diumenge, 7 de juliol de 2013

Res serà el mateix

Aquesta frase me l'han repetit molts dels jugadors i afeccionats amb els que he pogut parlar a rel de l'afer amb el ja extècnic vilafranquí. Evidentment, hi ha vida després de Puchi però crec que la frase en sí ho diu tot i resumeix a la perfecció el sentiment de molta gent que valora i aprecia la feina que ha fet pel bé del FC Vilafranca.
Han estat 4 anys excepcionals esportivament parlant. Es va assolir l'ascens a 3a Divisió en una primera temporada immillorable quedant Campions de 1a Catalana on es van batre tots els registres del club. Una vegada instal·lats en l'elit del futbol català, el degà penedesenc ha anat amb el cap ben alt i s'ha fet respectar arreu de Catalunya. Amb un dels pressupostos més baixos de Tercera, el fet de mantenir la categoria cada temporada es pot considerar tot un èxit.
Puchi se'n va sent el 4t entrenador a la història del degà penedesenc amb més partits dirigits en Lliga (152) només per darrere de Manel Rodríguez (216), Lluís Aloy (211) i Francesc Ricart Pi de la Serra (160).


Volverás (2002, Antonio Chavarrías) 

Ara bé, si parlem del terreny personal, l'empremta que deixa és igual de gran o més. Molts (entre els que m'incloc, ho reconec) dubtàvem de la seva contractació quan es va fer oficial a principis de l'estiu de 2009. Teníem una imatge equivocada. Ja sol passar això (no només al futbol sinó a la vida també). La realitat és que en Puchi és d'aquelles persones que val la pena conèixer pel que pots arribar a aprendre i pels valors que transmet (tan dins com fora dels terrenys de joc). Cert, té un fort temperament, però aquest aspecte també va amb les persones que van de cara per la vida. Sincerament, les prefereixo abans que aquelles que diuen una cosa i al poc temps estan dient una altra a esquenes teves.
Jo només tinc paraules bones. I crec que no només parlo per mi sinó també per boca dels que hem compartit junts aquests 4 anys meravellosos. I el més important, m'enduc un amic (allò tan complicat de trobar avui en dia).
La vida continua i el Vilafranca també perquè fa 109 anys que camina, però esteu segurs d'una cosa: res serà el mateix. Gràcies míster!

Gran Reserva: La carta enviada pel club a la premsa confirmant la versió dels fets donada per Puchi per a deixar clar que alguna informació que havia aparegut en algun mitjà no s'adeia del tot amb la veritat.

Vi picat: Que els socis encara no sapiguem la data de l'Assemblea per boca del propi club (es rumoreja el 22), que no tinguem espònsor per a la samarreta, que no estigui predefinida la pretemporada,... Serà un estiu dur per a la nova Junta Directiva. Però ja ho diuen que tots els començaments són complicats.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La,menlable,no haber arribat a un acort per les dues
bandes amb Agustin Pujibet i de retruc amb Jonny.
Molt agraíts per aquets cuatre anys defensant al C.F.
Vilafranca.De totes maneres sigui positu o negatiu
se'ls a de donar suport a la nova junta.