Tot mirant cap enrere

CP San Cristóbal 0 - FC Vilafranca 0
Amb tot finiquitat, sense angoixes per baixar ni aspiracions d'assolir l'ascens, sembla que el queda de Lliga serà un banc de proves de cara a veure si els prometedors joves de la pedrera que pugen amb força poden tenir un lloc al primer equip en el futur. Si les darreres jornades havíen debutat Via i Roger, avui li ha tocat a Duran que, sortint de titular al lateral dret, ho ha fet força bé i no ha acusat els nervis propis de l'edat.

El fet que, de l'onze inicial que ha saltat a Ca n'Anglada, més de la meïtat (sis) fossin jugadors formats a la pedrera ens agrada a tots i obre un raig de llum per a que un pensi que tenir un equip de casa i amb garanties per a 1a Catalana pot ser possible. Però malgrat això, voldria exposar certes qüestions a debatre.
Què els deu passar pel cap als jugadors de la Fundació que veuen com abans debuten els juvenils que ells? I vaig més lluny. Pensem que tots o la majoria d'aquests jugadors són de primer any. És a dir, que els queden dos anys més de juvenils. Per tant, si arriben a ser vàlids el que, en teoria hauria de ser una gran notícia, podria esdevenir un "problema". M'explico: on jugaran aquests nois l'any vinent? El més normal (entenc jo), seria que continuessin la seva formació i alternessin les convocatòries amb el primer equip. Perquè la possible opció de pujar-los al 2a Regional (vistos els precedents...) la descartaria ja que sembla que la categoria no ajuda gaire.
Ah, posats a mirar enrere, i com ja vaig dir un dia: si algú té qualitats i condicions per passar al primer equip directament (tingui l'edat que tingui) que ho faci. I confíem en ell i tinguem paciència. Segur que quan César Rueda va fer debutar en Raimon Cervera (1969), Francesc Ricart a en "Parxi" Atsarà (1986) o Lluís Aloy a Sergio Mesa (1995) (tots ells a promptes edats) més d'un es deuria posar les mans al cap...

Gran Reserva: Per no perdre el costum, el debutant de torn. Es tracta de Marc Duran (16 anys i 4 mesos) que, dins de la mitjania mostrada per l'equip, ha estat de lo milloret junt amb el veterà Moral. A aquest pas, tindré aquesta secció feta d'aquí a final de temporada.

Vi picat: La mala educació d'una afeccionada local que teníem al costat que s'ha passat el partit cridant, protestant, insultant l'àrbitre i provocant els nostres jugadors. A la mitja part, me n'he anat a l'altra banda del camp i tot solucionat.

El futbol és així: "Mi lema siempre fue: si empatas, que no sea 0-0, sino 3-3 o 4-4, pero nunca un 0-0. Eso no tiene gracia" (Edson Arantes Do Nascimento "Pelé", 1940, ex-futbolista brasiler).
Quanta raó... I quin avorriment aquest matí...

رفح غير اننى خرين وهذا

FC Vilafranca 1 - UE Poble Sec 1
Pels que no dominin la llengua àrab (entre els que m'incloc) l'expressió significa Rafa, no me jodas! i és en al·lusió a l'enèsim greuge rebut per part del col·lectiu arbitral (avui en forma de penal inventat per l'assistent Abdelhaq Bendouda Tahiri). El col·legiat de torn, Sales Font del col·legi de l'Anoia, ja ens havia fet vàries males passades en altres temporades i avui, a més, es trobava en la seva "salsa" ja que a les grades del Municipal s'hi trobava un altre àrbitre de la categoria (Ávalos Barrera) que es veu que és íntim amic seu.

Precisament, Ávalos Barrera va ser qui va iniciar aquesta "caça de bruixes" a la que està sent sotmés el Vilafranca amb aquella expulsió d'Àlvar que ens costà la derrota davant el Vilassar. A la setmana següent, Gómez Díaz perpetrava un dels arbitratges més descarats en contra d'un equip al camp del Masnou (amb un penal i tres expulsats). Després, a casa amb el Castelldefels, el gironí Ponsatí Clavaguera ens timava un penal a Touré en el darrer minut que hagués suposat l'empat. Diumenge passat (tot i la victòria a Martorell), la col·legiada Zardaín López xiulava un més que dubtós penal en contra a instàncies de l'assistent. I avui, doncs tres quarts del mateix.
Al Municipal es parlava d'una mà negra, conspiració, complot, confabulació,... diem-li com vulgueu. Jo n'estic fart ja. Per tant, abaixem-nos els pantalons i que passi el següent!!! (Que serà diumenge vinent).

Gran Reserva: Avui li ha tocat debutar al jove Eric Via (16 anys, 11 mesos i 11 dies). Per cert, la sortida dels dos "nens" ha revolucionat l'equip, ha engrescat la graderia i ha canviat el trist panorama de la primera part.

Vi picat: Alguns xiulets que he escoltat dirigits a Palote amb els que no hi estic gens d'acord. Cert que al xicot no li han sortit les coses, però que ens pensàvem que era? Un virtuós de la pilota? No! És un rematador, que lluita els noranta minuts i al que no se li pot dir que no hi posi actitud. Per tant, si volíem un "Romàrio" no haguèssim fitxat un "Salinas".

El futbol és així: "Soy el mejor entrenador del mundo para los jugadores de la cantera" (Louis Van Gaal, 1951, ex-entrenador del Barça i actualment a l'AZ Alkmaar holandés).
No sé si és per iniciativa pròpia, consens amb l'staff tècnic o imposició, però no es pot negar que al "míster" no se li cauen els anells si ha de tirar de pedrera.

Autopista cap a la salvació

CF Martorell 1 - FC Vilafranca 2
Bé,... ja queda menys. En acabar el partit, i amb la victòria a la butxaca, el President deia que sumant 6 punts més la salvació serà un fet. Altres (concretament un membre del cos tècnic) insinuaven que fins i tot 4 podrien ser suficients. Jo, aniria més enllà i dubto que tant Morell com Manresa (actualment a 14 punts del degà penedesenc) siguin capaços de sumar, en els 10 partits que queden de Lliga, la meïtat dels punts en joc i superar-nos en la taula. Pero bé, sigui com sigui, el fet és que el triomf d'avui és d'aquells que, tot i no fer un bon partit, són quasi obligatoris vist el baix nivell del rival i el lloc que ocupa a la taula.

Tot indica que el "míster" ha tornat a optar per la solució que ja va emprar per sortir d'aquella primera mala ratxa a base de seriositat defensiva (amb un Moral que ha estat una barrera infranquejable), consistència al mig del camp i aprofitar les ocasions (poques) que es disposin a dalt. I de fet a Masnou es va empatar tot i la cacera arbitral a la que va ser sotmés l'equip que acabà amb deu homes, el Castelldefels va marcar en la seva única i afortunada ocasió de xut llunyà i avui la porteria de Ródenas i Serrano no s'ha vist inquietada a excepció de la jugada del dubtós penal comés per aquest últim.
Si aquest és el camí, tot i que no sigui el que més ens agradi, doncs endavant. Això sí, quan es tingui la permanència assegurada, a manca de poques jornades, seria bo que els fidels que seguim l'equip puguem disfrutar una mica més amb el futbol del nostre "Vila".

Gran Reserva: El debut amb el primer equip del juvenil de la Fundació en Roger Marí (16 anys, 10 mesos i 13 dies) qui ha mostrat bones maneres, no s'ha arrugat i fins i tot ha gaudit d'una ocasió per a marcar en una rematada de cap.

Vi picat: Les seqüeles que ha deixat el partit, en forma de lesions (Ródenas, Jesús i Condis), poden esdevenir massa peatge de cara a properes jornades ja que la plantilla no va gaire sobrada d'efectius.

El futbol és així: "Stoitchkov tiene un turbo doble en el culo" (Ulrich Borowka, 1962, ex-futbolista alemany del Werder Bremen).
El mateix podem dir d'Àlvar. Va amb una marxa més que la resta de companys i és l'únic jugador de l'equip capaç de desbordar als contraris marxant per velocitat.

Segones parts mai foren bones

FC Vilafranca 0 - UD Castelldefels 1
El tòpic dels tòpics del cinema ens va com anell al dit per a explicar (una setmana més, sí...) la persecució a la que està sent sotmés el Vilafranca per l'estament arbitral en les darreres jornades (i/o temporades).
Ningú no entén com el col·legiat, després d'una primera part sense complicacions, amb només dues amonestacions i en un partit totalment net sense joc brut, ha pogut acabar ensenyant un total de 10 targetes (per arribar la seva mitjana i engreixar les arques de la FCF) i, el més greu del cas, empassar-se un clar penal sobre Touré a tres minuts del final que podria haver suposat l'empat (el resultat més just vist els mèrits d'uns i altres).

Una vegada acabat el partit, el comentari unànime al túnel de vestidors entre directius, premsa, tècnics,... era que "Ja n'hi ha prou!". Perquè una cosa és equivocar-se (i tenir un mal dia) i l'altra és anar amb mala fe per a perjudicar, en aquest cas, a un club en concret. A més, a l'igual que la setmana passada, existien precedents on ja n'havíem sortit "escaldats" amb aquest col·legiat (en Ponsatí Clavaguera).
El que no sé és que haurà posat en l'informe arbitral un conegut ex-àrbitre penedesenc que estava allà present i ha vist "in situ" els fets ocorreguts. Serveixen per res aquests informes? Tornarà a xiular de quinze dies? I és que parlàvem entre setmana, al blog, de recusar per a que no ens arbitrin més però a aquest pas... hauran de venir a xiular-nos col·legiats de la Bundesliga!!!

Gran Reserva: Veure novament, tot i que només fos com a un afeccionat més, al company Joan Sayol a les graderies presenciant el partit. A un, encara se li fa estrany no veure'l amb el micro (o millor dit, el mòvil) fent la transmissió per Ràdio Vila...

Vi picat: La pobre entrada (167 persones, oficialment) d'aquesta tarda al Municipal. Lluny de la lluita per la part alta de la classificació i amb la permanència quasi assegurada, pot ser un fet habitual d'aquí a final de temporada.

El futbol és així: "Cuando no se tiene un plan, hay que tener suerte. Mi plan es tener suerte" (Guus Hiddink, 1946, ex-seleccionador holandés i actual entrenador del Chelsea).
Si haguèssim entrat al vestidor del Castelldefels, segurament hauríem llegit aquesta frase a la pissarra del seu tècnic.

Aquesta pel·lícula ja l'havíem vist

CD Masnou 0 - FC Vilafranca 0
Us ho dic de veritat: ja em cansa parlar, setmana rere setmana, de lo dolents que són els col·legiats i els mals arbitratges que rep el degà penedesenc. Però és que lo d'avui ha estat de jutjat de guàrdia, ja que ha estat una persecució en tota regla des del minut un al noranta (més els cinc d'afegit). Al final, el punt assolit sap a glòria per diferents motius: perquè trenques la ratxa de derrotes en un camp difícil i per com s'ha produït (jugant la darrera mitja hora amb un home menys i després que Ródenas aturés l'inexistent penal que ha suposat expulsió de Pere Costa).

A més, els precedents (cinc i cap victòria) amb aquest personatge indiquen que existeix una determinada animadversió envers el nostre club que no entenc el perquè. Com a exemples: fa dos anys, al camp del Vilassar (2-0), va expulsar a Capilla i Óscar Sánchez en un altre arbitratge nefast i l'any 2000 (mireu si ve de lluny l'odi...) en un Vilafranca-Masnou (0-2) concert de xiulet amb un penal en contra i deixant al Vilafranca amb vuit jugadors per expulsions d'Olivella, Moral i Besolí.
Amb tot això, Sr. Gómez Díaz (lo de senyor per allò que diuen que se'n ve de mena...): què té en contra nostre? Va tenir alguna xicota vilafranquina que el va deixar per un altre? Va patir una indisposició després de "halar-se" tres capses senceres de catànies? O què??? Què fa que quan dirigeix un partit al Vilafranca estigui més picat que el vi del "Trias"? Expliqui'm-ho!

Gran Reserva: Si en alguna ocasió he estat crític amb certes actituds o actuacions de Ródenas, avui se li ha d'atribuïr el mèrit d'haver aturat el penal que podria haver suposat una nova derrota.

Vi picat: A banda de l'arbitratge, el corresponsal de Ràdio Marca Barcelona que li ha donat una nota alta al col·legiat. Visca la imparcialitat!!!

El futbol és així: "¿Los árbitros? Unos nos perjudican y otros también" (Txetxu Rojo, 1947, ex-jugador i ex-entrenador de l'Athlètic Club entre d'altres).
Com diria Bernd Schuster: "No hase falta desir nada más".