S'acaben els adjectius per a valorar el que estan fent aquests jugadors. Lo d'avui (tot i no ser nou) ha estat increíble (primer, jugant una hora amb inferioritat numèrica i posteriorment, des del minut 53, amb dos homes menys).
Ha estat una demostració més de sacrifici, entrega i lluita a la que aquest equip ja ens té acostumats. I tot té més valor si tenim en compte l'entitat del rival i el fet que faltessin jugadors habituals a l'onze titular (entre ells Puchi, el qual s'ha perdut el seu primer partit de Lliga des de que va arribar al Vilafranca la temporada passada).
(foto: esportspenedes.cat)
El partit ha tingut a Rubén Ortiz com a gran protagonista. Com ja vaig informar al blog, el seu pare moria aquesta setmana víctima d'una llarga malaltia. Divendres, degut a que no havia entrenat més que un dia i el seu estat anímic no era el més òptim, no va ser convocat per al partit d'avui. Ahir, unes molèsties de darrera hora d'en David propiciaven que hagués d'asseure's a la banqueta tot i que la seva participació era poc probable. I finalment avui, l'expulsió d'Ismael només començar la segona part ha dut al míster a fer-lo entrar per a ocupar el lateral esquerre.Era evident que el destí estava jugant del costat vilafranquí i d'en Rubén... I axí ha succeït quan, mancant cinc minuts pel final, s'ha produït una falta favorable al Vilafranca a uns 30 metres de la porteria visitant. Quan quasi tothom esperava la centrada, el mateix Rubén l'ha executat directa a porteria i, una mica ajudat pel vent i la mala col·locació del porter Sergio, ha marcat el gol que sentenciava l'encontre davant del deliri a les graderies i dels companys que s'han fos en una abraçada eterna. Una abraçada que significa molt més que la celebració d'un gol. És l'esperit que aquest equip transmet als que els veiem jugar cada diumenge. La il·lusió i la força d'un grup humà que no té límits i que es basa en el treball, la humiltat, la solidaritat i, perquè no, en l'amistat. I és que on no arriba un, arriba un company. I si no, hi arriba un altre. Tots ajuden (des del camp, a la banqueta o a la tribuna). No ho sé, però havíeu vist mai algun equip còrrer tant? Jo no. Gran Reserva: Saber guanyar davant l'absència de peces clau és important. Referma la moral del grup i la confiança del míster davant les adversitats. Per no notar-se, no s'ha notat ni la baixa d'en Pepe Fos com a Delegat en estar de viatge. Vi picat: L'àrbitre del partit, Rodríguez Pórtoles, ha estat nefast. Un partit sense cap puntada ha acabat amb 13 targetes grogues i 2 vermelles. No es pot dir que hagi anat a perjudicar-nos perquè no hagués xiulat el penal del 2-1 però el tarannà amb el qual ha portat el partit ha encés de tal manera als afeccionats que ha estat necessària la presència de la força pública per a més seguretat del col·legiat. Valent en les seves incongruents decisions però covard davant d'un públic respectable i educat com pocs.
Qualsevol establiment, soci o afeccionat podrà col·laborar amb aquesta iniciativa. Només cal abonar 100 € i se'ls lliurarà un dossier que inclou 2 talonaris de 50 butlletes i un carnet de col·laborador (que dóna dret a entrada al Camp de Futbol per a tots els partits que resten de temporada i que té un número per al sorteig d'un televisor LCD LG de 37") a més de tota la promoció de la campanya (adhesiu, tríptic,...). Les butlletes es podran adquirir per 1 € cadascuna.