L'1 de març de 1981 el Barça guanyava l'Hércules (6-0) amb 2 gols d'Enrique Castro "Quini" que l'afiançaven al capdavant del "pitxitxi" de 1a Divisió amb 18 gols. Hores després d'abandonar el Camp Nou, i ja a casa seva, Quini fou segrestat a punta de pistola i traslladat a Saragossa. L'amagatall, concretament, era un soterrani d'un taller mecànic. Allà va romandre fins que fou alliberat per la Polícia Nacional el 25 de març.
Una setmana més tard, i gràcies a les bones gestions de la Junta Directiva del nostre club i de la Penya Barcelonista local, el FC Barcelona visitava la nostra vila per a jugar un amistós sent el Camp de la Creu de Sant Salvador l'escenari de la reaparició de Quini damunt un terreny de joc.
Afeccionats vilafranquins esperant l'arribada del Barça a la Creu de Sant Salvador
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)
La Creu de Sant Salvador es va vestir de gala per a celebrar aquell esdeveniment. Molt abans del començament del partit, les rodalies del camp van ser ocupades per tota mena de barraques que oferien tot tipus de records i per un bon nombre d'afeccionats expectants que esperaven l'arribada dels seus ídols. La presència del Barça, amb Helenio Herrera al capdavant, i sobretot Quini, va provocar un esclat de barcelonisme i d'orgull entre els afeccionats vilafranquins.
Helenio Herrera envoltat dels alevins del FC Vilafranca
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de
cent anys de futbol)
El camp es va omplir de gom a gom. El Barça, que tenia un percentatge de la recaptació, es va endur 700.000 pessetes del total recapatat a taquilla que foren 1.390.000 pessetes. El partit no va decebre als afeccionats vilafranquins que van veure com el seu equip guanyava per 3-1 al FC Barcelona.
Pere Montserrat, llavors ja President, lliurà una placa de record a Quini
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)
El primer temps va acabar amb un sorprenent 2-1 favorable al degà penedesenc. Lara, en jugada individual (després de regatejar a tres contraris) va clavar la pilota a la porteria d'Amador en el que era el primer gol del matx. Amador (el del Vilafranca) marcà el segon en batre per baix al seu homònim després de rebre una passada en profunditat. Poc abans del descans, Quini retallà distàncies per als culés aprofitant un magnífic servei del "Lobo" Carrasco.
Ja a la segona part, novament Lara feia el 3-1 definitiu rematant una centrada de Colomer. A manca de 10 minuts pel final, un penal comès sobre Carrasco el va llençar Reixach però el va aturar el porter vilafranquí Pujó. Sens dubte, va ser el colofó a una gran jornada per al vilafranquisme.
L'onze titular del Vilafranca posant amb Quini
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)
FC Vilafranca: Granja (Pujó), Amador, Peña, Mesa (Bartra); Enrique, Sánchez, Torcal (Colomer), Marimon, Lara, Puig (Miravent), Franch i Cervera.
FC Barcelona: Amador, Iriarte, Albadalejo, Gratacós, Canito, Moratalla, Totó (Pedraza), Reixach, Quini (Manolo), Marcelino i Carrasco.
2 comentaris:
Bartra? Qui era?
@anònim 19:52: Josep Bartra Hernánperez, pare de l'actual jugador del 1r equip del Barça, en Marc Bartra.
Publica un comentari a l'entrada