El d'avui és d'aquells resultats que poden arribar a fer mal. No per la importància en sí, que és nul·la (estem a pretemporada), sinó per la manera com es produeix i davant la categoria del rival. Que un equip de 2a Catalana et passi la mà per la cara d'aquesta manera no agrada a ningú. I que ho faci, sobretot, en actitud, menys. I és que si el Moja que s'ha vist avui manté aquest nivell al llarg de la temporada pot fer coses importants. Ara bé, guanyar avui no els assegurava la permanència i, en molts moments, ho semblava donada l'excessiva duresa amb la que s'empraven alguns jugadors que anaven hipermotivats.
Ni els ànims des de la graderia han servit per a guanya
(foto: FC Vilafranca)
Al minut 7 de partit els locals ja guanyaven 1-0 gràcies al gol d'Ivo. Valerio primer i Santi Triguero després han pogut empatar però els ha faltat encert cara a porteria. Els canvis al descans semblaven canviar una mica la cara l'equip, més encara quan als 47 minuts Vargas igualava el marcador amb un xut des de la frontal. Res, ha estat un miratge. El Moja ha dut el partit al seu terreny. El de la intensitat, el de no donar cap pilota per perduda,... Així, a poc del final, una falta magistralment llançada per Dani i un penal transformat per Brian han certificat la victòria mogenca. Un triomf de prestigi i una derrota per a reflexionar.
Dijous a Sant Pere Molanta, ocasió per a redimir els pecats.
Gran Reserva: El grup de joves afeccionats (jugadors de la FE At. Vilafranca) que han creat una penya juvenil i estan acompanyant l'equip al llarg de tota la pretemporada. Que no decaiguin i sigui flor d'un dia com ja va passar fa uns anys amb els Vila-Reds.
Vi picat: El porter Mario ha donat l'ensurt de la nit lesionant-se de forma fortuïta al seu genoll. Els primers auguris, a peu de camp, eren força negatius. Per sort, sembla que no passarà d'això, d'un ensurt...
5 comentaris:
Desde la grada s'ha vist que nomes ha existit el equip local.En quan a duresa? Potser una mica pero els vilafranquins tambe naven molt dur i a la minima al terra.Molt cru per aquest vilafranca que com no vagin mes d'humils pude mes d un equip els hi baixa els fums.
Als jugadors del Moja semblava que els hi anés el títol o la salvació de categoria. Segur que si juguen sempre així seran campions ....
Al final ja es veurà on està cadascú, doncs el temps sempre posa les coses al seu lloc.
Per cert, "molt esportiu" els quatre canvis locals al minut 94.
Jajajaja! Fa gracia el teu comntari..
1) esportivitat? Ja no tentecordea de la jugada de la primera meitat on el vilafranca fa una falta arisima a un jugador del moja, i aquest queda al terra, i el
Vilafranca continua la jugada y acaba xutant 2 cops a porteria? Esta claro que no te obligacio de llençarla fora, pero el moja tampoc te lobligacio de no fer canvis..
2) juagava el partir com si es jugues un titul?? Ahh.. Que el vilafranca juga depenent del partir duna manera o duna altre? Ja es nota ja.. Van dE Cracks i es pensen qe ho guanyaran tot caminant..! Millor q juguin tot com si fos una final porque sino...
3) ara em diras que larbitRe no xiulava beneficiant al
Vilafranca no? El moja anaca dur, igual que el vilafranca.. La diferencia estava en que larbitre xiulava totes les del moja y del
Vilafranca ben poques.. A mes de que els del
Vilafranca a la minima volaven..! Han vist massa a neymar ja.. A la minima, al terra!
El dimarts al camp del moja habien jugadors que si vesin tingut la mateicha intensitat agresivitat i ganes de corre com van tenir ara estarien jugant a la 3 divicio la diferencia es el compromis que sa de tenir amb una categoria o l'altra anims a tots dos equips i sort durant la temporada moltes vegades aquets jugadors es perden per culpa dels pares
Bon equip el Moja, amb bons jugadors. Alguns d'ells ex-jugador de la fundació.
Tenint en compte que era un partit amistós i el Vilafranca encara fa proves, el resultat no és el que es donaria en un partit de competició oficial.
Publica un comentari a l'entrada