Un xutàs d'Alabau des d'uns 30 metres, que ha entrat per l'escaire de la porteria de Pastor (company seu l'any passat a la Gramenet B), ha servit per a sumar un valuós punt al sempre difícil camp de La Bòbila.
El Vilafranca, que s'ha avançat al marcador poc abans del descans, ha demostrat que, tot i ser nou a la categoria, es capaç de tractar de tu a tu i posar-li les coses difícils a qualsevol equip.
La diferència però entre la 3a Divisió i la 1a Catalana es nota en alguns aspectes. Tant dins com fora del camp.Dins, perquè la qualitat tècnica dels rivals és superior, el ritme de joc és més alt o perquè els àrbitres permeten majors contactes i deixen jugar més (fet que particularment m'agrada).
I fora del terreny de joc, perquè el tracte que reps com a mitjà de comunicació és exquisit i t'ajuda a dur a terme la teva feina d'una millor manera. Avui, per exemple, un cop acabat el partit, el fet de poder tenir a la teva disposició als dos entrenadors en roda de premsa per a formular-los les preguntes convenients ens ha agafat fins i tot una mica per sorpresa. Tot enregistrat, a més, pels mitjans locals d'allà i per TV3 de cara a emetre el reportatge al FutbolCat del Canal 33. Així doncs, per a qui no hagi vingut a Gavà, us recomano que dilluns no us perdeu el golàs d'en Ferran per la tele. Gran Reserva: El bon arbitratge del col·legiat d'avui (Castaño Coso). Ha seguit el joc de prop, ha mantingut un criteri uniforme a l'hora d'ensenyar les targetes i ha aplicat la llei de l'avantatge com dicta el reglament. Si tens aptituds, et limites a ser un jutge imparcial i hi poses interés, xiular no és tan dífícil. Vi picat: Les pilotes Adidas Jabulani amb les quals la RFEF ha decidit que es juguin els partits de 2a B i 3a Divisió d'aquesta temporada. Si l'autèntica ja va despertar dubtes en el recent Mundial de Sudàfrica, aquesta (que és una rèplica) imagineu-vos...
El destí, però, estava escrit. M'explico: el mateix diumenge pel matí, en la visita a la Basílica de Sant Pere (Montserrat?) del Vaticà, vaig poder agafar la instantània que dóna imatge al "post". No és exactament una pilota, ni crec que en aquella època tinguessin constància del que era el futbol però en l'acrobàtica rematada de tisora al darrer minut de partit quelcom d'ajuda divina deuria haver-hi...