dimarts, 18 de desembre de 2012

Històries del degà penedesenc...

L'accident de Tossa de Mar
L'1 de març de 1931 el primer equip del Vilafranca es desplaçava a Palafrugell per a jugar la Jornada 25 del Campionat de 2a Categoria. El partit es va suspendre amb 2-2 a manca d'un quart d'hora pel final quan el col·legiat va decretar un penal favorable als locals i pel qual els vilafranquins van "protestar" enèrgicament. De tornada a casa, el vehicle on viatjaven els jugadors, alguns directius i uns quants afeccionats va patir un greu accident amb unes conseqüències inimaginables...


L'autòmnibus, per equivocació del xofer, Cristòfor Beltran, va prendre un camí diferent al de l'anada. En èsser a Llagostera va agafar direcció Tossa de Mar en comptes de prendre la carretera que passa per Caldes de Malavella i va a sortir a la carretera de Barcelona. La carretera on va succeïr la desgràcia era plena de corbes i molt estreta. A un cantó hi havia roca viva i a l'altre un precipici. Tot plegat, massa perillòs si tenim en compte que ja era negra nit i l'autòmnibus era d'un volum considerable.
Josep Font, directiu del Vilafranca, junt amb quatre acompanyants més viatjaven en el seu cotxe particular davant l'autocar i de tant en tant miraven endarrere per tal de veure si l'expedició vilafranquina els seguia. Tot d'una es van adonar que els fars de l'autòmnibus giravoltaven estranyament entre la fosca. S'havia estimbat! No hi havia equivocació possible.

En dirigir-se al lloc de l'accident, la visió del succés era desoladora. L'autocar havia fet varies voltes de campana, la part alta de la carrosseria s'havia trencat i els ocupants havien sortit disparats per aquí i per allà... Mentre alguns ocupants del turisme i altres passatgers de l'autòmnibus que havien sortit il·lesos intentaven auxiliar els ferits, Josep Font i dos acompanyants més van còrrer cap a Tossa a demanar socors. La tasca dels improvisats socorristes va ser molt esforçada i no van cessar de lligar trossos de maillot a les ferides de les víctimes i de carregar-se ferits a l'espatlla.

Imatge del seguici de l'enterrament de Josep Colomer al seu pas per la Rambla Ntra. Senyora
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

Es pot dir que tot el poble de Tossa de Mar va acudir a socòrrer els nostres ferits. Els espectacles van suspendre les sessions, els cafés van tancar, els que sopaven ho van deixar... Alcalde, sacerdots, metges, homes, dones,... Tots van ajudar. Tan aviat l'auxili va arribar es van poder constatar les proporcions de la catàstrofe. De moment ja s'havia registrat la mort de Magí Güell amb brutals ferides al cap. Al lloc dels fets acudiren metges de Tossa, Lloret, Blanes i fins i tot Barcelona.

Alguns ferits van ser traslladats a Tossa. Altres, els més greus, en ambulància a l'Hospital de Girona (entre ells el xòfer de l'autobús). Josep Colomer, actiu directiu del FC Vilafranca, es quedà a Tossa ja que el seu greu estat no permetia un trasllat a Girona. Allà va romandre fins dimecres debatent-se entre la vida i la mort. El metge Sala li va fer una operació al cap i li va curar el pit. D'entrada semblava que Colomer revifava però l'optimisme va durar poc. La família decidí el trasllat a Vilafranca on moriria el dijous a 2/4 d'una del migdia.

La solidaritat dels vilafranquins va intentar paliar en el possible les dificultats originades pel sinistre i durant molt de temps va ser habitual l'organització d'actes a benefici dels damnificats. A la vila van arribar telegrames de condol de part de la FCF i de la majoria de clubs catalans. Un d'ells, el FC Martinenc, es va oferir per a disputar un matx benèfic en favor de les famílies afectades. El primer però, fou de Francesc Macià que es trobava a Vilanova i la Geltrú i que en uns dies havia de venir a Vilafranca (visita que va quedar ajornada per motius obvis).

En record i agraïment, Vilafranca va donar el nom de Tossa de Mar a un dels seus carrers (precisament al que vorejava el Camp de Futbol). També Tossa de Mar va batejar amb el nom de Vilafranca del Penedès un dels carrers de la seva vila.

Dies més tard, el Comité de Competició de la FCF acordà la continuació dels 15 minuts restants amb el llançament del penal assenyalat. La notícia no va ser gens ben rebuda a Vilafranca i posteriorment va ser anul·lada la resolució i es va donar per acabat el partit.

Magí Güell Balaguer (71 anys): Treballava a la farinera Vídua i fills d'Antoni Insenser. Fervorós vilafranquí entusiasta de les nostres tradicions. Catalanista convençut, seguia amb atenció el moviment polític a Catalunya. Era un vell afeccionat al futbol tot i que no acostumava a anar als partits que el FC Vilafranca jugava fora. Va ser enterrat a Tossa de Mar amb la presència dels Srs. Campamà i Masachs, tinents d'alcalde de Vilafranca.

Josep Colomer Soler (31 anys): Casat i amb dos fills de tendre edat. Treballava de dependent d'escriptori a la casa Schenk (empresa dedicada al comerç del vi). A l'enterrament hi va assistir una gernació inmensa com mai s'havia vist a la vila. El seguici fúnebre passà per Rambla Ntra. Senyora, Carrer i Plaça Sant Joan, Indústria i Font fins a la Parròquia de la Santíssima Trinitat. Directius i jugadors del degà penedesenc van portar el fèretre.

Cap comentari: