Podríem posar mil adjectius per a descriure el triomf d'avui del Vilafranca davant el Manlleu: vital, important, fonamental, bàsic, primordial, necessari, indispensable,... Trieu el que vulgueu. La qüestió és que els 3 punts s'han quedat a casa i el degà penedesenc ha tornat a retrobar-se amb la victòria 10 jornades després (des del 25 de novembre de 2012 no ho feia).
El partit s'ha decantat del costat vilafranquí gràcies a un gol de Dani Delgado al minut 60 que ha culminat una jugada per banda dreta entre Alabau i Marcos. En els darrers minuts, el Manlleu ens ha posat l'ai al cor, sobretot amb una jugada embolicada que Miguel Ramos ha salvat damunt la línia de gol, però la bona feina defensiva ha conduït al degà penedesenc a la victòria.
Exceptuant Balaguer i Vic, la resta d'equips de la zona baixa han sumat aquesta jornada. Això és un símptoma més de que tothom vol fugir d'aquesta zona i no arribar al tram final de campionat jugant-te la vida en cada partit. De totes formes, el cor em diu que ens salvarem. Ho tenia clar quan no hi havia manera humana de guanyar i avui més encara. Els jugadors i el cos tècnic es veuen amb cor de fer-ho i ho faran. Segur. La victòria ha tingut una dedicatòria especial. Aquest grup de jugadors tenen això, que ens tenen el cor robat. Són molt grans. Gràcies de tot cor!
Gran Reserva: Que Dani Delgado s'hagi estrenat com a golejador aquesta temporada. Ha de ser un home important i el seu gol d'avui val el seu pes en or.
Vi picat: El company Joan Sória va patir divendres un petit problema de salut. Per sort, tot quedarà en un ensurt. Molts ànims, company. Se't troba a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada