dimarts, 8 de gener de 2013

Històries del degà penedesenc

Del blanc a les quatre barres
L'any 1904, pocs dies després d'haver-se creat la Societat Foot-Ball Club Vilafranca i coincidint amb la Festa Major de la nostra vila, es va inaugurar el Camp del Velòdrom o Cal Abad deixant enrere els partits als terrenys de Can Lleó. La nova instal·lació comptava amb camp de foot-ball, pista de lawn-tennis i velòdrom. Per al dia 4 de setembre es va programar un matx entre un team de Tarragona i un team vilafranquí que es van disputar una copa cedida pel diputat provincial Josep Zulueta Gomis.

1904. Entrada del primer partit del FC Vilafranca al Camp del Velòdrom
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

En aquest partit, que va guanyar clarament el degà penedesenc (5-0), es va estrenar la primera equipació del club en la seva història. Era totalment de color blanc amb una V (de Vilafranca) a l'esquerra del pit que feia les funcions de distintiu.

1912. El clor blanc fou el primer distintiu oficial del degà penedesenc.
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

En una reunió celebrada el 20 d'abril de 1913 entre directius i jugadors del club va sorgir la idea de canviar els colors de les samarretes. Es volia que els maillots adoptessin les quatre barres de la senyera i que els pantalons fossin de color blau. A la reunió, però, hi va haver certes discrepàncies i la renovació del vestuari va quedar ajornada.
Un any després, amb Jaume Riba Juvé de president, el canvi de vestuari es va dur a terme. Les noves samarretes es van estrenar el 15 de març de 1914 en un partit entre el FC Vilafranca i el Tarragona SC.

1914. Fotografia feta a l'estudi d'Adolf Lara amb un
jugador amb el nou equipatge del FC Vilafranca.
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

Aquesta indumentària es conservà fins l'any 1939 (un cop acabada la Guerra Civil Espanyola). En la primera aparició oficial, l'equip havia canviat totalment el seu vestuari, acatant les ordres que prohibien tota referència a Catalunya. El mallot amb les quatre barres haguè de ser substituït per un de nou, de color vermell, que a les poques rentades adquiria una tonalitat rosada. Més endavant, entrada la dècada dels 40, el vermell dels mallots va ser canviat novament pel blanc.

1939. Els jugadors vilafranquins amb les samarretes de color vermell
fent l'habitual salutació feixista abans de l'inici d'un partit.
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

El 1949, sota la presidència de Lluís Melo García, es van recuperar els colors de la senyera als mallots. Concretament fou el 24 d'abril al partit de campionat disputat a casa entre el nostre equip i l'Agramunt (3-2). De totes maneres, Governació va obligar a lluïr cinc barres vermelles en lloc de les quatre perceptives.

1988. L'equip que assolí l'ascens a 3a Divisió al camp del Calella.
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

D'ençà fins a l'actualitat, el disseny s'ha mantingut si bé el nombre de barres ha anat canviant depenent de l'època. El canvi més substancial, potser, va ser amb motiu del Centenari del club (2004) quan es va optar per una equipació del tot innovadora. La samarreta, vermella a la part superior i groga l'inferior, simulava la flama que s'havia mantingut viva al llarg dels 100 anys d'història del club mentre que els pantalons passaren a ser de color negre.

2004. Plantilla amb la indumentària commemorativa del Centenari del club.
(foto: FC Vilafranca 1904-2004, Crònica de cent anys de futbol)

Enguany, i des de fa unes quantes temporades, les quatre barres són el símbol característic del degà penedesenc si bé la segona equipació, en ocasions de color blanc, ha volgut ser un record per a aquells espòrtmens que a principis del segle passat van començar a donar puntades a una pilota en un solar a pocs quilòmetres de Vilafranca.

Cap comentari: