FC Vilafranca 1 - CF Montañesa 0
La victòria merescuda, però soferta, davant la Montañesa (1-0) ens deixa alguns detalls que ens haurien de fer reflexionar a tots.
Primer: que Sylla, un jugador que en un principi segurament no estava cridat a ser home important en l’engranatge de l’equip que tenia en ment el míster, hagi estat (i de llarg!) el millor del partit fent un treball de destrucció encomiable al mig del camp i incorporant-se en nombroses ocasions a l’atac. El jugador guineà, que avui precisament complia 20 anys (li auguro un bon futur si se’l sap “cuidar” i se li dóna la confiança necessària), amb el seu gol al minut 8 ha evitat que el Vilafranca, en cas d’haver empatat o perdut, consumés el pitjor inici de lliga de la seva història a casa. Aixó, junt amb el fet que altres jugadors anomenats de “la classe mitja” (Eloi, Del Barrio, Condis,...) estiguin sent qui treguin les castanyes del foc, ens ha de fer caure la bena dels ulls i adonar-nos que sovint creiem que el que ve de fora (per ser més car, per tenir més currículum,... o pel que sigui) és millor que el que tenim ja a casa. Fitxem cracks!!! Hi estic d’acord, però cracks que siguin decisius!!!
I segon: que hi hagi tripletes arbitrals tan nefastes i perjudicials pel món del futbol com la que avui ha xiulat al Municipal, encapçalada pel col·legiat Puibert Grima. A base de decisions incongruents per a ambdues parts ha convertit un partit lluitat i disputat noblement pels 22 protagonistes, en un festival de targetes tant innecessari com absurd. L’afany de protagonisme d’un dels seus auxiliars no l’ha ajudat gens i ha acabat amb els dos entrenadors expulsats en un acte de “rebequeria” de nen petit de l’esmentat linier. Aquests, també es pensen que són cracks... En resum,... una castanya d’arbitratge!!!
Gran Reserva: La presentació, dijous passat, del nou club de futbol de la vila, el CF Hristo Stoitchkov. Poder veure sobre un terreny de joc a cracks de la talla de Rijkaard, Tixiqui o Eusebio i davant la Seleció de Veterans del Penedès amb mites del FC Vilafranca com Atsarà, Marimon o Montfort va fer les delícies dels allà presents. Molta sort en aquesta nova etapa!
Vi picat: La duríssima entrada del conegut “Feliuet” al president del Barça, Joan Laporta, en l’esmentat partit. A les TV i mitjans de comunicació nacionals van voler treure punta a la jugada i el van “batejar” com a “madridista infiltrado”. Res, va ser allò que se’n diu “lances del juego”... Qui li anava a dir que tindria els seus minuts de glòria?
diumenge, 29 d’octubre del 2006
diumenge, 22 d’octubre del 2006
Fem cas de les estadístiques...?
CD Morell 2 - FC Vilafranca 0
El Municipal del Morell segueix sent un camp infranquejable. Diu el tòpic, que les estadístiques estan per trencar-les; doncs avui no ha estat així. S’han complert totes: mai havia pogut guanyar el degà penedesenc (amb la d’avui, ja són tres derrotes i un sol empat), tampoc ha pogut fer cap gol en aquestes quatre visites (res estrany si sabem del dèficit golejador de l’equip), Rosado ha fet el seu golet habitual (el vuité que li fa al Vilafranca en set partits, tota una "bèstia negra") i el col·legiat Guisasola Llopis segueix sense portar sort a l’equip vilafranquí (una única victòria en nou partits xiulats), tot i que no ha influit absolutament per res en el resultat final.
El Vilafranca ha estat fidel al seu tarannà habitual d’aquesta temporada. Després d’un bon resultat, un de decepcionant. En cap moment ha inquietat al seu rival, només en el tram final de la segona part i quan ja es perdia per 2-0 i el Morell jugava amb nou homes. En definitiva, res que no sàpiguem ni que no s’hagi explicat ja abans.
El partit de diumenge, davant la Montañesa, serà una nova final. De fet, cal començar a pensar que tots els partits seran una final i que la lliga del Vilafranca (almenys de moment i fins que no canviïn molt les coses) està en la lluita amb els equips de baix de la classificació. Deixem-nos ja de pardals al cap i siguem realistes. Gran Reserva: Diumenge que ve davant la Montañesa el company Joan Sayol (Ràdio Vilafranca) complirà el seu partit 650 retransmetent al FC Vilafranca. Enhorabona, i per molts anys més!!! Vi picat: La polèmica entre l'Ajuntament, la Fundació Esportiva At. Vilafranca i el CF Hristo Stoitchkov per la discriminació d'horaris al Camp Municipal de Futbol de gespa. (Ho estant pagant qui menys culpa en tenen: els nens).
El Municipal del Morell segueix sent un camp infranquejable. Diu el tòpic, que les estadístiques estan per trencar-les; doncs avui no ha estat així. S’han complert totes: mai havia pogut guanyar el degà penedesenc (amb la d’avui, ja són tres derrotes i un sol empat), tampoc ha pogut fer cap gol en aquestes quatre visites (res estrany si sabem del dèficit golejador de l’equip), Rosado ha fet el seu golet habitual (el vuité que li fa al Vilafranca en set partits, tota una "bèstia negra") i el col·legiat Guisasola Llopis segueix sense portar sort a l’equip vilafranquí (una única victòria en nou partits xiulats), tot i que no ha influit absolutament per res en el resultat final.
El Vilafranca ha estat fidel al seu tarannà habitual d’aquesta temporada. Després d’un bon resultat, un de decepcionant. En cap moment ha inquietat al seu rival, només en el tram final de la segona part i quan ja es perdia per 2-0 i el Morell jugava amb nou homes. En definitiva, res que no sàpiguem ni que no s’hagi explicat ja abans.
El partit de diumenge, davant la Montañesa, serà una nova final. De fet, cal començar a pensar que tots els partits seran una final i que la lliga del Vilafranca (almenys de moment i fins que no canviïn molt les coses) està en la lluita amb els equips de baix de la classificació. Deixem-nos ja de pardals al cap i siguem realistes. Gran Reserva: Diumenge que ve davant la Montañesa el company Joan Sayol (Ràdio Vilafranca) complirà el seu partit 650 retransmetent al FC Vilafranca. Enhorabona, i per molts anys més!!! Vi picat: La polèmica entre l'Ajuntament, la Fundació Esportiva At. Vilafranca i el CF Hristo Stoitchkov per la discriminació d'horaris al Camp Municipal de Futbol de gespa. (Ho estant pagant qui menys culpa en tenen: els nens).
diumenge, 15 d’octubre del 2006
No han deixat passar el tren
UD Cornellà 1 - FC Vilafranca 2
En el Municipal de la Via Fèrria hem tornat a veure la millor cara del Vilafranca d’aquesta temporada: la dels partits que juga a fora de casa. Comença a ser preocupant aquesta dualitat que demostra l’equip a semblança del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Pensem, que si haguèssim guanyat un dels tres partits que s’han perdut a casa (per mèrits propis no pas dels rivals, que és el més greu del cas), ara mateix s’estaria a un pas dels llocs capdavanters de la classificació.
El d’avui podríem denominar-lo com “el partit dels ex”. Primer el Cornellà s’ha avançat al marcador amb un gol matiner d’Alfonso Gómez (exjugador del Vilafranca la Temporada 92/93 i que, curiosament, en 30 partits amb la samarreta vilafranquina no va marcar cap gol) i després han estat dos exjugadors del Cornellà, Jarabo (abans del descans) i Condis (en la represa), qui han capgirat el marcador permetent al Vilafranca respirar i de quina manera!!!
La petita “revolució” del míster en l’onze inicial ha deixat ben a les clares que a partir d’ara, qui no treballi i no s’impliqui amb l’equip ho tindrà difícil per jugar. I així hauria de ser. De res val tenir un catxet en aquest món del futbol si no va acompanyat de compromís i no es demostra dins el terreny de joc a cada partit. S’ha vist que es pot confiar en “la classe mitja” i si això ha de servir per a espavilar a alguns jugadors, benvingut sigui!!! (Tot i que arribi a la vuitena jornada de lliga). Gran Reserva: Jarabo ha tornat a veure porteria 161 dies després del seu darrer gol (davant el Masnou la temporada passada). Sens dubte, una gran notícia per un dels homes importants dins l'equip. Vi picat: El nou local del club (després de més d'un any de la seva donació, sabem quan hi podrem anar? En quin estat es troba? Ens està costant algun "calé" als socis?)
En el Municipal de la Via Fèrria hem tornat a veure la millor cara del Vilafranca d’aquesta temporada: la dels partits que juga a fora de casa. Comença a ser preocupant aquesta dualitat que demostra l’equip a semblança del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Pensem, que si haguèssim guanyat un dels tres partits que s’han perdut a casa (per mèrits propis no pas dels rivals, que és el més greu del cas), ara mateix s’estaria a un pas dels llocs capdavanters de la classificació.
El d’avui podríem denominar-lo com “el partit dels ex”. Primer el Cornellà s’ha avançat al marcador amb un gol matiner d’Alfonso Gómez (exjugador del Vilafranca la Temporada 92/93 i que, curiosament, en 30 partits amb la samarreta vilafranquina no va marcar cap gol) i després han estat dos exjugadors del Cornellà, Jarabo (abans del descans) i Condis (en la represa), qui han capgirat el marcador permetent al Vilafranca respirar i de quina manera!!!
La petita “revolució” del míster en l’onze inicial ha deixat ben a les clares que a partir d’ara, qui no treballi i no s’impliqui amb l’equip ho tindrà difícil per jugar. I així hauria de ser. De res val tenir un catxet en aquest món del futbol si no va acompanyat de compromís i no es demostra dins el terreny de joc a cada partit. S’ha vist que es pot confiar en “la classe mitja” i si això ha de servir per a espavilar a alguns jugadors, benvingut sigui!!! (Tot i que arribi a la vuitena jornada de lliga). Gran Reserva: Jarabo ha tornat a veure porteria 161 dies després del seu darrer gol (davant el Masnou la temporada passada). Sens dubte, una gran notícia per un dels homes importants dins l'equip. Vi picat: El nou local del club (després de més d'un any de la seva donació, sabem quan hi podrem anar? En quin estat es troba? Ens està costant algun "calé" als socis?)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)