Des del 25 de novembre de l'any passat, quan es va derrotar a casa el Vilassar de Mar (2-1), el degà penedesenc no coneix la victòria. Són 8 partits (5 empats i 3 derrotes) en els quals, per un motiu o un altre, no hem pogut sumar els 3 punts en joc. Avui una mica de tot. No s'ha fet un mal partit però tampoc hem creat moltes ocasions de gol. Hem tingut mala sort amb el pal de Maldonado que haguès suposat l'empat però al final el Terrassa ha perdonat un parell o tres de gols claríssims. En fi, que sigui pel que sigui, de buit cap a casa de nou i el descens és tan sols a un punt ja.
L'alegria de Montoro després de marcar contrasta amb la decepció de Bacaicoa
(foto: Albert Prieto)
Tampoc el Terrassa ha fet un partidàs, però un xut des de la frontal de Montoro (sense oposició de la defensa) ha entrat prop del pal esquerre de Miguel Ramos que, en la meva modesta opinió, podria haver fet quelcom més.
De totes formes, lamentar-se serveix de poc. Només quedar treballar i treballar. I és el que fan aquests jugadors. Per tant, els resultats arribaran. El míster a la roda de premsa posterior al matx ha estat ben clar en aquest aspecte: "No estic preocupat. L'equip está viu. Salvant-nos en el darrer minut del darrer partit haurem assolit l'objectiu". I raó no li falta. L'objectiu és salvar-se. Ara bé, si pot ser una mica abans del darrer partit... ho agarairíem tots. I ell, el primer.
Gran Reserva: El bon tracte de la gent de Terrassa. El personal del club i els companys dels mitjans locals han tingut totes les atencions del món (sobretot amb Puchi per les seves dificultats a rel de l'operació a la vista). És d'agraïr.
Vi picat: Ha quedat en anècdota però el xòfer de l'autocar que ens ha dut a Terrassa no estava gaire familiaritzat amb ell i a la poca estona de sortir s'ha equivocat de botó i tot d'una s'han obert les portes amb l'autocar en marxa.
1 comentari:
Doncs ara anem a Sant Boi i després ve el Manlleu.... i els de baix van sumant de tres en tres... Ànims!!
Publica un comentari a l'entrada