Camí a Tercera (III)

Temporada 1967/68: Aquell darrer partit amb l'Igualada
El segon lloc a la lliga regular, per darrere del Santboià (campió amb 50 punts), va obligar al degà pendesenc a jugar-se l'ascens a 3ª Divisió en la promoció, junt a l'Igualada, el Granollers i l'Arenys de Mar, on ascendien els dos primers de grup. El Vilafranca afrontava el darrer partit de la lligueta amb la necessitat imperiosa de guanyar i la visita a la Creu de Sant Salvador d'un Igualada ja amb l'ascens a la butxaca. Tot i la teòrica relaxació del rival, el partit va ser molt disputat i acabà amb victòria vilafranquina (2-1) amb gols de Miró (2).

Una anècdota divertida d'aquella temporada succeí en el partit de lliga a casa amb Les Borges Blanques (3-1) quan l'àrbitre, degut a les airades protestes visitants, anul·là un gol a Miró (qui reconeguè que la pilota havia sortit dels límits del terreny de joc). La jugada acabà en còrner i Catasús el llançà directe a gol davant la sorpresa del rival.

Balanç: 2n Class. (49 punts) / 22PG - 5PE - 9PP / 62GF - 34GC.
Jugadors destacats: Cabello, Santi "Serenet", Catasús, Miró i Papaseit.
Entrenador: César Rueda Gonzalo.
President: Pere Rovira Vandellós.

Al món passava... En ple conflicte de la Guerra del Vietnam, el 16 de març de 1968 les tropes nord-americanes llançaven una operació a la regió de Son My. La matança de "My Lai" acabà amb la vida de centenars de civils (entre ells 500 nens).

I aquell any sonava... "Sitting on the dock of the bay" (Otis Redding, "King of Soul") assolia l'èxit de forma póstuma un any després de la seva mort en un accident d'avioneta a l'estat de Wisconsin.

Camí a Tercera (II)

Temporada 1961/62: Rebuda triomfal a la "Xocolateria"
Així se l'anomenava al local social del club i on van ser rebuts apoteòsicament els herois de l'època en tornar de jugar el darrer partit de lliga al camp del Gimnàstic B (tot i que l'ascens s'havia certificat una jornada abans a casa davant el Poble Sec). D'allà, la comitiva formada per jugadors, tècnics, directius i afeccionats va recòrrer la Rambla de St. Francesc fins a arribar a l'Ajuntament on van sortir al balcó a saludar a la gent que vitorejava amb càntics als seus ídols.

La gran segona volta de campionat (on només es va perdre un partit dels disset disputats) certificà una gran temporada de l'equip vilafranquí, que concluí amb la disputa d'una lligueta a doble partit entre els tres campions dels grups de 1a Regional (Vic, Calella i Vilafranca) emportant-se el nostre equip el guardó honorífic de Campió Absolut de la Categoria.

Balanç: 1r Class. (50 punts) / 20PG - 10PE - 4PP / 90GF - 34GC.
Jugadors destacats: Via, Catasús, Gutiérrez, Paredes i "Rius".
Entrenador: Camilo Roig.
President: Francesc Benaiges March.

Al món passava... El 17 de juny de 1962, Brasil es proclamava vencedor del Campionat del Món de Futbol, celebrat a Xile, en vèncer a la final a Txecoslovàquia (3-1) amb gols d'Amarildo, Zito i Vavá.

I aquell any sonava... "Perdóname" (Dúo Dinámico) fou Número 1 a Espanya a l'estiu de 1962, mantenint-se a dalt de tot durant set setmanes.

Camí a Tercera (I)

Temporada 1955/56: Un ascens inesperat
El Vilafranca afrontava aquesta temporada a 1a Regional amb el fitxatge estrella del porter Monasterio (provinent del Nàstic de Tarragona). El campionat fou dels més igualats i disputats que es recorden i se l’enduguè el CE Sallent (27 punts), en una darrera jornada d’infart on també optaven a ell Rapitenca, Igualada, Mercantil i Vilafranca. Precisament, el degà penedesenc ensopegà en el darrer partit (4-1) al camp de l’Agut de Terrassa, esvaïnt-se així la opció de l’ascens que s’haguès produït en cas de victòria.

Paradoxes de la vida, i afortunadament, a principis de setembre es va saber que degut a una reestructuració federativa en les diverses categories i gràcies a la classificació obtinguda en l’anterior campanya el Vilafranca havia estat inclòs en el grup VII de la 3a Divisió Nacional per primera vegada a la seva història.

Balanç: 5è Class. (25 punts) / 10PG – 5PE – 7PP / 43GF – 41GC.
Jugadors destacats: Monasterio, Ricart, Palau, Sadurní i Noya.
Entrenador: Carles Quer / Ramon Sicart.
President: Ramon Aranda Giménez.

Al món passava... El 29 de març de 1956, Dijous Sant, moria, als 14 anys, Alfonso de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, infant d’Espanya, a causa d’un tret accidental del seu germà Joan Carles, després Joan Carles I rei d’Espanya, mentre netejava un revòlver (segons alguns, regal de Franco).

I aquell any sonava... "Refrain" (Lys Assia) va ser la cançó guanyadora de la I Edició del Festival d’Eurovisió celebrat a Lugano (Suïssa). A més del país amfitrió, que s’endugué la victòria, van participar també Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.