diumenge, 10 de desembre de 2006

Puenting

CF Pobla Mafumet 1 - FC Vilafranca 1
FC Vilafranca 1 -UE Rubí 1
En una setmana per a oblidar, amb derrota a Cassà i sengles empats amb Rubí i Pobla Mafumet (1-1), el Vilafranca ha saltat de les places d'ascens a la zona mitja-alta de la taula, tot i que no ha quedat molt distanciat del tercer classificat, no així dels dos primers que semblen escapar-se.
És com si li haguessim agafat gust a això d'empatar, ja que si en les primeres 13 jornades només n'havíem assolit un, ja en portem tres en les darreres 4 jornades (tot a rel del partit davant el rei de la "X" el Tortosa, com si d'una maledicció es tractés). I ja se sap que en la lliga dels tres punts l'empat serveix de poc, a no ser que el puntuar a fora vingui acompanyat a la setmana següent d'una victòria a casa (el que anomenem la mitjana anglesa).
Els dos empats s'han produït de manera diferent. Dimecres amb el Rubí es va haver de remuntar el gol inicial dels vallesans i avui en canvi, a La Pobla, després d'avançar-se el Vilafranca amb gol de Capilla a la primera part s'ha acabat deixant escapar dos punts i podria haver estat pitjor ja que els locals han tingut ocasions per guanyar el partit. En ambdós casos hi hagut un fet que s'ha repetit: s'ha notat certa relaxació o cert adormiment i quan s'ha volgut reaccionar ja era massa tard.
La victòria diumenge que ve davant el Banyoles (un equip que en les darreres jornades està a l'alça) seria important per molts motius: faria bo l'empat assolit avui, tots passaríem un Nadal il·lusionats amb l'equip ben situat a la classificació i serviria per agafar moral per començar amb bon peu l'any al camp de l'Igualada (líder actual i imbatut al seu estadi).

Gran Reserva: Després de la setmana de mal rotllo amb el Cassà, veure que en aquest món del futbol els anys que hi dediques serveixen també per a fer amistat. En la meva estada a França, aquests dies festius, vaig coincidir casualment amb un ex-àrbitre de 1a Catalana que em va parlar meravelles del Vilafranca, del tracte rebut sempre que el va xiular i en especial del seu delegat.

Vi picat: Aquests dies, vaig poder presenciar en directe el Toulouse-Lens (1a Div. Francesa) i constatar que el preu de l'entrada (12€) és similar a qualsevol partit de 1a Catalana. Un fet que hauria de fer reflexionar als dirigents dels nostres clubs i replantejar-se perquè hi va tant poca gent als camps.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta setmana he pogut veura els dos partits, els dos empats del Vilafranca. En tots dos m'ha semblat que el Vila deixava escapar dos punts, es a dir quatre punts que ens colocarien en posició de privilegi i més a prop dels dos primers. dic deixar escapar perqué davant el Rubi es va sortir excessivament relaxat i després a correr i a la Pobla, es va fallar cara gol i no es va controlar(pot ser també per confiança) el partit als deu primers minuts de la segona, deixant que el local empatés.
Si es vol pujar de categoria cal deixar el relax i la confiança per quan es guanya dos o tres a cero.

Anònim ha dit...

A veure si es poden treure els punts del Banyoles i quedar-nos a on estem sino més.
sobre el que has comentat al text. Evident que 12 euros són molts. Es una passada anar a veure futbol de categoria inferior pagant el que et val un partit a Toulouse com dius o un de PPV.
Ja em direu, però fa temps que no vaig al camp i amb lo que costa n'hi pasarà una mica més.
Ja pago el carnet de hoquei com per pagar el de futbol també.Vaig haver d'escollir, i entre una cosa i altre, doncs hoquei, ves....
Salutacions!!

Anònim ha dit...

Realment, no hi contaba pas en l'ensopegada amb el Rubi, ara bè, a la Pobla (camp dificil), crec que no vàren fer bè la feina estratègica, després de marcar el gol, la de guardar la pilota(amagar-la, tenir-la i no perdre-la tant ràpid).
Vàrem donar masses facil·litats al contrari, quan estavem guanyant. I això es paga i ho vam pagar car, no tant sols pel gol encaixat, sino per les altres oportunitats de que va gaüdir la Pobla al final del partit, que van estar a punt de capgirar el resultat.
Ah!, no vull deixar de banda una situació important del "matx", la NO senyalització d'un penal -CLARISSIM-, per part del àrbitre de torn, a Capilla(a punt de xutar a boca de canó, el defensa colpeja per darrera el tormell esquerra i el fa caura...penal de llibre).
PD Je suis enchantè de votre re-tour a la vile, j'atant que vous a passé très bien des vacances a la France.
Pau i què duri!!!

La prèvia ha dit...

Bon soir uff!!,

Ja sabem que els àrbitres d'un temps ençà no ens afavoreixen gens, ens el contrari... però cal oblidar-se d'ells i centrar-nos en nosaltres mateixos. Per això la victòria diumenge vinent és molt important. Però molt! A més, els quatre primers classificats s'enfronten entre ells (Manlleu-Cassà i Cornellà-Igualada). Amb lo qual si assolim el triomf restarem punts amb dos o més d'aquests equips. L'equip necessita del recolzament de tots!!!

PD Merci par tes paroles. C'es le maître!!!

Anònim ha dit...

Que dieu els entesos. El Vilafranca hauria de fer algun fitxatge d'ivern o desprendres d'algun jugador?
Penseu que amb el que hi ha es pot pujar de categoria?
Francament penso que o bé es canvia de mentalitat o no es pujarà. Per pujar, partits com el del Rubí i el de La Pobla s'han de guanyar.

La prèvia ha dit...

Hola j.sarró,

A veure, sobre els fitxatges d'hivern...
Si repassem línia per línia podem arribar a les següents conclusions:
PORTERIA: És evident que, si més no de cara a l'any que ve, s'ha de buscar un segon porter que cobreixi amb garanties una possible lesió o sanció del Marc Ramírez. S'ha de buscar un jugador que sapiga que en un principi ve per ser suplent (a hores d'ara el Marc és insubstituïble) i que assumeixi aquesta situació sense arribar a crear un conflicte. És un cas difícil. I si es confia en que amb el temps Toni Serrano pot arribar a ser aquest segon porter, que mentrestant agafi experiencia amb l'equip de la FE At. Vilafranca.
DEFENSA: Aquí els millors fitxatges seran les recuperacions dels lesionats Moral i Rafa González. Amb ells tindrem doblades les posicions defensives i guanyarem en polivalencia ja que tots dos poden jugar a l'eix o als laterals.
MIG DEL CAMP: Aquesta és la zona potser amb menys efectius disponibles. Sylla i Alex Ortiz semblen fixos en l'esquema amb el que vol jugar el míster. Si comptem que Jarabo ocupa gairebé més demarcació de mitjapunta i que Jordi darrerament cau més a banda dreta no aniria malament fitxar un jugador però de carcterístiques diferents als que tenim. El que anomenem un pelotero, que faci jugar l'equip (com feia el l'Atsarà per exemple. Ja sabem que de Parxi només n'hi haurà un però...).
DAVANTERA: Infinitat de jugadors. Infinitat de combinacions. Però una mancança de fa molts anys: el típic davanter centre que t'asseguri els 15 gols per temporada. L'home que viu del gol. Un killer de l'àrea. Esteban, Eloi, Albert, Palomo, Capilla, Condis,... tots són jugadors amb mobilitat, arribada, desbordament,... però no tenen el gol entre cella i cella. Per recordar un davanter que marquès més de 15 gols en una temporada ens hem de remuntar a la 95/96 quan Montfort en va fer 17 i anteriorment Juanito que en les temporades 86/87 i 87/88 en va fer 21 i 18 respectivament.
En conclusió, i posats a fer de secretaris tècnics recomanaria:
1 Porter: suplent del Marc Ramírez
1 Lateral dret: ja que Isidro és veterà i Del Barrio juga eventualment en aquest lloc (i així aprofitar-lo al mig del camp)
1 Migcampista: suggereixo a Xavi Morón (Olesa) un jugador que ho té tot (molt bona sortida de la pilota i brega a la zona ampla)
1 Davanter centre: per entendre'ns a l'estil Iván Rosado, no?

Anònim ha dit...

M’agrada que hi hagi inquietud en vers l’equip i les seves possibilitats de pujar, o no, ara bé, cada cop tinc més dubtes de si realment el Vilafranca ha d’estar més amunt de 1a. Catalana, o si el millor és què continuï-hi on està.
Jo crec que fa falta més implicació per part de la mateixa gent de la vila, que no hi ha la massa social necessària per donar el suport adient , tinc la sensació que el club es manté en una situació fictícia, banal, amb una dependència tant singular com feble...ingressos atípics massa relacionats entre si, poca massa social, empreses amb aportacions de compromís, sense una base el suficientment sòlida que garanteixi la necessària continuïtat... i moltes circumstàncies més que hem generen molts dubtes.
Si ja ho sé, potser soc massa reflexiu però no me’n puc estar de pensar en el futur del “degà”, és a dir en l’endemà.
És per això que quan llegeixo si fan falta noves incorporacions per intentar pujar de categoria...i la resposta és fer de “mister” amb planificació inclosa , en dóna la sensació
de què quelcom falla i no hem pregunteu el què, però hi ha alguna cosa que se m’escapa sense saber massa bé el per què tinc aquesta sensació gens bona al meu humil entendre.
Crec que hem d’anar partit a partit sense presses, sense precipitacions, sense corredisses, sense urgències i, sobre tot traient-nos del cap el fet de si es puja o no. Traient-nos del damunt aquesta pressió afegida del ascens, si arriba benvingut sigui i si no, doncs un altre temporada serà...ep!! sense conformismes ...eh, sempre aspirant al màxim però sense obcecar-nos. No perdem de vista que estem parlant de futbol, i no és pas una ciència exacta, ni de bon tros. No s’ha de baixar la guàrdia, ja que com sempre la palla va cara i la lliga aquest any està d’allò més interessant, comprimida, en un mocador, la diferència de punts és mínima, amb una estretor impressionant, en fi no me’n rollo més, l’importa’n, al cap i a la fi, és que guanyi el “Vila”.

Anònim ha dit...

Bé, després del parèntesi del Pont, torno a opinar.
Referent als fitxatges que diu la prèvia, llegeixo com a recomanació a Xavi Morón de l'Olesa. He mirat, i l'Olesa juga a 1a Regional, voleu dir que un jugador que està jugant aquí pot ser vàlid per un equip de 1a Catalana amb opcions de pujar?
Pel que fa la situació del club que diu l'usuario anónimo, estic d'acord que per la massa social que tenim hauriem de jugar més a baix de 1a Catalana, però els recursos econòmics hi són, i per tant s'ha d'aprofitar i marcar-se bones fites.
Sí que potser molts sponsors ho són per compromís amb els dirigents actuals i que quan s'acabi aquest "xollo" el Vilafranca estarà arruïnat, però pel que he sentit a dir el nostre Vila ha anat a menys des de la seva marxa del Camp de la Creu de St. Salvador. Caldria una política més "socialista" que s'involucri més amb els socis, que hem passat a ser uns simples clients del FC Vilafranca.

La prèvia ha dit...

Hola vil4fr4nqu1,

Dir-te que no sé si t'agrada o no tant el futbol com a mi, però que hauries de no deixar-te enganyar per les categories i veure més futbol modest. És evident que les categories hi són per algo... però si tens opció de veure un dia l'Olesa Montserrat no només veuràs que Xavi Morón (ex Écija, Aurrerà Vitoria, L'Hospitalet, Algecires,... entre d'altres) tindria lloc en l'equip actual del Vilafranca sinò que hi ha un davanter anomenat Pelegrín que no estaria malament tenir-lo controlat de cara a properes temporades. És habilidós, s'esbaralla amb els defenses i té una mica d'aquella mala baba i de provocador que tant agrada tenir en el teu equip i odies tenir-lo en contra. I ja no et dic del Francesc Fos, que ha demostrat sobradament que és vàlid per jugar amb el Vila...
Respecte al tema de la massa social, tristament haig de donar-te la raó. Cada cop som menys socis i no només això sinò que no es veu un interés de gent de la vila (amb cara i ulls em refereixo) en agafar les regnes del club quan l'actual Junta decideixi deixar-ho, tot i que per a que passi això han de passar mínim quatre anys. Cal una reflexió de tots en com involucrar més a la vila, la comarca i les empreses per tal de no veure el nostre club en una situació en la que s'han vist altres clubs històrics, com el mateix Vilanova sense anar més lluny, que es va passar moltíssims anys deambulant per la 2a i 1a Regional.