A més, la seva marxa tanca el cercle que es va obrir la Temporada 2009/10 quan, amb l'arribada a la banqueta de Puchi, va començar una de les millors èpoques del degà penedesenc esportivament parlant.
Valerio és aquell davanter que falla el gol més fàcil i, en canvi, et fa el més inverosímil. A la gent (i a l'entrenador el primer) no li va importar mai que errès una i altra vegada davant de porteria. En absolut. Perquè? Doncs perquè la seva feina encomanada no era finalitzar les jugades sinò altres: pressionar la sortida del rival, lluitar les pilotes per alt, aprofitar la seva alçada per a les jugades d'estratègia,... I tot ho feia a la perfecció. La gran estima de l'afeccionat vilafranquí va acord amb el que ha donat damunt del camp en tots aquests anys.
Valerio en la seva darrera temporada al degà penedesenc
(foto: Àngel Garreta)
Tot i això, marxa deixant la gens despreciable xifra de 28 gols marcats en Lliga en 141 PJ.
El seu primer gol fou en un Vilafranca-Poble Sec que acabà 3-0. Aquella temporada en va fer 6 i fou un dels artífexs de l'ascens a 3a Divisió.
El darrer, enguany, en un Vilafraca-Europa i que no va servir per a evitar la derrota 1-2.
Quinze dies després, una brutal topada amb Fran Erencia (Manlleu) va provocar l'esglai al Municipal. La greu lesió al cap el va deixar fora dels terrenys de joc quasi 5 mesos i no va poder reaparèixer fins a la penúltima jornada contra la Pobla Mafumet en el partit que donava la salvació matemàtica. La ovació al saltar al camp fou de les que fan època.
En les imatges, el darrer gol de Valerio amb la samarreta vilafranquina
(Imatges: BTV Esports)
(Imatges: BTV Esports)
Recordo que l'any de l'ascens, en el darrer partit de Lliga al camp del Tortosa, i quan ja quedava poca gent al vestuari, vaig veure en Valerio llançar al cubell de la brossa unes botes destrossades pel desgast de tota una temporada.
- Però què fas?!!! -li vaig dir-.
- Ja no serveixen. N'estrenaré unes noves per a jugar a Tercera. -em va contestar-.
Jo les vaig agafar. Com a mitòman que soc (ho reconec), vaig pensar dintre meu: pagaria per tenir unes botes d'algun jugador de l'equip que va pujar a 3a Divisió a mitjans dels 60, per exemple. Qui sap si d'aquí un temps tindran un valor especial...
Ara aquelles botes, per a mi, valen més encara. Simplement pel fet que a banda de ser les botes d'un gran jugador, són d'algú al qual considero amic i una gran persona.
Les botes d'en Valerio formen part del meu particular 'petit museu'
(foto: La Prèvia)
Després d'una temporada complicada i d'estar passant per uns moments personals delicats (aprofito per a donar-li tots els ànims del món) Valerio ha cregut convenient posar punt i final a la seva etapa al degà penedesenc. El seu destí, el Vila-Seca de 2a Catalana (localitat on resideix). Allà, amb més calma, sense tanta exigència i al costat d'un excompany i bon amic seu com és Domínguez, mirarà de tornar a sentir-se futbolista.
Per tot el que has fet al Vilafranca i tot el que ens has donat, gràcies Màgic!
3 comentaris:
LLuis, llegeixo aquests comentaris que fas del gran Oscar Valerio, penso que et quedes curt, ha estat un jugador que sempre ha donat tot per el FC. Vilafranca, tant esportivament com personalment, bon company, compromes amb els objectius, sempre a disposicio del mister i la greu lesio que va patir i ho vaig dir en el seu moment va ser consequencia de la seva implicacio i sempre voler donar el maxim, altres no haurien tingut el mateix comportament.
Desde aquestes ratlles nomes puc desitjar al gran Oscar Valerio, persona i despres jugador de futbol, els meus millors desitjos.
Oscar moltres gracies, felicitats i mes sort en el teu futur que no dubtis sera bo, t´ho mereixes.
Sort
2014-15 he llegit comentaris d'aquesta primera jornada, en alguns com la previa del Gavà i altres comparant el resultat també esportpenedés que per a mi ha estat el més encertat i objectiu.
En la previa del Gavà només dir que la font d'informació no ha estat la més fidedigna i no ha estat veificada o bé ha comentat des de dades estadístiques però no del que ha estat la realitat.
Del que Ivan Moreno li agradi tenir la pilota i no rifar-la no el dubto però possiblement als altres tinguin la mateixa manera de fer o més i axí ho han demostrat e intentat adaptar els jugadors que estaven acostumats a un altre estil a jugar d'aquesta manera i amb els que estaven sense fer fitxatges rellevants. La prova estava en la premsa dels equips que s'enfrontaven al Vlafranca, la ràdio, des de la grada e inclús seguidors de fora, que comparaven ..... Els únics que no veien aquesta transformació eren els que eren i en especial aquest blog.
Respecte a la comparació simplement de resultat és igual a la de la temporada passada, però el responsable d'aquest blog sabrà trobar un article que fa l'Ascó sobre el partit.
No és qüestió de comparar és més de saber veure el bo del futbol,.
Estem a principi temporada, no sé si haurà més fitxatges importants, la temporada passada no es van fer i a mesura que s'avançava faltaven efectius però en aquesta estan obligats a no patir i a estar adalt per l'estructura que s'ha fet, inclús hi ha preparador físic.
A vegades la feina ben feta de molts no es veu.
Mirem cap endavant i Amunt.
Publica un comentari a l'entrada