a 3a Divisió.

Vi picat: L'actitud antiesportiva del jugador visitant Marc Carballo. Estant un jugador vilafranquí al terra i quan la pilota sortia fora l'ha recollit per a començar l'atac davant la sorpresa de tothom. Elvis ha volgut prendre's la justícia pel seu compte (mal fet...) i ha acabat expulsat per una dura entrada sobre el futbolista targarí.

L de líder...

CP San Cristóbal 2 - FC Vilafranca 3
..., perquè després de la victòria al camp del San Cristóbal (patró dels conductors) el degà penedesenc referma el primer lloc a la taula, de nou, davant un rival directe en la lluita per pujar de categoria.
L de llibret, perquè el míster va creure convenient capgirar el rumb que duia el partit fent uns canvis "arriscats" o "poc populars" i que li van donar el resultat esperat.
L de luxe, perquè dona goig la bona trajectòria que s'està portant i el bon afeccionat, després d'uns anys de penúries i desenganys, torna a disfrutar com feia temps no ho feia.
L de lleialtat, dels jugadors i cos tècnic envers el club que els paga, els colors que defensen i l'escut que duen al pit. Amb molèsties, lesionats o amb una màscara si cal, sempre donen la cara (mai millor dit).

Però també, L de llacuna, perquè en el tram inicial del partit es va veure a un Vilafranca desubicat, superat clarament pel rival i que li podria haver costat la derrota si els locals haguessin estat més encertats de cara a porteria.
L de lloances, potser en excés la setmana passada després del triomf davant del Peralada i que no agraden gaire al míster vilafranquí.
I L de lleidatà, perquè la setmana vinent ens visitarà un Tàrrega que voldrà trencar-nos la ratxa victoriosa com a local i perquè la darrera derrota al Municipal es produí contra un equip de la Terra Ferma com és el Benavent (però això va ser la temporada passada i era una altra història).

Gran Reserva: L de lluny, que és actualment la distància considerable amb el 4t classificat (Santfeliuenc) que marca la zona d'ascens. No és definitiva però si important. Vist des de dalt, s'ha de ser cautelós. Ara bé, si fos al revés, potser ho veuríem com una diferència insalvable.

Vi picat: L de lloro, per la senyora que es va passar la segona part malparlant, insultant, escridassant i dient improperis varis envers el col·legiat i, bàsicament, contra els jugadors del Vilafranca sense cap motiu. Ja va sortir l'any passat en aquesta secció i enguany repeteix!

Aquest Vilafranca enamora

FC Vilafranca 4 - CF Peralada 0
Per als que hagueu pogut veure el partit, què més us puc dir? Si la setmana passada em queixava (o apuntava) que, darrerament, les primeres parts eren fluixes doncs té: 4 gols en els primers 45 minuts i matx liquidat per la via ràpida davant un rival del qual n'esperàvem més i que ha donat moltes facilitats en defensa.
Ah, i per als que encara no es decideixen a baixar al Municipal poca cosa també us diré perquè, definitivament, he comprovat que afició no n'hi ha. L'entrada avui ha tornat a ser de les més pobres i això que no hi havia competència a la comarca i els preus eren populars. Res. En aquest aspecte, no hi ha solució.

Quan tot l'equip realitza un partit tan complert és difícil destacar a algú per damunt dels altres, però és evident que un futbolista que marca 3 gols és digne de menció. Aquest no ha estat altre que David Pérez que, per fi, s'ha estrenat i de quina manera! Feia quasi 9 anys que un jugador del Vilafranca no feia un "hat-trick" i, coses de la vida, en aquella ocasió fou també davant del Peralada (3-2) i l'autor en Joan Torrents.
En la mateixa mesura, Saperas ha tingut una actuació estel·lar. El que passa és que ja hi estem més acostumats. Malgrat tot, el míster ha volgut premiar, per una banda, el bon partit del porter vallenc i, per altra, el bon treball a l'ombra de Gerard fent-lo debutar els 10 minuts finals. L'ovació (amb reverències incloses) de la graderia ha estat de les que fan època. Queda ben clar que, pel seu bon fer sota pals i per la seva humiltat, Saperas té el cor robat a l'afició vilafranquina.
En definitiva, 12a victòria seguida al Municipal (a una del rècord absolut en una mateixa temporada) d'un Vilafranca que avui, a banda del joc efectiu habitual, s'ha disfressat de Barça per a regalar-nos un joc preciosista i agradable a la vista dels allà presents.
La setmana vinent més complicat encara. Visita al San Cristóbal, equip que encaixa pocs gols, camp difícil i que s'ha reforçat per a no perdre comba en la lluita per l'ascens. Per cert, serà dissabte!

Gran Reserva: Que vingui poca gent al camp no significa que els pocs afeccionats que tenim no siguin bons. La mostra, un soci que no es perd ni els entrenaments a diari!!! Quan dic que l'equip de Puchi enamora... serà per alguna cosa, no?

Vi picat: Prou lesions! Aquesta setmana han caigut Elvis i Fos (tot i que no semblen lesions massa importants). A aquest pas, aviat ens cridaran per a rodar algun capítol d'Hospital Central!

Amb bones perspectives

UE Poble Sec 2 - FC Vilafranca 2
Cinquè empat consecutiu lluny de casa que li serveix al Vilafranca per a encarar l'important partit contra el Peralada (4t classificat) mantenint, si fa o no fa, les diferències amb els seus immediats perseguidors.
Precisament, seria cabdal que el diumenge vinent el Municipal presentés una bona entrada per a que els jugadors sentissin el recolzament de l'afició. I no hi ha excusa, ja que el futbol comarcal (a l'igual que el Futbol Base) descansarà. Ja sabem que "per Carnaval, tot s'hi val", però aquesta vegada no. No val quedar-se a casa. A més, des del club, s'anuncien preus populars (5 €) per a captar el màxim nombre d'afeccionats. Veurem la resposta del públic vilafranquí.

Sobre el partit, el que més o menys ens té acostumats l'equip. Una primera part fluixeta i a mirar de solucionar-ho a la segona. Estic segur que no està fet expressament, però alguna explicació hi haurà, no? Dels 34 gols, 10 s'han marcat en els primers temps i 24 en els segons. L'aspecte positiu és que l'equip acaba els encontres millor físicament que el rival, però tampoc cal refiar sempre d'aquest argument i temptar a la sort. Perquè la sort acompanya als campions però no sempre... I de moment anem líders, però encara no som campions ni hem assolit res. Que quedi clar.
Segurament, demà als diaris, llegireu que el col·legiat va tenir una actuació desastrosa perjudicant clarament al Poble Sec. Res més lluny de la realitat. Ha estat un arbitratge valent, que no ha caigut en la trampa de les protestes locals i que ha xiulat allò que ha vist equivocant-se en alguna jugada puntual sense importància. Ho destaco perquè no és fàcil veure arbitratges com el d'avui i més en camps "ratonera" i on els jugadors no hi posen de la seva part. Avui, si el Sec no ha guanyat, en part, ha estat per culpa d'ells mateixos. En aquest sentit, Puchi ho té clar: a l'àrbitre, ni mu! I vist lo vist, és el que millor funciona.

Gran Reserva: Els dos finalistes de la "Copa Berger Dussourd 2010" (ibracadabra i javindreu) que disputaran la gran final el proper cap de setmana. L'enhorabona a tots dos i que guanyi el millor!

Vi picat: El setmanari La Fura, que rarament parla del FC Vilafranca, va fer esment aquest divendres del rècord de victòries a casa amb la "mala sort" que es van equivocar dient que eren 10 i no 11 els triomfs consecutius. Per una vegada que diuen algo...