FC Vilafranca 3 - UD Cassà 1
Des d'aquell dia del partit d'anada de la promoció, precisament davant el Cassà, que no es veia un ambient eufòric semblant al Municipal, amb la gent abocada amb el seu equip, que aquest ha respost amb un partidàs davant tot un líder (i probable futur campió).
El partit ha tingut tots els ingredients necessaris per a ser d'aquells que fan afició i són recordats per la gent: quatre gols anul·lats, un gol fantasma, una expulsió, dos penals, emoció fins al darrer instant,... I quasi tots els ha posat el Vilafranca, que ha sortit endollat, hipermotivat i conscient que es jugava molt més que el seu rival. Avui s'ha demostrat (una vegada més) que quan el Vilafranca vol, passa per damunt de qualsevol equip però, a la vegada, cal pensar que aquest any ho ha passat malament, sent incapaç de guanyar, en camps com Montañesa, Badalona o Caprabo (equips que lluiten per no baixar). Vinc a dir això, perquè diumenge al camp del Rubí tot el que no sigui tornar amb els tres punts deixarà en res l'extraordinària victòria d'avui. I no serà fàcil, ja que els del Vallès es juguen les darreres opcions matemàtiques de salvar la categoria.
I per acabar, la demostració clara que l'equip és aixó, un equip, és el fet que si s'ha de destacar a algú per damunt dels altres és impossible. Perquè... Marc (en la seva línia), Murillo (un baluart infranquejable), Capilla (ha agafat l'equip i se l'ha posat a l'esquena), Condis (s'ha buidat tot i jugar lesionat), Landi (ha fet una jugada de crack),... i així un jugador rera l'altre fins a arribar al principal artífex, el míster Manel Rodríguez. Estem molt a prop del somni de la Tercera Divisió com per haver de despertar-nos de sobte i veure que només ha estat aixó: un somni. Una setmana més, tot depén de nosaltres.
Gran Reserva: Faust, un jove jugador de la Fundació ha tingut la gran sort de poder debutar amb el primer equip tot i que hagi estat als darrers instants. Segur que no ho oblidarà mai.
Vi picat: Que l'Amposta s'hagi convertit ara en el principal rival per la pugna per aquesta tercera plaça. Un rival amb un calendari molt més favorable que el nostre i amb l'afegit que ens té el goal-average guanyat
diumenge, 29 d’abril del 2007
diumenge, 22 d’abril del 2007
El got mig ple o mig buit?
CD Tortosa 1 - FC Vilafranca 0
Ens hem passat la setmana discutint si el joc que es va oferir davant la Gramenet B havia estat bo (com deien molts bloggers) o més aviat fluix (com jo opinava). És allò de veure el got mig ple o mig buit. Aquesta setmana passa el mateix. M'explico: després de la derrota a Tortosa i veure com els principals rivals directes (a excepció del Vilassar) punxaven també en els seus respectius partits, hi haurà qui pensi que hem deixat enrera una jornada, l'equip continua en llocs d'ascens i depenent d'ell mateix. I en canvi, altres podran dir que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or de deixar enrera als rivals i donar un cop d'efecte a la lliga. Ens ho mirem com ens ho mirem, això ja és aigua passada i cal mirar cap al proper partit.
...I quin partit!!! Un Vilafranca-Cassà amb més alicients que mai. Per començar, la rivalitat existent (ja coneguda per tots). Segon, el fet que l'equip gironí pot ascendir matemàticament en el nostre terreny (no ho vull ni maginar!!!). I tercer, que l'àrbitre designat pel partit (Rengel Royo) és el que ha xiulat els dos darrers enfrontaments entre ambdós equips al camp del Cassà (ho recordeu? el no llençar fora la pilota, penals, expulsions, polèmica,...) Ai, ai, ai...!!! Només espero, que tot transcorri pels cursos de la tranquilitat i l'esportivitat. Això sí, si diumenge el camp no és d'aquells dies que fa goig de debó i que és una olla a pressió per al rival, animant al nostre equip des del minut u fins al noranta, és que no ens mereixem pujar de categoria. L'equip ha de donar el do de pit (i millorar molt respecte als darrers partits), però l'afició ha de marcar el primer gol. Així, la setmana vinent el got el podrem veure tot ple, a vessar,... com el Municipal? Gran Reserva: Diumenge que ve (per si no eren prou alicients) el míster Manel Rodríguez sumarà el seu partit 212 a la banqueta vilafranquina, superant així a Lluís Aloy, i convertint-se en l'entrenador que haurà dirigit en més ocasions al degà penedesenc. La millor manera de celebrar-ho? No cal que us la digui, oi? Vi picat: La sequera darrerament fora de casa on no s'ha guanyat cap dels darrers sis partits i on només s'ha marcat un gol (i va ser Capilla de falta directa al camp de la Montañesa). Amb un parell de resultats positius on estaríem ara...?
Ens hem passat la setmana discutint si el joc que es va oferir davant la Gramenet B havia estat bo (com deien molts bloggers) o més aviat fluix (com jo opinava). És allò de veure el got mig ple o mig buit. Aquesta setmana passa el mateix. M'explico: després de la derrota a Tortosa i veure com els principals rivals directes (a excepció del Vilassar) punxaven també en els seus respectius partits, hi haurà qui pensi que hem deixat enrera una jornada, l'equip continua en llocs d'ascens i depenent d'ell mateix. I en canvi, altres podran dir que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or de deixar enrera als rivals i donar un cop d'efecte a la lliga. Ens ho mirem com ens ho mirem, això ja és aigua passada i cal mirar cap al proper partit.
...I quin partit!!! Un Vilafranca-Cassà amb més alicients que mai. Per començar, la rivalitat existent (ja coneguda per tots). Segon, el fet que l'equip gironí pot ascendir matemàticament en el nostre terreny (no ho vull ni maginar!!!). I tercer, que l'àrbitre designat pel partit (Rengel Royo) és el que ha xiulat els dos darrers enfrontaments entre ambdós equips al camp del Cassà (ho recordeu? el no llençar fora la pilota, penals, expulsions, polèmica,...) Ai, ai, ai...!!! Només espero, que tot transcorri pels cursos de la tranquilitat i l'esportivitat. Això sí, si diumenge el camp no és d'aquells dies que fa goig de debó i que és una olla a pressió per al rival, animant al nostre equip des del minut u fins al noranta, és que no ens mereixem pujar de categoria. L'equip ha de donar el do de pit (i millorar molt respecte als darrers partits), però l'afició ha de marcar el primer gol. Així, la setmana vinent el got el podrem veure tot ple, a vessar,... com el Municipal? Gran Reserva: Diumenge que ve (per si no eren prou alicients) el míster Manel Rodríguez sumarà el seu partit 212 a la banqueta vilafranquina, superant així a Lluís Aloy, i convertint-se en l'entrenador que haurà dirigit en més ocasions al degà penedesenc. La millor manera de celebrar-ho? No cal que us la digui, oi? Vi picat: La sequera darrerament fora de casa on no s'ha guanyat cap dels darrers sis partits i on només s'ha marcat un gol (i va ser Capilla de falta directa al camp de la Montañesa). Amb un parell de resultats positius on estaríem ara...?
diumenge, 15 d’abril del 2007
Qui dia passa, any empeny
FC Vilafranca 2 - UD At. Gramenet B 1
Sí, ja ho sé... No s'ha jugat bé, s'ha patit fins al darrer instant, el primer gol ha estat de xurro,... i tot el que vulgueu, però el més important avui (i com passarà en cada partit dels sis que resten) era la victòria. Ara bé, aprenguem dels errors comesos i treballem en esmenar-los de cara al futur. Perquè, qui no ens diu que algun dia la sort ens girarà la cara? I que, si avui ha sortit cara a la moneda un altre dia pot sortir creu.
De totes maneres, nosaltres seguim fent els deures, que és guanyar a casa. Perquè tinguem-ho clar: això serà com una cursa d'obstacles, i el que ensopegui menys serà qui s'endugui el gat a l'aigua. Aquesta jornada ha estat el Vilassar qui ha punxat a casa (davant el Cassà) i també l'Igualada (al camp del Caprabo). Per això, no se sap mai si és millor jugar amb els de dalt, amb els de baix o amb els que no tenen la pressió de jugar-se res, però que ningú et regalarà res és segur. Diumenge vinent a Tortosa en tindrem la prova, en un camp on només s'ha guanyat una vegada a la història i d'això ja en fa més de vint anys.
Ah, no voldria oblidar-me de Capilla (molt criticat a principi de temporada per les desmesurades expectatives creades) que amb els seus gols avui, ha agafat el "mando" de l'equip i el protagonisme en atac, en el partit potser més fluix de Landi des de que va arribar al mercat d'hivern. Gran Reserva: La capacitat de sofriment de l'equip en les darreres jornades per mantenir els marcadors a favor i en altres casos per no desesperar-se amb el marcador en contra fins a capgirar-lo. (Junt amb la sort dels campions...) Vi picat: Que malgrat els intents de la Junta de fer baixar més gent al Municipal, amb descomptes en els preus de les entrades, el públic vilafranquí segueixi sense acudir en massa al Municipal. Si no ho fan ara que l'equip va bé... quan ho faran???
Sí, ja ho sé... No s'ha jugat bé, s'ha patit fins al darrer instant, el primer gol ha estat de xurro,... i tot el que vulgueu, però el més important avui (i com passarà en cada partit dels sis que resten) era la victòria. Ara bé, aprenguem dels errors comesos i treballem en esmenar-los de cara al futur. Perquè, qui no ens diu que algun dia la sort ens girarà la cara? I que, si avui ha sortit cara a la moneda un altre dia pot sortir creu.
De totes maneres, nosaltres seguim fent els deures, que és guanyar a casa. Perquè tinguem-ho clar: això serà com una cursa d'obstacles, i el que ensopegui menys serà qui s'endugui el gat a l'aigua. Aquesta jornada ha estat el Vilassar qui ha punxat a casa (davant el Cassà) i també l'Igualada (al camp del Caprabo). Per això, no se sap mai si és millor jugar amb els de dalt, amb els de baix o amb els que no tenen la pressió de jugar-se res, però que ningú et regalarà res és segur. Diumenge vinent a Tortosa en tindrem la prova, en un camp on només s'ha guanyat una vegada a la història i d'això ja en fa més de vint anys.
Ah, no voldria oblidar-me de Capilla (molt criticat a principi de temporada per les desmesurades expectatives creades) que amb els seus gols avui, ha agafat el "mando" de l'equip i el protagonisme en atac, en el partit potser més fluix de Landi des de que va arribar al mercat d'hivern. Gran Reserva: La capacitat de sofriment de l'equip en les darreres jornades per mantenir els marcadors a favor i en altres casos per no desesperar-se amb el marcador en contra fins a capgirar-lo. (Junt amb la sort dels campions...) Vi picat: Que malgrat els intents de la Junta de fer baixar més gent al Municipal, amb descomptes en els preus de les entrades, el públic vilafranquí segueixi sense acudir en massa al Municipal. Si no ho fan ara que l'equip va bé... quan ho faran???
Subscriure's a:
Missatges (Atom)