diumenge, 3 de novembre de 2013

Segueix la malastrugança

FC Santboià 2 - FC Vilafranca 1
No hi ha manera. Des del 15 de març del 2009, amb el triomf per 1-2 al camp del Martorell, el degà penedesenc no sap el que és guanyar en partit de Lliga al Baix Llobregat. D'ençà llavors són 16 enfrontaments (davant 7 rivals diferents) que s'han saldat amb 6 empats i 10 derrotes.
La d'avui podríem dir que no ha estat merescuda ja que els homes de Delfí Ferreres han fet mèrits per a empatar un partit que s'ha posat coll amunt només començar la 2a part amb dos gols en contra en només cinc minuts de marge.

D'aquí dues setmanes el Vilafranca viatjarà de nou al Baix Llobregat.
Serà a Castelldefels on mirarà de trencar la mala ratxa...

De manera semblant al que va passar a Masnou fa quinze dies, després d'una bona primera part (amb més ocasions vilafranquines que no pas locals) el partit ha capgirat totalment i el Santboià ha aprofitat per a avançar-se per dues ocasions amb gols de Raúl Rodríguez i Eloi Fontanella.
Els canvis introduïts pel 'míster' vilafranquí han canviat la cara de l'equip, sobretot en atac, i es veia un Vilafranca capaç de reduir distàncies amb constants arribades a l'àrea visitant. En una d'elles, a rel d'un còrner servit per Javi González, Domínguez ha fet el 2-1 de cap.
Quedaven 20 minuts per a l'esperança i l'empat no era una utopia. Les aproximacions s'han anat succeïnt però no s'ha pogut materialitzar cap de les ocasions i el Santboià, tancat dins la seva àrea i demanant l'hora desesperadament, s'ha acabat emportant els 3 punts.

Gran Reserva: No em cansaré de dir-ho. Agraïr les atencions que té sempre amb nosaltres el departament de premsa del Santboià en la persona d'en Lluís Ortega. Un plaer treballar així.

Vi picat: El que ha passat aquesta setmana al blog amb opinions i insults totalment fora de lloc. Trobo encertada la crida al seny dels darrers comentaris.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una primera part on les sensacions eren d'empat. Un Vilafranca ordenat feia que l'equip local no trobes la manera de crear perill.
La segona part als primers. Sis minuts ha arribat el primer gol, l'equip ha volgut ser més ofensiu i el segon. Els canvis com bé diu l'article ha revifat l'equip i només calia que la pilota anés entre els tres pals en cert perill, a falta de 20' gol visitant. Els del Penedès han jugat més en àrea local i han pressionat més, es veia que podien empatar però no ha pogut ser.
La sensació és que amb l'actitud que hi ha a l'equip si és pot guanyar fora de casa.
Ànims i cap endavant.

Anònim ha dit...

Guanyar és difícil i fora de casa més. Els locals sempre presionaran més, sobretot si les forces són igualades. Les segones parts en el cas que es vegi possibilitats de guanyar o bé es vagi perdent els locals començaran empenyen més, s'han de segurar els punts de casa i més si estàs davant dels teus seguidors. Per tant en que augmenti la concentració i no es deixin espais al mig del camp només començar les segones parts, els resultats canviaran.
La primera part els de Sant Boi no trobaven la manera de fer perill.
La segona es podia empatar però 0-2 pesava. Vinga cap endavant. M'agradat que amb el resultat advers han buscat l'empat i és d' agrair com espectador.
Com sempre ningú regala res uns perquè volen estar en les quatre primeres posicions, uns sis o set equips, la resta per mantenir la categoria.

Anònim ha dit...

Ha estat una llàstima. Encara que els substituts ho estan fent molt be (Vargas de lateral, Javi al mig camp, Lora mitja punta)les baixes de Boira i Marcos, més la de l'Oriol Molins aquest partit crec que pesen molt, doncs estaven fent un mig del camp molt bo junt al Dani.
De totes formes, el Vilafranca, de moment, no ha estat inferior a cap rival, i ha tingut opcions en tots els partits.