La visita a l'Olímpic de Terrassa havia de servir per a mesurar la resposta del Vilafranca davant un dels equips que, presumiblement, acabaran jugant la promoció per a pujar a 2a B. A més, després dels resultats del matí amb l'empat a casa de La Pobla de Mafumet i la derrota de l'Espanyol B a Sant Adrià cabia la possibilitat de colar-se de ple en els llocs de playoff en cas de victòria del degà penedesenc. Al final, empat al camp del líder demostrant poder de reacció i capacitat per a saber jugar aquest tipus de partits en escenaris més propis de 2a A que de Tercera.
El partit ha començat de la pitjor manera per als interessos dels homes de Puchi. Als dos minuts, gol local que m'ha fet pensar, inconscientment, en el partit de la temporada passada on els egarencs van desarborar al Vilafranca en una gran primera part. No ha estat així. M'ha donat la sensació que el Terrassa ha cregut que seria més fàcil del previst i no ha anat a buscar el partit sinó que ha jugat una mica a veure-les venir. El pas per vestidors al descans ha servit per a que Puchi reordenés l'equip i apretés els seus jugadors. Així, Reyes culminava de fort xut creuat una gran jugada individual de Moha (el millor avui) per a fer l'empat. El Vilafranca podia triar anar a pel partit o defensar-se per mirar de sortir a la contra i jugar-se-la en una acció aïllada. Ha optat per lo segon i el Terrassa, sense ocasions clares, ha inquietat molt poc la porteria de Ródenas fins el xiulet final.
Gran Reserva: La ratxa de 5 jornades consecutives sense perdre (3 victòries i 2 empats) que han portat l'equip a copsar els llocs capdavanters de la taula. La darrera derrota fou el 19 de novembre de l'any passat al camp de l'Espanyol B (3-0).
Vi picat: Que a la plantilla no hi hagi cap exjugador del Balaguer. Vist l'èxit golejador de Josu (contra Masnou i Europa), Santolalla (contra Gramenet) o Reyes (avui a Terrassa), es confirma la teoria de la motivació extra quan tens davant el teu exequip.
2 comentaris:
Ostres això cada setmana va més en serio.
Diumenge hem de guanyar i sobretot no deixar escapar cap punt del municipal vilafranquí i així assegurarem una de les 4 plaçes per a poder gaudir dels playoff d´ascens.
Impresionant.
@terra: I pensa que pel Municipal han de passar Prat, Espanyol B i Pobla Mafumet... Tot i que el proper rival, el Balaguer, serà molt complicat també.
Publica un comentari a l'entrada