Partit amb aroma a 3a i tuf arbitral

FC Vilafranca 1 - UD At. Gramenet B 1
Bon partit el que s'ha pogut veure al Municipal entre dos grans equips de la categoria i que només s'ha vist deslluït per la pèsima labor arbitral. Bé, en aquest cas, quasi tota la culpa hauria de recaure en un dels assistents del col·legiat Molina Fernández que ha obviat un claríssim penal del porter colomenc a Puchi i no ha donat com a vàlid un gol dels anomenats "fantasma" que, per les imatges de TV, semblava haver entrat.

El pitjor de tot però, és l'actitud d'aquest individu que, a rel d'unes protestes a la banda, s'ha centrat en ignorar totes les infraccions a favor del degà penedesenc i en ser protagonista (amb "pallassades" com còrrer d'una manera exagerada i rialletes) davant d'una tribuna emprenyada que l'ha acomiadat amb una sonora escridassada quan en altres camps, segurament, hagués hagut de sortir en globus.
Dins del que cap, els resultats produïts aquest cap de setmana deixen, si fa o no fa, les distàncies igual que com estaven quedant una jornada menys. Ara, descans per Setmana Santa i, a la tornada, afrontar un nou partit complicat com serà l'anar a jugar al camp de la Gimnàstica Iberiana. Però bé, queden dies encara i, de moment, els jugadors tindràn un merescut descans. El blog no. Diumenge vinent nova entrega on s'analitzarà la recta final de campionat a manca de 9 jornades.

Gran Reserva: L'ambient a les graderies del Municipal on les xicotes, mares i familiars dels jugadors del Vilafranca no han deixat d'animar sabedors de la importància d'estar al costat d'ells en aquest tram final de temporada.

Vi picat: Que s'hagi trencat la ratxa de victòries a casa. Era lògic que no podria durar sempre, però la il·lusió hi era. Ara, l'objectiu passa per acabar la Lliga sense haver perdut al Municipal.

Parafrasejant a Pablo Neruda

CD Masnou 1 - FC Vilafranca 0
Com va dir una vegada el conegut poeta xilè i Premi Nobel de Literatura, "Podrán cortar las flores, pero no detendrán la primavera". Amb això, vull dir que la derrota d'avui no hauria de ser més que una petita ensopegada en un camp difícil (i davant un gran rival) però que, en cap cas, hauria de significar que la bona trajectòria de l'equip es vegi afectada.

A més, si ens atenem al que ha passat damunt del terreny de joc, el Vilafranca ha gaudit de les millors ocasions (sobretot a la primera part) i només la falta d'encert davant la porteria contrària l'ha condemnat a tornar de buit del Masnou.
Aquest podria ser un dels peròs, amb l'afegitó que, a rel de l'expulsió del porter local, no s'ha "provat" si el seu suplent és bo o dolent ja que quasi no ha hagut d'intervindre a excepció d'un refús amb els peus a xut de Palet (l'home més incisiu del degà penedesenc).
Era una jornada clau per a deixar enrera un altre rival, però ja se sap, no sempre es pot guanyar i tampoc tindràs tota la vida la sort del teu costat... Esperem que la "flor" de Puchi no s'hagi pansit de cop i diumenge vinent (de Rams) es torni per la senda de la victòria enfront la Gramenet B.

Gran Reserva: La notícia, aparescuda entre setmana al blog i confirmada avui, que Rafa Benítez, entrenador del Liverpool, s'ha fet soci de l'entitat aprofitant la coneixença i bones relacions entre el seu representant i un directiu vilafranquí. Intercanviarà coneixements i ensenyances amb el nostre míster? S'ha de muntar una "trobada" ja!

Vi picat: Un altre lesionat. Raúl Medina va haver de passar per quiròfan aquest divendres per a solucionar un problema ossi de la seva mà dreta que el tindrà de baixa unes quantes setmanes.

Un "14" i dos "Plens al 15"

FC Vilafranca 1 - UE Sants 0
Com s'entén això? Doncs ben senzill. Amb el triomf d'avui, el Vilafranca ha establert un nou registre a la història del club pel que fa a victòries consecutives a casa (14), continua acumulant jornades sense conèixer la derrota (ja en van 15) i ha sumat els 15 darrers punts en joc. Millors números, impossible!

El partit d'avui no ha estat gens fàcil ni dels millors que ha jugat l'equip (tot el contrari). Si he de ser sincer, diria que ni l'ha merescut vèncer ja que, per joc i domini, el Sants ha fet prou mèrits per a endur-se quelcom positiu de la nostra vila. Ara bé, en el futbol per guanyar s'ha de xutar a porta, i els barcelonins sí és veritat que l'han remenat molt (i bé) al mig del camp però a l'hora de concretar les ocasions... res de res.
I després la sort, és clar (la dels campions?). És molt diferent, a manca d'un quart d'hora, que t'empatin el partit com podria haver passat si Saperas no hagués aturat el penal xutat per Siles i que en els dos següents minuts el rival vegi com li expulsen dos jugadors (de forma clara) i ha d'acabar el partit amb 9 homes.
La setmana vinent, espera un partit igual de complicat o més davant un Masnou a l'alça (ha guanyat els 3 darrers partits) i que s'ha enganxat a la lluita per l'ascens a Tercera. A la primera volta, al Municipal, ens va agradar força i el seu camp és dels més difícils de 1a Catalana. Pero bé, i quin partit no és difícil en aquesta categoria?

Gran Reserva: Els companys d'Ismael han tingut el detall, en acabar el partit i al vestuari, de fer-li entrega d'un pastís on s'hi llegia "Ànims Isma" amb motiu del seu 22è aniversari (que és demà). Sens dubte, coses com aquesta alleugereixen el dolor i la tristor per la greu lesió al peroné que patí aquesta setmana.

Vi picat: Que per fi avui hagi fet acte de presència un membre del consistori municipal a la llotja del camp. Evidentment, és un fet destacable, però no pas que hagin esperat fins a la Jornada 27 (i perquè va líder l'equip...).

"Bueno, bonito y barato"

UE Vilassar Mar 0 - FC Vilafranca 2
El Vilafranca ha pescat tres punts més a la vila marinera de Vilassar de Mar i continua a velocitat de creuer en aquesta aventura cap a la Tercera Divisió que esperem arribi definitivament a bon port.
Amb la victòria d'avui, la quarta consecutiva, sembla estar donant un cop de timó definitiu a la Lliga en una temporada, on cal recordar-ho..., l'objectiu principal no era altre que la permanència ja que el pressupost inicial era molt inferior al d'altres temporades.

I d'això volia parlar jo. Quines coses té el futbol, que enguany (amb un equip sense grans noms i amb fitxes més adients al que és la categoria) s'estan obtenint uns resultats immillorables i del tot imprevisibles en comparació amb les expectatives d'anteriors campanyes amb jugadors perfil Capilla, Castillejo o Juanje, que avui ha estat rival nostre, els quals van passar amb més pena que glòria. Evidentment, ens quedem amb aquests productes frescos i bé de preu i no pas amb les grans conserves.
No cal dir, que sense el capità del barco, en Puchi, res de tot això seria possible. I podríem esmentar també el patró, en Pere Montserrat, però com que no li agrada excercir com a tal pel que a la Fundació respecta... doncs el deixarem a terra (de bon rotllo).
Del partit, comentar que dos gols a la segona part han estat suficients davant un rival que ha donat una imatge que no correspón amb el lloc que ocupa a la taula. Primer, Valerio ha estat l'encarregat d'obrir la llauna al poc de començar la segona part i, ja en el descompte, Palet ha rematat a boca de gol una passada de Pere Costa (el millor del partit) per a establir el 0-2 definitiu.
Els resultats d'aquesta jornada fan que siguin ja 14 els punts de diferència amb el 4t classificat. Queda viatge encara, però esperem dir ben aviat allò de "Terra a la vista...".

Gran Reserva: Els dos afeccionats de l'expedició del degà penedesenc que avui s'han posat la samarreta quadribarrada i han lluït vilafranquisme a camp contrari en mig de la tribuna del Xevi Ramon. Curiós el cas que a casa és dels camps on ve menys gent i a fora som de les aficions que n'arrosseguem més...

Vi picat: Si a algú se li acut res per a posar en aquesta secció estic obert a qualsevol suggerència però, la veritat, quan tot va tan rodat...