La 3a Divisió que ve (I)

Els rivals
Una vegada acabades les promocions d'ascens, ja es coneixen els 20 equips que formaran la temporada vinent el Grup V de la 3a Divisió Nacional. Són, a banda del Vilafranca evidentment, els següents: Espanyol B, Gavà i Terrassa (descendits de 2a B); Reus Deportiu, Prat, Cornellà, Manlleu, Llagostera, Europa, Balaguer, Amposta, Castelldefels, Palamós, Vilanova Geltrú, Pobla Mafumet, Cassà i Ascó (que continuen a Tercera) i Masnou i Montañesa (que pugen de 1a Catalana junt amb el degà penedesenc).

Per damunt de tots podem destacar el Vilanova per la gran rivalitat comarcal existent. No fa gaires temporades ja van coincidir a 1a Catalana però per a trobar tots dos equips a 3a Divisió cal remuntar-nos fins a la Temporada 69/70. L'equip del Garraf s'ha consolidat a la categoria (on hi porta 8 anys) tot i que la darrera temporada ha patit una mica fins a les darreres jornades per a mantenir-la .
Altres conjunts amb "solera" són Europa, Palamós, Reus o Terrassa però la presència de l'Espanyol B pot ser un bon alicient per a que els afeccionats "pericos" de la comarca baixin també al camp aquell dia.
Per a finalitzar, menció per a dos equips que s'han salvat a última hora gràcies als ascensos a 2a B de l'Hospitalet i el Santboià. Són el Cassà (amb aquella dosi de morbositat que sempre caracteritzen els duels amb el degà) i l'Ascó (antic Benavent que per motius econòmics s'ha desplaçat-fusionat amb l'entitat tarragonina).

Gran Reserva: En la XV Edició dels Premis Campió 2010 de Ràdio MARCA, que es van lliurar aquesta setmana, Xavier Saperas va rebre el trofeu al "Millor porter de 1a Catalana" i Alberto Bacaicoa el de "Millor jugador del futbol català del mes de Març". Enhorabona a tots dos!

Vi picat: Que en els esmentats premis, el de "Millor entrenador de 1a Catalana" no recaigués sobre Puchi sinó sobre Miki Carrillo. No vull treure-li mèrits (ni molt menys) al tècnic de la Montañesa, però vista la diferència amb la que el Vilafranca s'ha endut el Campionat i com a reconeixement a la dilatada trajectòria del nostre míster dins del futbol territorial català no hagués estat malament concedir-li el premi.

Glop amarg

CE Olímpic Can Fatjó 2 - FC Vilafranca 2 (7-6 als penals)
El Vilafranca va dir àdeu a la "Copa" a les primeres de canvi i a la tanda de penals (com sempre, una manera cruel de desfer un empat). Els locals, un bon equip, van demostrar el perquè del seu ascens a 1a Catalana mentre que el degà penedesenc, tot i no fer un mal partit, potser va acusar el fet de desplaçar-se bastant just d'efectius degut a diferents motius. El caràcter guanyador dels nois de Puchi va quedar patent amb l'emprenyament general (i sobretot del míster) després de la derrota però, per altra banda, el descans del que gaudiran els jugadors a partir d'ara se'l tenen ben merescut pel gran esforç que han fet.

I avui actes oficials i festa. Primer, "peregrinatge" per la vila rendint visita al Consell Comarcal, Basílica de Santa Maria (ofrena i cant del Virolai), Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès i Ajuntament (amb sortida a la balconada dels jugadors i els habituals parlaments a la gent a baix congregada). I finalment, el dinar a l'Hotel Pere III.
Després de l'àpat torn de "plors" i guardons. Insignies d'or per a l'alcalde Sr. Pere Regull (per implorar més ajut institucional del consistori), al Director General de Caixa Penedès, Sr. Ricard Pagés (per implorar més ajut econòmic), al patró de la Fundació, Sr. Josep Panyella (per a implorar-li que Serveis Mèdics Penedès continuï ajudant al club) i al soci número 1 de l'entitat, Sr. Lluís Pallerola (per agraïr la seva fidelitat des de fa tants anys).
Evidentment, també records commemoratius d'aquesta gran temporada per a jugadors, cos tècnic, auxiliars i Junta Directiva (tots ells han fet una gran feina). Ara bé, hem trobat a faltar, per part del President, un mer acte d'agraïment als mitjans que hem seguit (de bon gust) l'equip durant tot l'any. I dic hem, perquè no solament ho hem pensat nosaltres sinò molta gent que, en sortir del dinar, ens ho ha fet saber. Era tan fàcil com dir la paraula Gràcies. Ja està. Res més. En canvi, els jugadors (amb la cançó de l'Aleix, les paraules d'en Puchi al balcó i moltes més mostres d'afecte) ens han demostrat el que ja teníem clar: que són molt bona gent, humils i que valoren la nostra feina.

Gran Reserva: De tot el que s'ha dit, les paraules més sàvies han estat les del Sr. Pallerola que, ans el contrari d'atribuïr-se mèrit algun, ha reconegut que la insígnia que li han lliurat és un reconeixement a tots aquells socis fidels que segueixen diumenge rere diumenge el Vilafranca.

Vi picat: Que l'àrbitre del partit de Copa Catalunya haguès de preguntar als dos delegats, a la mitja part, quants canvis estàven permesos i què passava si el partit acabava amb empat (pròrroga o penals). Una de dues: o el noi estava desinformat o la FCF no informa adequadament.

I ara, Copa Catalunya i festa

CD Tortosa 0 - FC Vilafranca 3
El degà penedesenc ha acabat la temporada d'una forma brillant (com tota ella). La victòria a terres tortosines, davant un rival (amb greus problemes econòmics i immers en una greu crisi social) que necessitava guanyar per mirar d'evitar que els descensos compensats l'arrosseguin a Preferent, ha posat fi a una campanya espectacular caracteritzada pels grans registres que s'han assolit i que un altre dia, amb més temps i detalls, caldrà que en faci esment.
El més fàcil avui, ja amb els deures fets, era que l'equip caigués en la relaxació però aquesta paraula no existeix en el diccionari del míster. Dos gols a la primera part i un altre a la represa han certificat que el Vilafranca ha estat el millor equip de la categoria amb diferència (treient-li 10 punts a la Montañesa i 15 al Masnou).

I el futbol no para. El proper cap de setmana, dissabte segurament, s'entra en lliça a la Copa Catalunya (una competició que no jugàvem des de fa 11 anys). Serà davant un equip sorgit de la 1a Eliminatòria de la 2a Fase (que es disputà entre ahir i avui) i mirant sempre de prioritzar la proximitat geogràfica. Com que el rival serà de categoria inferior, l'enfrontament es disputarà al seu camp.
Diumenge, per la seva part, serà torn de celebracions: recepcions oficials (Consell Comarcal, Ajuntament i Caixa Penedès), ofrena floral (a Santa Maria), actuació castellera (Xicots i Castellers) i, com a cloenda, dinar (a l'Hotel Pere III).
Al llarg de la setmana, al blog, s'informarà del rival que depari el sorteig de demà (18:30 a la seu de la FCF) i dels horaris dels actes festius per a celebrar l'ascens i el Campionat.

Gran Reserva: Els 81 punts totals sumats són el millor registre de la història del club i queden només a un de la millor puntuació mai assolida a 1a Catalana (els 82 del Girona la Temp. 98/99 i Sant Andreu 99/00).

Vi picat: Haver d'escoltar com l'entrenador del Tortosa (Albert Viñas) donava les gràcies als seus jugadors per haver vingut a jugar el partit davant la situació que estan vivint (3 mesos sense cobrar) és una mostra clara de com de malament està el futbol regional. L'Aiguafreda vendrà la plaça al Vic, el Benavent a l'Ascó, un Mataró sense rumb,... On anirem a parar?