Per quarta temporada consecutiva, el Vilafranca ha perdut l'endemà del canvi d'horari d'hivern. No ha fet falta una hora però; amb uns segons de distracció (en l'única aproximació dels visitants en tot el partit) n'ha tingut prou la Montañesa per a endur-se la victòria i refermar el, cada vegada menys, sorprenent liderat. El degà penedesenc ho ha intentat de totes les maneres i fins al darrer instant, però no ha pogut ni empatar (tot i que per ocasions haguès merescut fins i tot guanyar).

(foto: esportspenedes.cat)
Gran "culpa" de la derrota vilafranquina és de l'exvilafranquí Marc Ramírez que ha tingut una extraordinària actuació. El petit (i gran alhora) porter ha fet una de les millors aturades que es recorden quan, en una falta magistralment llançada per Rubén Ortiz, ha "volat" d'un pal a l'altre per a desviar la pilota amb la punta dels dits quan ja es cantava el gol.També ha influït la manca d'encert en els metres finals. L'equip treballa, lluita, ho dóna tot dins del camp i genera ocasions de gol però no s'acaben de materialitzar. I el futbol, i sobretot en aquestes categories i en aquest tipus de partits, el gol és un tresor preuat i els errors es paguen molt car.
I per acabar, les equivocacions arbitrals en un parell d'accions discutides dins l'àrea de la Montañesa. Sobretot la d'Enric, a falta de dos minuts pel final, en una pilota dividida on ha arribat tard el jugador visitant i aquest últim ha colpejat el peu del migcampista vilafranquí. Segurament, en un altre camp on la pressió ambiental fos major i amb el resultat que hi havia al marcador, un altre col·legiat hagués xiulat penal però...
Que hi farem! Almenys un se'n va a casa satisfet de l'entrega dels seus jugadors i sabedor que si no s'ha pogut guanyar no ha estat perquè no s'ha intentat. Els jugadors han marxat amb el cap cot (pel resultat) però poden marxar amb el cap ben alt (com ho fa el bon afeccionat). Gran Reserva: Avui ja hem vist pel Municipal a en Modesto que segueix recuperant-se de l'operació a la qual va ser sotmés. A més, els jugadors li han obsequiat una samarreta signada com a mostra de la gran estima que li tenen. Vi picat: L'actuació general de l'àrbitre, vist des de fora, ha semblat correcte però les jugades polèmiques i la manca de modals a l'hora de dirigir-se als jugadors d'ambdós conjunts (segons ens han comentat uns i altres) fan que un aprovat es converteixi en un suspens.
ERIK Aleixandri Colomo (25/01/90, Barcelona):



La temporada passada, Elvis va ser un dels jugadors més utilizats pel míster (31 PJ) i peça clau en l'ascens a 3a Divisió. Fins i tot va arribar a dur el braçalet de capità en el partit a casa davant del Tàrrega (foto). Enguany però no estava disposant de gaires oportunitats i la seva participació dins l'equip ha estat molt minsa. Segurament, marxi amb l'únic repte de no haver pogut marcar cap gol amb la samarreta vilafranquina...
El partit ha quedat sentenciat amb el 3-0 que reflexava el marcador ja abans del descans. Què ha passat per a que un equip solvent defensivament com el Vilafranca encaixès tres gols en menys de 20 minuts? Doncs una mica de tot. Primer, que s'ha trobat amb un rival que des d'un bon principi se l'ha vist més còmode i adaptat a les dimensions (àmplies) del terreny de joc, jugant un futbol precís i preciosista al davant (sense complicar-se darrera) amb jugadors de gran classe i qualitat tècnica (destacant per damunt d'ells Urbano que ha donat una lliçó magistral del que és un bon jugador de futbol). I després, que el Vilafranca potser ha acusat el que Valdano anomenava del Bernabéu com a "por escènica". No estem acostumats a jugar en un estadi amb aquest aforament, amb unes instal·lacions més acords amb la 2a Divisió que la Tercera, l'ambient a les graderies, el lluminós amb els escuts,... una mica tot plegat!