Diu una llei no escrita que dos partits seguits a casa ni es guanyen ni es perden. Doncs s'ha complert. Després de la victòria, diumenge passat, contra el Terrassa, avui s'ha acabat empatant davant tot un bon equip com és el Santboià.
A la primera part, el Vilafranca ha estat superior i ha gaudit de les millors ocasions. En un espai de 5 minuts el degà penedesenc ha gaudit de 3 oportunitats per a obrir el marcador. Primer, Antolínez ha vist com Marc Ramírez li sortia als peus per a abortar la seva internada. Després, una falta llançada per Puchi l'ha pentinat Valerio davant la sortida en fals del porter visitant i la pilota ha sortit fregant el pal. I finalment, un xut des de la banda dreta de Maldonado que entrava per l'escaire l'ha enviat a còrner Marc Ramírez de nou.
Miguel Ramos ha tornat a deixar la porteria a zero amb una bona actuació
(foto: Àngel Reynal)
El Santboià, com a equip gran que és dins la categoria, no es conformava amb l'empat i ha apretat de valent en els darrers minuts per a endur-se el triomf. La bona feina en defensa dels vilafranquins i l'encert de Miguel Ramos en un cara a cara amb el visitant Cristian han propiciat que, no sense una petita dosi de patiment, el partit acabès com ha començat.
Gran Reserva: Un gol encaixat en 3 partits parla molt bé del treball de contenció de l'equip. No només és mèrit dels defenses o del porter (que en tenen) sinò que des de la davantera passant pel mig del camp tots apreten el rival d'una forma encomiable.
Vi picat: Per contra, un sol gol marcat (i de penal) evidencia que s'ha de ser més contundent a l'hora de resoldre les jugades d'atac. Tot i això, em preocuparia més no crear ocasions que no materialitzar-les.
1 comentari:
Vols dir que no ens anirà genial que el Manlleu es cansi aquest vespre en la disputa de la gran final de la copa Catalunya?
a veure si podem guanyar aquest diumenge al camp del Manlleu el que vam deixar escapar contra el santboià.
Publica un comentari a l'entrada