dimarts, 22 de gener de 2013

Històries del degà penedesenc

Quasi una tragèdia
El 17 d'abril de 1969 el Vilafranca es desplaçava al camp del Girona FC per a disputar el partit corresponent a la Jornada 27 de 3a Divisió i que havia estat ajornat el 23 de març. El matx acabà amb victòria gironina per 4-2 sent els autors del gols Lloberas (2), Segura i Beltrán pels locals i Araque i Rosell pels vilafranquins.

En el transcurs del partit, el migcampista vilafranquí Porcar va patir una greu lesió en topar de cap amb un contrari i en caure a terra ser colpejat, de forma involuntària, per la bota del rival. La lesió no semblava tenir la menor importància i la majoria d'espectadors no li van concedir atenció al succés. Però al ser atès al vestuari pels Doctors Colomer i Acosta aquests van ordenar el trasllat urgent a l'hospital provincial on se li va apreciar fractura de la base del crani, amb hemorràgia interna, sent operat amb tota rapidesa pels Doctors Casellas, Fraile i Pasqual.

Tots els jugadors, l'entrenador i els directius desplaçats a Girona visqueren unes hores difícils d'oblidar tot esperant la intervenció quirúrgica que estaven practicant al seu company el qual estava en estat de coma i molt proper a tenir un col·lapse cardíac que podria haver acabat amb la vida del jugador.
Sortosament, l'operació va ser un èxit i Porcar va salvar la vida, encara que va haver d'abandonar la pràctica del futbol als 27 anys i en un moment òptim de joc i força física.

Porcar rebent la insígnia d'or del FC Vilafranca
de mans del president Pere Rovira
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)
 
Marcelí Porcar i Canal va rebre un homenatge per part del club, el 5 de juny d'aquell mateix any, en un partit amistós al Camp de la Creu de Sant Salvador davant el propi Girona, que es va oferir a venir de forma desinteressada en un noble gest.


 Porcar acompanyat pels capitans del Girona (Sala) i del Vilafranca (Arnau)
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

Els visitants es van imposar 2-3 i van decidir donar el trofeu, cedit per l'ocasió per la FCF, al jugador vilafranquí davant els aplaudiments de tot el camp. Porcar va rebre, entre altres presents, un rellotge d'or de part dels seus companys, l'insignia d'or del FC Vilafranca, un ram de flors per a la seva muller i una nina per a la seva filla que l'acompanyaren a l'acte.

Cap comentari: