Raaaafa, Raaaafa, Raaaafa,...

FC Vilafranca 5 - UE Rubí 3
El d'avui haurà estat, segurament, el teu darrer partit amb la samarreta quadribarrada. A més, el que fa 400 en Lliga ni més ni menys! Una xifra a l'abast de molt pocs jugadors (només d'aquells que han estat escollits per a passar a la història). D'aquells que, amb el pas dels anys, tothom recorda pels valors que va transmetre i perque va defensar els nostres colors com si es tractés de la seva pròpia vida.
Sembla que fos ahir quan, a principis de l'any 1993, et vas incorporar a la disciplina vilafranquina provinent de l'Atlètic Vilafranca. Llavors existia una certa rivalitat esportiva (i sana) entre ambdues entitats, però la realitat era que el degà penedesenc es nodria del millor de la pedrera xiquilinera (Adán, Montfort, Casan, Besolí, Quico Olivella,...) junt amb homes de la casa (Cano, Miret, Troyano, Amatller, Besalduch,...) per a posar els fonaments del que seria una de les millors fornades de futbolistes vilafranquins mai vistes.

Moral signant avui la darrera acta com a capità del FC Vilafranca

En aquestes 17 temporades, hauràs viscut moments dolços i innoblidables: el debut davant el Banyoles (14/02/1993, 2-0), el teu primer gol (02/11/1997 en un Vilafranca-Sant Andreu), l'ascens a Tercera de la Temp. 95/96 (amb el mestre Aloy a la banqueta) o el de la promoció amb el Cassà la Temp. 04/05 i, com no, aquest darrer que culmina una trajectòria esportiva envejable.
Evidentment, també hi hagut mals moments: un parell de descensos i, sobretot, la greu lesió de genoll al camp del Banyoles (26/02/2006). Allò va ser un cop dur i més d'un pensava que a la teva edat, i amb lo feixuga que fou la recuperació, seria difícil tornar-te a veure jugar... No va ser així. El que t'ha caracteritzat al llarg de tots aquests anys (entrega, sacrifici, treball, constància i passió per aquest esport) et va fer superar aquest obstacle i has arribat fins a avui que compleixes aquesta important efemèride.
Si preguntem als 13 entrenadors que has tingut, cap podrà dir de tu una mala paraula ni cap queixa. Tot el contrari. Sempre has estat un jugador que ha fet pinya al vestidor, que ha aportat molt al grup humà i que, en els moments difícils, sempre ha donat la cara i ha tirat del carro com fan els autèntics líders.
Ha estat un plaer veure't jugar, compartir vivències (com a directiu, afeccionat, premsa o amic) i gaudir de tenir en l'equip que estimes i segueixes a tot un símbol i referent que admiraré per sempre. I com jo, moltíssima gent. En nom de tots: Gràcies!
Com diu la cançó: simplement, ets el millor (Simply the best).

Gran Reserva: La reacció de l'equip (digna de tot un campió) que, després d'anar perdent al descans 1-3, ha fet una gran segona part i ha capgirat el marcador per a tancar una temporada al Municipal per a emmarcar (17 victòries, 2 empats i cap derrota).

Vi picat: Els problemes tècnics amb el so de la retransmissió per Penedès TV. Segons m'ha comentat força gent, en alguns moments de la 2a part i, sobretot, en l'entrevista amb en Rafa Moral no se sentia res. Des d'aquí (i en nom dels meus companys de PTV) demanar disculpes. Demà, a Esports 21, el tornarem a tenir per a que ens expliqui com ha viscut aquest dia tan especial.

Campions!!!

CE Mataró 0 - FC Vilafranca 1
No ha estat el millor partit de la temporada (ni molt menys) però amb la victòria a la capital del Maresme, el degà penedesenc ha assolit el Campionat de Lliga de 1a Catalana que, a banda del títol honorífic, dóna dret a disputar la Copa Catalunya (que començarà el cap de setmana del 12-13 de juny). El solitari gol de Puchi (que ha trencat el malefici del 13) ha estat suficient per a sumar tres punts que fan que la Montañesa (2n classificat i nou equip de Tercera) ja no ens pugui atrapar.

Ara, una vegada assolits els objectius marcats, "només" queda rematar-ho tot amb el partit 400 amb la samarreta vilafranquina d'en Rafa Moral. Això succeïrà diumenge vinent (davant del Rubí). Serà un acte de reconeixement a una gran trajectòria, a un símbol del futbol vilafranquí i comarcal, a la feina de la pedrera i d'una fornada que va donar moltes tardes d'èxit i glòria i, per damunt de tot, a una gran persona que ha dedicat força part de la seva vida al FC Vilafranca.
Per tant, que diumenge no falti ningú al Municipal (17h.). En Rafa s'ho mereix!

Gran Reserva: Les llampants samarretes commemoratives per l'ocasió (amb el lema CAMPIONS) que, un cop acabat el partit, han servit per a que jugadors, tècnics i demés expedició vilafranquina celebressin l'anhelat títol. Segurament, es podran adquirir diumenge vinent al Municipal. Són precioses!

Vi picat: Veure que un club com el Mataró, que no fa gaires anys estava a 2a B, està deixat de la mà de Déu i té un futur, a banda de l'esportiu ja que la temporada vinent jugarà a Preferent, molt i molt negre...

PD: Jugadors, cos tècnic i auxiliars; serveixi aquest petit vídeo per a tornar-vos tot el que ens heu donat aquesta temporada.

Valeriana "màgica"

FC Vilafranca 2 - CD Montcada 1
"Si tingués aquella tranquil·litat necessària per a definir quan està davant de porteria, estaria jugant a 2a B". Quantes vegades hem escoltat aquesta frase sobre en Valerio? Infinitat crec jo. I, segurament, és la veritat. Les condicions futbolístiques d'aquest xicot són innegables i només li falta encertar cara al gol. És molt jove (24 anys) i el marge de millora hi és. El què passa és que quan s'erren oportunitats com les dues que ha tingut avui el soci es desespera. No hi ha perquè. El míster li demana treball, que hi sigui allà (per fallar-les si fa falta) però per damunt de tot compta l'equip. I si Valerio no té el dia, doncs el tindran altres. Avui, un inconmensurable Pere Roca i un genial Puchi repartint assistències a dojo.

Amb la victòria davant el Montcada (i l'empat de la Montañesa) s'ha donat un passet més cap a assolir el títol de Campions de Lliga. Falten dos puntets. Aquests es podrien sumar diumenge vinent al camp del Mataró (cuer, descendit matemàticament i que ha encaixat una golejada d'escàndol avui a Rubí). Seria la cirereta a una gran temporada.
I Valerio, recorda: abans del partit, agafes una cullereta (no la dobleguis... que et veig a venir Uri Geller...!!!) l'omples d'aquest xarop i "glups"! Ja veuràs com el gol arriba (i de pas, me'l dediques).

Gran Reserva: El piscolabis amb el que en "Pepe del Bacus" ha volgut obsequiar a plantilla, mitjans i socis després del partit d'avui per a celebrar l'ascens a Tercera. Un soci incondicional que no falla en aquests detalls.

Vi picat: Que durant la setmana molta gent m'hagi comentat: "I l'any que ve, què? Tornar a baixar?". Deixeu-nos disfrutar c...!!! Doncs l'any que ve, que sigui el que Déu vulgui. Algú dubta que aquests jugadors i els que vinguin no ho donaran tot? Amb treball, humiltat i l'exigència del míster tot és possible.

Som de Tercera !!!!!!

CF Montañesa 0 - FC Vilafranca 0
Un equip de fútbol va ser el centre del món. I quin és el secret? - es preguntava tothom.
El futbol més bonic? La velocitat? El control? Anar sempre a l’atac? Buscar sempre el gol? És el joc en equip?
No serà la humilitat? Sense protagonistes ni cap divinitat?

Un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret? – es preguntava tothom.
La feina ben feta, qui no ho recorda? Una cosa molt nostra en els moments de més glòria.
Estimar el teu ofici, vigilar cada detall. Va cantar en un poema Joan Maragall.
Tot està per fer, podem aixecar el vol. Tot és possible, escrivia Martí i Pol.

Un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret? - es preguntava tothom.
La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra credibilitat.
Són les ganes, treballar fort. Desperta company! És millor que la sort.
No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som. Fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

Un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret? - es preguntava tothom.
Si fem les coses com nosaltres sabem, hi ha res impossible? Què no aconseguirem?
I el que facin els altres tant se val: la feina ben feta no té fronteres ni té rival.
VISCA EL VILAFRANCA!!!

Gran Reserva: L'entrenador de la Montañesa, Miki Carrillo, en un acte de "fair-play", ha cedit al Vilafranca les pilotes amb les que s'havia de jugar el partit per a que pugués fer l'escalfament en igualtat de condicions que el seu equip.

Vi picat: Els energumens de darrera la porteria d'en Xavi Saperas que s'han passat el partit escupint-lo, dient-li improperis de tot tipus i sacsejant les cordes que subjecten la xarxa per tal de posar-lo nerviós. Per no dir ja de les banderes espanyoles que els acompanyaven en tot moment. Amb raó Montañesa s'escriu amb "Ñ".

90 minuts a 220ºC

FC Vilafranca 2 - UD Marianao Poblet 0
Això ja està quasi a punt... Diumenge vinent el Vilafranca podria ser nou equip de Tercera. De fet, si guanya ho serà segur i si no ho fa, també podria ser-ho depenent dels resultats dels altres equips implicats. I tot a un camp d'allò més difícil com és el de la Montañesa (on encara no ha perdut tampoc). Per tant, seràn 90 minuts a l'olla pressió de Nou Barris on molt probablement es dirimirà, a banda del possible ascens vilafranquí, qui s'endurà el títol de Campió de 1a Catalana.

Per saber que ens fa falta per pujar el proper cap de setmana els números diuen:
* Si es guanya (71 punts), l'ascens es matemàtic ja que es mantindria, com a mínim, l'avantatge de 13 punts amb l'actual 4t classificat (Masnou) quedant-ne 12 per disputar.
* Si s'empata (69 punts), es necessitaria una derrota del Santfeliuenc (57) a Marianao. En aquest cas, l'ascens ens el donaria l'avantatge de 12 punts més el "goal-average".
* Si es perd (68 punts), les combinacions són més complicades i difícils que es donin... Hauria de perdre el Masnou a casa amb el Tàrrega, Gramenet B i San Cristóbal empatar entre ells i que l'Igualada no guanyés a Les Comes davant del Poble Sec.
Ara bé, sempre que l'implicat en la 4a plaça sigui el Masnou tot està a expenses del que decideixi el Tribunal Català de l'Esport sobre el Masnou-Montañesa (1-2) on els visitants, per error, van jugar durant uns segons amb 12 homes. Algunes veus diuen que podria trigar entre 2 i 3 mesos en emetre un veredicte... És a dir, que depén com, es podria "arreglar" el resultat per un benefici mutu. Això només passa aquí...

Gran Reserva: M'ha agradat l'arbitratge d'avui tot i algunes opinions que deien el contrari. Els dos penals a favor reclamats són d'aquells que queden a criteri del col·legiat i en el segon gol (molt protestat pels visitants) encerta de ple ja que ni Puchi ni Rubén estan en fora de joc. A més, al llarg del partit ha estat coherent en totes les seves decisions. Potser la segona groga a David ha estat molt rigurosa, però reglament en mà...

Vi picat: La Fundació, amb la inesperada derrota al camp del Riudebitlles (3-2), ha llençat per terra les opcions que li quedaven de lluitar per l'ascens a 1a Regional. Hagués estat important, de cara a estar l'any vinent a 3a Divisió, tenir el filial una categoria més amunt.