diumenge, 26 de febrer de 2012

El síndrome Champions i l'esperit de Juanito

FC Vilafranca 3 - UE Rubí 3
Són dos conceptes que tothom haurà sentit alguna vegada i amb els quals es pot explicar a la perfecció el que li està succeïnt en les darreres jornades al Vilafranca.
El primer (abans anomenat també "Síndrome UEFA") pertany a la família "perica" i consisteix en el fet que després d'una bona ratxa de resultats i una vegada has arribat a les posicions capdavanteres que donen dret a jugar a Europa, l'equip no assimila aquest rol i no aguanta la pressió (moltes vegades dels propis mitjans que són qui desfermen l'eufòria de manera desmesurada). És el nostre cas? Voldria creure que no però qualsevol opinió que m'ajudi a veure-ho més clar serà ben rebuda.


L'altre, és aquell argument al qual s'agafa el madridisme quan les coses es compliquen dins d'un partit, eliminatòria o competició i on, l'èpica, la lluita i el coratge passen a ser protagonistes de remuntades històriques (sovint amb dosis de sort inclosa).
En això el Vilafranca de Puchi n'és un especialista. I és que us dic una cosa, si no es per la perseverança de la segona part, aquest partit no s'empata i acaba amb victòria plàcida d'un Rubí que ha fet un bon partit però que, com són les coses..., fins i tot podria haver marxat de buit si Reyes encerta a marcar a cinc minuts pel final. Sincerament, no hagués estat just.

Gran Reserva: Diria que hem recuperat al Puchi que ens tenia acostumats. Aquell que era referència del joc ofensiu i que decidia en els moments clau de partit. En els dos darrers partits a casa, 4 gols. Que continui la ratxa!

Vi picat: 10 gols encaixats en els 3 darrers partits són molts. I més per a un equip que, si per alguna cosa destacava, era per la fortalesa defensiva i lo difícil que era perforar la seva porteria. Ve sent habitual, i és una mala notícia, que els errors en defensa condemnin al degà penedesenc. Va ocòrrer a Amposta i avui també. Cal arranjar-ho!

6 comentaris:

joan ha dit...

Deunidó......el que no pot ser que aquell partit tan dificil en el desplaçament al camp de l´amposta, avui diumenge i vagi el cuer enfonsat i sense porters Masnou i guanyi 1-2, vuit dies després que nosaltres i perdessim per 4-2.
No era tan complicat guanyar en terres de l´Ebre?.
atenció que em partits com el d´avui sens pot escapar el tren.

David ha dit...

El que és curiós del cas també, és la diferència de les dues parts. A la primera el Rubí ens domina a plaer i a la segona part, a part del gol de Rubí (Una bona acció d'ells)els tanquem a la seva àrea donant aquella sensació de que al final podíem haver guanyat i tot. Cas a part també son els gols encaixats...masses.

terra ha dit...

llegint aquest matí les croniques dels partits he vist com tan Terrasa i Espanyol B van guanyar els seus partits al minut 94.
QUINA LLET.

Anònim ha dit...

He pogut presenciar el partit UE Sant Sadurní contra el Sant Cugat Sesgarrigues, primer contra segon de quarta catalana i ha sigut un goig veure aquelles grades plenes. Com m'agradaria veure el municipal ni que sigui amb el mateix nombre d'afeccionats (i això és quarta catalana!).
Ara que surtin i que diguin que els de Moja o la Múnia són els que tenen més seguidors, quan torna a quedar clar que és perquè el partit és gratuït i majoritàriament de tots els jugadores que jugaven són de la comarca, i per tant, i van els seus amics.

satèl.lit ha dit...

Anònim ja has comprat almenys 1 tiquet per anar a veure el Vila els darrers 4 partits al municipal?

David ha dit...

Per cert, què va passar amb en Puchi (entrenador) que vaig veure que al final del partit discutia primer amb un o dos jugadors i després amb algun directiu (no sé si era el president) del Rubí? Se'l veia molt enfadat...