dimarts, 16 d’abril de 2013

Històries del degà penedesenc

La Final contra el Fabra i Coats
L'estiu de 1955 el club va anunciar la incorporació del porter Monasterio, un xicot del Vendrell, de més de 1,90 m d'alçada i que venia del Gimnàstic de Tarragona. Aquest fitxatge va ser molt ben rebut per l'afeccionat perquè pràcticament quedava refermat el lloc en la porteria però no va ser fàcil ja que la junta va haver de fer un gran esforç per tal de fer-se amb el jugador, que va demanar 10.000 pessetes al fitxar i 500 cada mes. L'expresident Josep Torres va avançar la despesa d'una fitxa.

Monasterio, el primer a dalt per l'esquerra, es convertí en un dels ídols de l'època
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

La Temporada 1955/56 a 1a Regional acabà amb el Vilafranca classificat en 5è lloc però per sota de les espectatives marcades a l'inici del Campionat. El campió fou el Sallent.
Per a allargar la temporada futbolística, la FCF va organitzar la Copa Presidente on hi van participar, a banda del degà penedesenc, Igualada, Sant Celoni, Agut de Terrassa, Guíxols, L'Hospitalet, Santa Eulàlia, Manlleu, Santboià, Mercantil, Calella i Cassà.
El Vilafranca guanyà el títol amb tota autoritat perdent tan sols dos partits (un d'ells, el darrer, a Sant Feliu de Guíxols amb el campionat finalitzat i que s'havia suspés en el seu dia).

Anunci del partit Vilafranca-Fabra Coats el dia abans a Mundo Deportivo
(foto: Hemeroteca Mundo Deportivo)

Per a assolir la primacia com a Campió de Catalunya es va organitzar una final entre el guanyador de la Copa Presidente i el campió de la màxima categoria regional que era el Fabra i Coats. El partit es va disputar el 24 de juny de 1956 al camp de l'Europa al Carrer Sardenya. El club, per a esperonar els afeccionats vilafranquins, va anunciar la reaparició del porter Monasterio que s'havia lesionat de greu consideració a principis del Campionat i encara no estava del tot recuperat.
Res més lluny de la realitat... Abans del minut 25 el marcador era ja de 4-0 i Monasterio, coixejant, va ser substituït per Cabré. El resultat final fou de 8-0 en un exemple clar de la superioritat barcelonina. Espina, capità del Fabra i Coats, rebé el títol de Campions de Catalunya de mans del Sr. Ramon Capdevila entre els aplaudiments de la concurrència.

Cap comentari: