Josep Sabaté Puig, encara en edat juvenil, va defensar la porteria del FC Vilafranca a partir de l'any 1922 quan aquesta va quedar vacant amb motiu de la incorporació a files del fins aleshores porter titular Josep Junyent. Pepitu Sabaté en poc temps es va convertir en un dels porters més destacats de l'àmbit català i la seva marxa, uns anys després, provocaria cert desencís entre els afeccionats vilafranquins.
El seu germà, Joan, tambè jugà amb el degà penedesenc però la mort el trobà el 28 d'abril de 1924 després d'una greu malaltia (tifus). Jugava de mig centre i era considerat un dels millors jugadors vilafranquins de la història.
Josep Sabaté Puig amb l'equipació
de porter del FC Vilafranca
de porter del FC Vilafranca
(foto: FC Vilafranca 1904-2004,
Crònica de cent anys de futbol)
A finals de 1924, Pepitu Sabaté va ser traspassat al Terrassa FC amb qui jugaria en la màxima categoria i assoliria la Copa Catalunya. A mitjans de 1925, un col·lectiu d'amics i admiradors del porter, descontents per aquest traspàs, van decidir associar-se i junts fer oposició al degà penedesenc. Fou el naixement de la Penya Sabaté. Aquest nou equip, mica en mica, va anar creixent i en poc temps es va consolidar i va contribuir d'una manera decisiva a l'important trasbals futbolístic que va viure Vilafranca entre 1925 i 1930.
El terreny de joc del nou club el van construir els mateixos components de la Penya Sabaté, en un solar propietat d'en Josep Font, just davant del camp del FC Vilafranca a l'altra banda de la carretera.
Pepitu Sabaté amb els seus companys del Terrassa FC
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de
cent anys de futbol)
L'11 d'octubre de 1925 la Penya Sabaté, ja federada i amb el nom d'Unió Esportiva Vilafranca, es va presentar en societat al seu terreny de joc en un partit davant el CE Europa.
La UE Vilafranca, poc a poc però amb fermesa, va anar assolint un reconeixement arreu de la comarca i la província. La competència amb el degà penedesenc va esdevenir cada vegada més intensa a mesura que la categoria de la UE Vilafranca creixia fins al punt de sobrepassar els límits de la confrontació merament esportiva (capítol que mereix una entrada al blog per a més endavant).
Equip de la UE Vilafranca, la Penya Sabaté, a finals dels anys 20
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)
L'any 1927, la UE Vilafranca assolí l'ascens al Grup de Promoció i això propicià que la temporada següent coincidís a la mateixa categoria amb el FC Vilafranca. Per a més inri, Pepitu Sabaté retornà al degà penedesenc l'any 1929 i es va enfrontar en diverses ocasions a la UE Vilafranca.
Un cop acabada la Temporada 1930/31 a 2a Categoria Ordinària, i després d'una gran desfeta esportiva, els problemes econòmics van portar el club a la quasi total desaparició. Els directius no van poder fer front a les despeses i els jugadors es van escampar per la comarca o van plegar. Va ser el punt i final de la Unió Esportiva Vilafranca o de la Penya Sabaté, com se la coneixia des dels seus inicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada