Tan injust com inexplicable. Podria valer perfectament la crònica de fa quinze dies al camp de La Pobla Mafumet per a entendre el que li ha passat al Vilafranca a Sant Carles de la Ràpita. Novament, bon partit a camp contrari però sense premi degut a la manca d'encert davant porteria i la mala sort.
Malgrat tots aquests condicionants, cinc derrotes seguides comencen a ser símptoma de preocupació i s'hauria de mirar de posar fil a l'agulla per a arranjar el problema.
Després d'un bon inici de partit del degà penedesenc, la Rapitenca s'ha avançat al marcador en una de les primeres arribades a la porteria de Miguel Ramos. Ha estat al minut 27 mitjançant Callarissa.
La reacció vilafranquina no ha trigat gaire i a la mitja hora, Marcos, de fort xut des de la frontal, feia el 1-1 amb el que s'ha arribat al descans.
A la segona part, una vaselina de Valerio que ha sortit, inexplicablement, llepant la fusta i una remata de Domínguez al pal han estat el preludi del 2-1 obra de José Mari resolent una jugada embolicada dins l'àrea.
A manca de 20 minuts, el Vilafranca veia com la pel·lícula es repetia una altra vegada. Amb els homes de Puchi abocats a l'atac, els locals han fet el 3-1 definitiu en una contra culminada per Callarissa. Era l'estocada definitiva.
Gran Reserva: La fe de l'equip tot i les adversitats. Són els primers en creure que tiraran endavant aquesta dinàmica negativa. Jo també hi crec. Confiança infinita.
Vi picat: Els llocs de descens són ja a només 2 punts després de la victòria del Palamós a Vic (1-2). Queda molta Lliga però quan més lluny millor.
5 comentaris:
sortireu d'aqui segurr!
Els que anem seguint el Vilafranca confiem amb ell. Ténen molt caràcter.
Sa de fitxar ja!
O fer fora algú!!!
Amb de guanyar diumenge contra el Vilasar,vosaltres
podeu.Anims ibona sort
Publica un comentari a l'entrada