Així és com diu la dita popular. Veurem que ens depararà el 2007. De moment esperem que, esportivament parlant, l’any comenci com el vam acabar, amb una victòria. Ara bé, en aquesta època en que tothom té uns propòsits o objectius a complir de cara al nou any, jo no vull ser menys i voldria fer balanç del que ha estat el 2006 i el que podem millorar (entre tots) per l’any vinent.
En lo merament esportiu, el millor amb el que ens podem quedar és la classificació actual un cop quasi acabada la primera volta de lliga (fruit més que res de la igualtat existent a la categoria, ja que l’equip ha portat una trajectòria molt irregular, sobretot a casa). Aquest aspecte, el joc de l’equip quan juga davant la seva afició, hauria de canviar molt si no volem que el poc públic que acut al Municipal (mal endèmic des de que es deixà el Camp de la Creu de Sant Salvador) es cansi d’una vegada per totes.
Pel que fa l’apartat social, la novetat més significativa ha estat el fet de retransmetre els partits de casa en directe per VTV (en un intent de fer arribar el club a tota la vila) mentre que en les coses a esborrar trobaríem tota la polèmica entre Ajuntament, Fundació i CF Hristo Stoitchkov (gens beneficiosa per la imatge de l’esport vilafranquí) i, com no, totes aquelles persones relacionades amb el club (en més o menys mesura) que ens han deixat en el decurs d’aquest any.
Gran Reserva: La victòria, ahir, del combinat de la premsa davant els polítics amb el resultat de 5-3. Sens dubte, aquest partit de germanor s’ha convertit ja en un clàssic d’aquestes dates.
Vi Picat: Després d’una setmana “mogudeta” al blog, l’esperit nadalenc s’ha apoderat de mi i no posaré res ni a ningú en aquesta secció.
PD: Que els Reis us portin força coses a tots i sobretot la victòria al camp de l’Igualada!!!
diumenge, 31 de desembre del 2006
dilluns, 25 de desembre del 2006
NO-DO (Noticiario Documental)
“El pasado martes 19 de Diciembre celebróse la tradicional cena navideña del Club de Fútbol Villafranca para jugadores, directivos, responsables técnicos y los medios de comunicación afines al régimen. Después del suculento ágape ofrecido por su Excelencia el Generalísimo Presidente del C.F. Villafranca, éste se dirigió a sus allegados presentes para agradecerles la fidelidad mostrada a lo largo del presente ejercicio. Al finalizar el discurso, los concurrentes a la cena ovacionaron con vítores y aplausos enfervorecidos al caudillo, que mostró su complacencia ante ellos con cariñosas muestras de entusiasmo dada la excelente trayectoria del primer team en el campeonato de liga actual...”
En Villafranca del Panadés, a 25 de Diciembre de 2006
Sembla ser que haguem tirat cinquanta anys enrera i que visquem en època de dictadura, on la llibertat d’expressió no existia. Segurament resultin incòmodes algunes de les meves opinions en aquest blog (i també en les retransmissions de VTV com ja se’ns va advertir) i per tal motiu no se’ns va convidar a l’esmentat sopar.
Amic Joan Sória, tranquil, nosaltres seguirem amb la nostra línia d’explicar el que veiem agradi més o menys als qui manen. Gran Reserva: Que tots els que seguiu aquest blog cada setmana i opineu en ell, podreu fer-ho sense cap tipus de censura, sempre i quan no es falti al respecte a ningú (per cert, com feu sempre). Vi picat: El directiu responsable de l’àrea de comunicació del club i d’aquest oblit (si és que realment ha estat un oblit... o una desconsideració envers la nostra feina). Tot un professional no pot permetre’s un error com aquest.
Amic Joan Sória, tranquil, nosaltres seguirem amb la nostra línia d’explicar el que veiem agradi més o menys als qui manen. Gran Reserva: Que tots els que seguiu aquest blog cada setmana i opineu en ell, podreu fer-ho sense cap tipus de censura, sempre i quan no es falti al respecte a ningú (per cert, com feu sempre). Vi picat: El directiu responsable de l’àrea de comunicació del club i d’aquest oblit (si és que realment ha estat un oblit... o una desconsideració envers la nostra feina). Tot un professional no pot permetre’s un error com aquest.
diumenge, 17 de desembre del 2006
Canvi radical
FC Vilafranca 1 - CD Banyoles 0
L'entrada al camp, a falta de mitja hora, de Jarabo i Fofana ha estat clau per a que el Vilafranca assolís la victòria davant el Banyoles (1-0), ascendís fins al quart lloc de la classificació i, de pas, pugués trencar la ratxa negativa de cinc temporades sense guanyar el darrer partit de l'any. Aquestes dues substitucions han donat un gir radical a un partit fins llavors avorrit, mancat de joc al mig del camp i on les poques ocasions havien estat fruit més de les errades defensives del Banyoles que de l'encert del Vilafranca.
A banda de participar en la jugada del gol, tots dos jugadors han aportat coses que necessitava l'equip en aquell moment: Jarabo ha decidit agafar la responsabilitat al mig del camp, tirar-se l'equip a les esquenes, començar a crear joc i moure l'equip al seu antuvi; mentre que Fofana (que curiosament feia vuit jornades que no jugava) ha fixat la defensa rival i s'ha dedicat, posats a penjar pilotes com s'ha fet durant tot el partit, a baixar-les i donar temps a que arribessin els companys de segona línia a la rematada. I així ha arribat el gol del triomf ja a les acaballes.
Pels amants dels números i les estadístiques, dir que aquesta victòria ha estat la número 150 del Vilafranca a 1a Catalana des de que la Temp. 91/92 es creà aquesta categoria. A més, suposa arribar a Nadal amb els deures mig fets (ja que des de bon principi es va marcar l'ascens com el gran objectiu per a aquesta temporada).
I ara descansar, disfrutar del moment dolç de l'equip i agafar forces pel primer compromís del 2007 al camp de l'Igualada (el dia de Reis i retransmés pel Canal 33), en un partit d'històrica rivalitat, amb els de l'Anoia líders i on enguany no coneixen encara la derrota al Municipal de Les Comes. Gran Reserva: Saber que ens menjarem els torrons (i el míster també malgrat les crítiques d'inici de temporada) amb la il·lusió d'afrontar la segona volta amb totes les opcions de pujar de categoria tot i que es pugui i s'hagi de millorar en molts aspectes del joc. Vi picat: D'acord que el fred apretava de valent i que el Municipal vilafranquí podria adoptar el nom de "el camp de la Pulmonia" (amb permís de Pucela), però la poca presència de públic no ajuda gens a l'equip ara que tots hem d'anar a una. PD: Bones Festes a tots i al 2007 demanar-li salut i, si pot ser, l'ascens!!!
L'entrada al camp, a falta de mitja hora, de Jarabo i Fofana ha estat clau per a que el Vilafranca assolís la victòria davant el Banyoles (1-0), ascendís fins al quart lloc de la classificació i, de pas, pugués trencar la ratxa negativa de cinc temporades sense guanyar el darrer partit de l'any. Aquestes dues substitucions han donat un gir radical a un partit fins llavors avorrit, mancat de joc al mig del camp i on les poques ocasions havien estat fruit més de les errades defensives del Banyoles que de l'encert del Vilafranca.
A banda de participar en la jugada del gol, tots dos jugadors han aportat coses que necessitava l'equip en aquell moment: Jarabo ha decidit agafar la responsabilitat al mig del camp, tirar-se l'equip a les esquenes, començar a crear joc i moure l'equip al seu antuvi; mentre que Fofana (que curiosament feia vuit jornades que no jugava) ha fixat la defensa rival i s'ha dedicat, posats a penjar pilotes com s'ha fet durant tot el partit, a baixar-les i donar temps a que arribessin els companys de segona línia a la rematada. I així ha arribat el gol del triomf ja a les acaballes.
Pels amants dels números i les estadístiques, dir que aquesta victòria ha estat la número 150 del Vilafranca a 1a Catalana des de que la Temp. 91/92 es creà aquesta categoria. A més, suposa arribar a Nadal amb els deures mig fets (ja que des de bon principi es va marcar l'ascens com el gran objectiu per a aquesta temporada).
I ara descansar, disfrutar del moment dolç de l'equip i agafar forces pel primer compromís del 2007 al camp de l'Igualada (el dia de Reis i retransmés pel Canal 33), en un partit d'històrica rivalitat, amb els de l'Anoia líders i on enguany no coneixen encara la derrota al Municipal de Les Comes. Gran Reserva: Saber que ens menjarem els torrons (i el míster també malgrat les crítiques d'inici de temporada) amb la il·lusió d'afrontar la segona volta amb totes les opcions de pujar de categoria tot i que es pugui i s'hagi de millorar en molts aspectes del joc. Vi picat: D'acord que el fred apretava de valent i que el Municipal vilafranquí podria adoptar el nom de "el camp de la Pulmonia" (amb permís de Pucela), però la poca presència de públic no ajuda gens a l'equip ara que tots hem d'anar a una. PD: Bones Festes a tots i al 2007 demanar-li salut i, si pot ser, l'ascens!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)