dimecres, 23 d’abril del 2014

90 minuti en el Sardenya son molto longo

CE Europa 1 - FC Vilafranca 0
Avui, nit europea, la famosa frase que va encunyar el madridista Juanito l'any 1986 (després de perdre al camp de l'Inter al partit d'anada) ve de meravelles per a definir el que ha estat la derrota del Vilafranca al camp de l'Europa amb un gol als darrers minuts. La bona feina de l'equip al llarg de tot el partit no ha tingut recompensa i el degà penedesenc segueix sense poder assegurar la permanència.
Al primer temps el Vilafranca ha controlat força bé els atacs locals i l'Europa només ha gaudit de dues ocasions clares: una rematada creuada de Diego fregant el pal esquerre i una falta indirecta de Rovira que Marc Ramírez ha enviat a còrner. Pels vilafranquins, tot el bagatge ofensiu ha estat una rematada alta de Boira des de la frontal.


(Imatges BTV)

A la 2a part els locals s'han abocat a l'àrea vilafranquina, sobretot a pilota aturada, però sempre han topat amb les magnífiques intervencions de Marc Ramírez. A l'altre porteria, Rafa Leva també s'ha lluït per a enviar a còrner una falta picada magistralment per Santi Triguero quan la pilota ja entrava per l'escaire.
I el que són les coses... A menys d'un quart d'hora pel final, el Vilafranca ha pogut avançar-se en una jugada entre Vargas, Adri Ruiz i Owono que aquest últim no ha pogut culminar a boca de gol ja que un defensor local ha estat més ràpid. Poc després, al minut 87, una pilotada a l'esquena de la defensa vilafranquina l'ha recollit Cebri per a batre Marc Ramírez.
Massa premi pels locals? Doncs no ho sé. Que el Vilafranca ha fet mèrits per tornar amb quelcom de positiu? Doncs segurament. Però el futbol són gols i guanya qui més en marca. I avui qui s'ha endut el gat a l'aigua ha estat l'Europa.

Gran Reserva: Les victòries de Prat i Sant Andreu diumenge passat a 2a B milloren una mica el panorama pel que fa als descensos compensats però fins a la darrera jornada no sabrem si són dos, un o cap els equips que perdin categoria i arrosseguin als de Tercera.

Vi picat: El Vilafranca és el pitjor visitant de la categoria junt amb el cuer, Gramenet. Fins ara ens salvava el bon paper a casa. Després d'ensopegar amb el Castelldefels en el darrer partit al Municipal, diumenge no hi ha marge d'error davant el Cerdanyola. Del contrari es complicaria la cosa...

3 comentaris:

Santi D. ha dit...

El diumenge és una final contra el Cerdanyola, i caldria omplir el camp. Penso que la Junta hauria de fer alguna iniciativa per tal que hi hagués més gent que de costum. Són els punts per a certificar la tranquilitat.
Ahir, mala sort, camp difícil, però no cal oblidar que som el pitjor equip fora de casa junt la Grama (el cuer) i que aquest entrenador no ha guanyat ni un sol partit fora, ni un.
Jo ja ho vaig dir, no l'hagués ratificat o renovat encara.

Anònim ha dit...

Un partit més, entre molts d'aquesta temporada, que possiblement el Vilafranca no ha merescut perdre.
Però res importa només el gol i sobretot fer-ne un més que l'altre que és sinònim de guanyar.
Si abans es jugava una mica més ofensiu i ara es juga amb més control espant concretar alguna de les poques oportunitats que es tinguin amb una defensa una mica avançada, possiblement ni el d'abans ni el d'ara, s'hauria de jugar, dic jo, tancat a l'àrea buscar l'errada del contrari i a la contra fer mal. Bé tot és molt difícil. Aquesta de tancats al darrera no m'ha agradat mai però al cap i a la fi el que compta són els resultats. El joc de la Monta no és gran cosa però amb una defensa rocosa gairebé infranquejable donc guanyen que es el que val.
El que val és la victòria i sinó passa factura, ja pots jugar com vulguis o jugar amb un equip en quadre i gairebé sense efectius.Guanyar, guanyar i guanyar.
El proper partit el Vilafranca guanyarà, no ho dubto.

Anònim ha dit...

A vegades només mirar de guanyar no ens deixa veure altres coses positives que a la llarga haguessin portat a l'equip adalt de tot. Uns el van veure, altres no volien malgrat veure'l i altres només guanyar. La presió de la victòria sempre passa factura.